“La personalitat nacional de Catalunya està dotada d’una innegable vocació europea. ”
PASQUAL MARAGALL, President de la Fundació
Portada > Eixos temàtics> Economia i benestar
   Publicacions
 
   Activitats
29.01.2016
Debat sobre desigualtat i fiscalitat

El debat sobre fiscalitat i desigualtat conclou amb una crida a la lluita en favor de la transparència i contra els buits legals que faciliten l’elusió fiscal

“Ara toca als Estats demostrar si tenen intenció o no de lluitar contra la gran evasió fiscal”. L’economista Jordi Angusto ha avançat una de les principals conclusions del debat sobre fiscalitat i desigualtat organitzat per la Fundació Catalunya Europa. A la conferència, celebrada aquest migdia al Col·legi de Periodistes, hi han participat Simona Levi, co-fundadora del grup d’acció social contra la corrupció Xnet; Hervè Falciani, alertador de l’evasió fiscal i autor de la Llista Falciani; Ernest Maragall, eurodiputat membre de la Comissió Parlamentària contra l’evasió fiscal i Francesc Mateu, director d’Òxfam-Intermon a Catalunya.

Angusto, assessor de la Fundació, ha moderat el debat, que ha comptat amb la col·laboració d’Xnet i del grup de The Greens / Europe Free Alliance al Parlament Europeu. I ha llençat les preguntes que han guiat la discussió: Fins a quin punt els paradisos fiscals gaudeixen del beneplàcit dels Estats per l’assoliment dels seus propis interessos? La política fiscal serveix per fer front a la globalització?

Per Simona Levi la clau està en si les Administracions, les lleis i fins i tot els costums socials. Mentre esdeveniments com el cas Bankia omplen portades de diaris, resta saber si les organitzacions compten amb mecanismes per a facilitar la transparència. “És molt fàcil posar en pressió als banquers, però molt difícil canviar les Institucions”, recorda. Cal millorar, per exemple, “la legislació sobre alertadors a Espanya”, perquè “amb la normativa actual els criminalitzem”, ha recordat. Ha reivindicat, a més, el paper de la gent del carrer: “s’ha d’explicar a l’opinió pública que la ciutadania organitzada ha estat qui ha denunciat la corrupció”. Recordar el paper d’aquests actors, ha apuntat, és fonamental per avançar en la lluita contra l’evasió fiscal.

Bona part del repte també passa per compensar les facilitats que les tecnologies de pagament modernes ofereixen a qui vol eludir el compromís de pagar impostos, ha apuntat Hervè Falciani. El resultat és un sistema menys transparent, on les grans corporacions acaben controlant la informació sobre transaccions financeres. Per fer-hi front, “cal replicar les tecnologies de pagament a escala local” per tal de facilitar “la informació bàsica a totes les parts” i evitar que les grans corporacions facin servir la tecnologia en favor de l’opacitat.

L’elusió i l’evasió fiscal no només són perjudicials pel món desenvolupat. També pels països en desenvolupament. Aquesta és la conclusió que ha volgut avançar Francesc Mateu, director d’Òxfam-Intermón a Catalunya: “El 65% dels ingressos perduts a Àfrica ho són per elusió fiscal”. Ha afegit l’exemple de Sierra Leona, país sense recursos públics per fer front a l’Èbola: “El 2012 sis multinacionals s’instal·laren a Sierra Leona a canvi de no pagar impostos”. Mateu ha cridat als Estats a no fer negocis amb empreses que participin de l’elusió fiscal al món en desenvolupament, encara que aquest sigui el cas de “34 empreses de l’IBEX35”. També ha recordat, però, que els Estats haurien de fer front a les seves pròpies pràctiques impositives: “A l’Estat Espanyol, en funció de quin tractament fem a les empreses, ens podem considerar un paradís fiscal”.

Encara queda feina per fer, però. “Estem emparant que s’utilitzin mecanismes per aprofitar les escletxes de la legislació vigent. El frau està legalitzat”, ha denunciat Ernest Maragall, membre de la Comissió contra l’evasió fiscal al Parlament Europeu. Tot i els avenços en la normativa europea –“La regulació de la Comissió Europea sobre impostos és en bona part el resultat de la pressió del grup dels verds [al legislatiu comunitari]”, ha recordat–, “l’obligació de les empreses a reportar en cada país la seva informació fiscal” deixa “en mans dels Estats, no de la ciutadania”, la informació sobre qui paga impostos. Per l’eurodiputat queda per endavant “una batalla duríssima”, perquè cada regulació en favor de la transparència i contra l’evasió fiscal genera una “indústria potentíssima” contra aquesta. Maragall ha citat el cas de les Big Four –les grans auditores, PWC, Deloitte, Ernst&Young, PWC–. “És un sector immens que s’encarrega de rebre informació sobre noves regulacions, i veure com sortejar-les”. La resposta passa per una “nova regulació fiscal” a nivell mundial i europeu, que es basi en “complicitats entre ciutadania, organitzacions i administracions”.

Jordi Angusto, assessor de la Fundació Catalunya Europa, s’ha sumat a la crida de Maragall, i ha apuntat que la “informació sobre la taxació de les empreses a cada país ha d’estar també en mans de la ciutadania”. També ha apuntat que la legislació actual permet que les multinacionals “paguin només després de créixer”, quan els hi resulta convenient.

Durant el torn de preguntes, el periodista Andreu Missé, present entre el públic, ha elogiat el paper d’Xnet –“Sense el treball d’organitzacions com X-Net la sentència del Suprem amb Bankia no hagués estat possible, ha apuntat” –. Entre els assistents ha sorgit el dubte sobre com es poden conciliar els interessos dels 28 Estats de la Unió Europea, a l’hora de coordinar la lluita contra l’evasió fiscal. Maragall ha apuntat que és preferible anar “directament cap a una fiscalitat comuna”, cap a l’establiment d’impostos comuns per a finançar un “fons europeu”.

 


Intervenció de Jordi Angusto


Intervenció de Simona Levi


Intervenció d’Hervé Falciani


Intervenció de Francesc Mateu


Intervenció d’Ernest Maragall


Documentació Relacionada:
 
C/ Pons i Subirà, 3. 08005 Barcelona
Tel. (+34) 93 238 89 32
info@catalunyaeuropa.net


    Mapa
sitemap
RSS
facebook
  Seguiu-nos a
facebook facebook facebook facebook