“Amb la certesa que Catalunya pot aportar molt, però aprendre encara més.”
PASQUAL MARAGALL, President de la Fundació
Portada> Llegat PM> Activitats
  Activitats

Mariona Tomàs i Fornés presenta el llibre "Governar la Barcelona real. Pasqual Maragall i el dret a la ciutat metropolitana”.

La doctora en estudis urbans, Mariona Tomàs va presentar el passat 5 d’abril, el seu llibre “Governar la Barcelona real. Pasqual Maragall i el dret a la ciutat metropolitana”, acompanyada de Gerardo Pisarello, primer tinent d’alcalde de BarcelonaXavier Roigexcap de gabinet de Pasqual Maragall a l’alcaldia i Jaume V. Aroca, cap de redacció de la secció de política de La Vanguardia.

Ernest Maragall va iniciar l’acte agraint la presència dels convidats i ponents i recalcant que l’estudi de Tomàs era tan complet que havia “fracassat en la tasca de trobar-hi algun oblit”. Posant l’accent en el fet que el projecte metropolità que el seu germà tenia al cap encara resta pendent, Ernest Maragall finalitzà la seva intervenció recordant el motor impulsor del projecte de recerca “Llegat Pasqual Maragall”: un programa de recerca i reflexió al voltant de l’acció i el pensament polític de Pasqual Maragall amb la voluntat d’impulsar, mitjançant aquesta via de reflexió i anàlisi, noves idees i propostes útils pel futur del país. En aquesta línia, va anunciar la quarta convocatòria de les bases per l’ajut a la recerca dotada amb 8.500 euros per tal d’aprofundir en algun dels temes del pensament polític de Pasqual Maragall, i va convidar als presents a participar-hi.

Davant d’un ple total i seguint Maragall, Xavier Roig, excap de gabinet de Pasqual Maragall a l’alcaldia, va explicar breument en què consistia aquesta idea de “metropolitanisme” de la ciutat de Pasqual Maragall. La ciutat metropolitana que Maragall imaginava tenia com a característica la descentralització del poder i la unitat a través d’un moviment constant dels seus habitants. “La ciutat de la gent”, explica Xavier Roig, com a metàfora per explicar com entenia Maragall la Barcelona real , tenia una visió de la ciutat de Barcelona en la seva totalitat, “des de l’avió”. Roig va recordar també la contraposició existent entre aquesta unió descentralitzada la visió de la Catalunya rural de Convergència i Unió. 

Tot seguit, Tomàs exposà la idea-motor de la seva recerca: “entendre com es governen les àrees metropolitanes; com es governen les ciutats reals, les quals no entenen de límits administratius; com es governa aquesta trama urbana; un entramat urbà complex”. La recerca de Tomàs se centra en el pensament metropolità de Pasqual Maragall - en el concepte de com ha de ser el govern metropolità. En el seu treball d’investigació, Tomàs s’ha basat en una documentació de fonts primàries molt exhaustiva i en entrevistes a persones que varen col·laborar amb Pasqual Maragall en totes les seves etapes: com a alcalde, com a cap de l’oposició i finalment com a president de la Generalitat. Aquesta part més qualitativa de la investigació volia també desgranar si la seva visió metropolitana va canviar en els seus diferents càrrecs polítics. També va destacar, com a documentació utilitzada per la seva recerca, la correspondència entre Pasqual Maragall i Jordi Pujol. “Aquestes cartes són molt interessants perquè ens presenten el context polític en el que es trobava Catalunya en els anys 80.” Segons Tomàs, Pasqual era l’únic que creia en l’àrea metropolitana. Pasqual Maragall creia en el dret a la ciutat metropolitana. Per ell era evident que la “ciutat estricte” tal i com l’anomenava Maragall era insuficient pel seu desenvolupament urbà. La seva visió s’assenta sobre quatre pilars: Quins són els límits d’aquesta àrea metropolitana? Quines polítiques s’han d’aplicar? Quin govern les pot portar a terme? Quina relació ha de tenir aquest amb els altres nivells de govern? L’àrea metropolitana, composta per 27 municipis, s’havia de governar com una sola a partir d’un govern fort, però utilitzant la descentralització municipal. Alhora, des de l’alcaldia de Barcelona, es busca utilitzar gran part del finançament en la regeneració dels espais públics dels municipis per preservar i obtenir cohesió social entre la ciutat de Barcelona i aquests 27 municipis. Finalment, a escala internacional, Maragall tenia molt clar el concepte de ciutat-global, popularitzat per la famosa urbanista Saskia Sassen, però ja havia estat anticipada i pronunciada per Pasqual Maragall, que en paraules de Tomàs “[Maragall] tenia clar que la supervivència de Barcelona només estaria garantida si entrava dins del mapa de les ciutats globals”.

Desprès de la intervenció de Tomàs, Gerardo Pisarello, primer tinent d’alcalde de Barcelona, va continuar el col·loqui reivindicant  “l’herència del Maragall metropolità” el llegat vigent d’aquesta visió de la ciutat que van entendre de forma retrospectiva quan entraren a l’Ajuntament de Barcelona. “Defensem avui, un metropolitanisme que sigui plurimunicipal, que engresqui i que sigui cooperatiu”.

Finalment, Jaume V. Aroca va fer ús d’un exemple personal per il·lustrar com ell mateix va poder experimentar la implementació de la visió metropolitana de Pasqual Maragall: “Des d’un punt de vista sentimental, jo que sóc de Sant Adrià, Maragall ens va recuperar el blau del mar gràcies al recol·lector”.

L’acte va acabar amb una sèrie de preguntes i reflexions que van desembocar en una conclusió final: La feina i el somni de Pasqual Maragall no va ser fàcil; per alguns, com el seu germà, encara no s’han materialitzat; per d’altres, com l’actual tinent alcalde, s’han realitzat però, donats els condicionaments actuals, s’han de governarCal esperar que, com deia Jordi Borja, es compleixi més aviat que tard allò de “el que és bo per Barcelona, és bo per Catalunya”.



 
Plaça Trilla 4, baixos 2a. 08012 Barcelona
Tel. (+34) 93 238 89 32
info@catalunyaeuropa.net


    Mapa
sitemap
RSS
facebook
  Seguiu-nos a
facebook facebook facebook facebook