“Europa no és un ens abstracte en el qual ens haguem d’emmirallar. Europa és una realitat viva.”
PASQUAL MARAGALL, President de la Fundació
Portada > Eixos temàtics> Economia i benestar
   Publicacions
 
   Activitats
11.07.2012
La Xina i Europa: quan la política i l'economia s'engranen

L’acte, organitzat per la Fundació Catalunya Europa i Casa Àsia, va comptar amb la participació de Jonas Parello-Plesner, investigador sènior del Consell Europeu de Relacions Exteriors (ECFR), Hosuk Lee-Makiyama, Director del Centre Europeu d'Economia Política Internacional (ECIPE) i la moderació de Pablo Pareja, Professor de la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Oberta de Catalunya. 

Pablo Pareja va centrar la seva intervenció en establir la importància del tema i presentà els ponents principals. Jonas Parello-Plesner féu vàries reflexions al voltant del canvi d’escenari de les potències econòmiques mundials: en aquest sentit, el poder s’està desplaçant de l’oest cap a l’est, no només per la crisi del deute que assetja occident, que ha accelerat tendències prèvies, sinó també per qüestions demogràfiques. Argumentà que a Xina li convé que Europa surti de la crisi tot i que les maneres en què ho està fent no són les òptimes ni les idònies. D’una banda, enlloc de comprar deute de forma generalitzada, actua com un banc d’inversió i només compra deute als països amb més garanties, com Alemanya, quelcom que agreuja a curt termini els diferencials entre països europeus i la crisi en sí mateixa. D’altra banda, s’ha vist a la Xina la promesa inversora, però tot i que el ritme d’inversions creix de forma exponencial, encara representa una porció petita de les inversions totals. En qualsevol cas, apuntà Parello-Plesner, com que Europa no funciona amb una única veu, la Xina s’aproxima a Europa de forma bilateral, incentivant les competències entre els propis països de la Unió.

Per la seva banda Hosuk Lee-Makiyama afirmà que el creixement econòmic s’està convertint en un objectiu de les relacions exteriors en un context de suma zero que incrementa la competència. Alhora, Europa segueix embadocada en sí mateixa, intentant vincular les relacions comercials amb els drets humans i se la titlla de romàntica i incoherent, ja que no pot renunciar a les relacions amb la Xina. El ponent comentà que hi ha hagut alguns, pocs, progressos en els drets humans a la Xina, però no suficients per als estàndards europeus. Xina se n’adona del seu poder i capacitat d’influència, però encara no sap com utilitzar-los. Lee-Makiyama apuntà algunes vies per avançar en la defensa dels drets humans a nivell mundial: d’una banda, signar acords amb altres països afins o amics, de l’altra usar les vies tribunals de les organitzacions on la Xina ja n’és membre, com l’Organització Mundial del Comerç, i finalment, confiar que el creixement i desenvolupament econòmic comporti, a la llarga, democratització i avançament de drets humans.


Documentació Relacionada:


 
Plaça Trilla 4, baixos 2a. 08012 Barcelona
Tel. (+34) 93 238 89 32
info@catalunyaeuropa.net


    Mapa
sitemap
RSS
facebook
  Seguiu-nos a
facebook facebook facebook facebook