“Amb la certesa que Catalunya pot aportar molt, però aprendre encara més.”
PASQUAL MARAGALL, President de la Fundació
Portada > Eixos temàtics> Economia i benestar
   Publicacions
 
   Activitats
07.03.2016
Recepta per una FP Europea: més recursos pels estudiants que cursen una mobilitat a un altre país

Els ponents del col·loqui “La mobilitat dels joves d’FP: una oportunitat d’accés al treball; un factor de millora de la competitivitat” reclamen que els governs regionals ajudin als centres de formació professional a coordinar la mobilitat dels estudiants. També demanen que les escoles acompanyin amb més cura als alumnes


Fer un Erasmus és, avui en dia, un fet habitual entre els universitaris. L’espai europeu d’ensenyament superior permet que els centres educatius puguin parlar amb un llenguatge comú de crèdits, i que els alumnes convalidin allò après a l’estranger. Les universitats, a més, compten amb el personal necessari per gestionar les estades. Els centres de Formació Professional, però, no gaudeixen d’aquestes condicions. Hi ha, per tant, un decalatge entre la mobilitat dels alumnes universitaris, i la dels joves d’FP. D’això han tractat els col·loquis “La mobilitat dels joves d’FP: una oportunitat d’accés al treball; un factor de millora de la competitivitat”, organitzats per la Fundació Catalunya Europa (FCE).

Les jornades formen part d’un programa de recerca sobre la mobilitat en l’àmbit de la formació professional finançat per la Comissió Europea. Com a part d’aquest, la FCE ha posat en marxa un observatori al seu blog, Agenda Europea. Els col·loquis s’han celebrat a la seu de la Cambra de Comerç de Girona, aquest matí; i al Palau Macaya, de l’Obra Social La Caixa, a Barcelona, ahir. Totes dues organitzacions han ajudat a la celebració de l’esdeveniment, que té el suport de la Comissió Europea. En el cas de Barcelona les jornades han comptat amb la participació de l’Hble. Meritxell Ruiz, consellera d’Ensenyament de la Generalitat. Ruiz ha reclamat la implicació “de les institucions europees per facilitar la mobilitat d’alumnes i docents d’FP”, i ha avançat que el Departament s’implicarà més intensament en la seva promoció. 

A Girona, Domènec Espadalé, president de la Cambra de Comerç de la demarcació, i Josep Polanco, director dels serveis territorials d’Ensenyament de la Generalitat, han donat la benvinguda. Polanco ha explicat que actualment hi ha en funcionament “14 projectes de mobilitat a la província de Girona”, i que la intenció del Departament és “créixer fins a 17”. Espadalé, per la seva part, ha reclamat una participació més intensiva de les companyies en els programes de formació.

A tots dos llocs experts de la FCE i de les organitzacions convidades han participat en els col·loquis. Ernest Maragall, vicepresident de la Fundació i diputat del grup Els Verds/ALE al Parlament Europeu, ha descrit un panorama de partida on “la mobilitat a la FP té encara un paper tímid”, si es compara amb els intercanvis universitaris. Una cinquena part dels alumnes d’ensenyament superior participen, en algun moment de la seva formació, en una estada Erasmus.

Mentrestant, els alumnes d’FP afronten més dificultats que les dels alumnes universitaris. L’aprenentatge de llengües és sovint un repte major pel primer col·lectiu. Però també el fet que les persones que han de cursar una estada solen ser “joves que surten per primera vegada per un període de temps llarg”, ha apuntat Christiane Demontès, presidenta de la Fundació de les Regions Europees per la Recerca, l’Educació i la Formació. Cal que els centres d’ensenyament i les administracions acompanyin, per tant, “als estudiants i les famílies” durant tot el procés, per tal de facilitar la integració al lloc de destí. Les regions, per la seva banda, també haurien d’ajudar a les escoles a gestionar els intercanvis. A diferència dels estudiants universitaris, aquests no compten amb la capacitat administrativa de les Universitats, més grans i amb major dotació de recursos humans.

Cal afegir que cada país regula l’FP de manera diferent, un tret que complica l’homologació dels continguts apresos a l’estranger, o l’establiment d’acords de mobilitat. Tal i com explica Demontès, “en algunes regions els joves compten amb un contracte d’empresa, però en d’altres realitzen una estada de pràctica”. L’organització curricular també pot variar. Com es pot gestionar la mobilitat en aquestes circumstàncies? Uwe Peleikis, director adjunt de l’Escola de Comerç 1 de Stuttgart, ha avançat algunes estratègies: “Estem realitzant un projecte pilot, que combina formació teòrica a Catalunya amb ensenyament pràctic a Alemanya”. La clau està en aprofitar les fortaleses de cada sistema: mentre el model dual alemany permet un aprenentatge intensiu en el lloc de treball; l’espanyol “és més fort, a nivell teòric”. “L’intercanvi de coneixements entre responsables d’FP pot ajudar a que coneguin el funcionament de l’FP d’altres països”, afegeix aquest expert.

Catalunya, per la seva banda, ha posat en marxa iniciatives prometedores en els últims anys. El programa de suport a la mobilitat del Departament d’ensenyament proporciona assessorament als centres formatius que volen realitzar una estada internacional, ha explicat Estanislau Vidal-Folch, subdirector general de Programes, Formació i Innovació del Departament d’Ensenyament. I, per tal de facilitar l’aprenentatge d’idiomes estrangers, “el Departament està introduint l’aprenentatge de llengües com l’anglès” en el currículum, més enllà de “les assignatures específiques”. Vidal-Folch també ha recordat que la carta Erasmus d’ensenyament superior agilitza els tràmits d’establiment de les estades a 120 centres [catalans] d’FP, en el cas dels graus superiors. La intenció és ampliar-lo a 25 més, ha avançat. Vidal-Folch ha reconegut, però, que l’import de les beques de mobilitat per estudiants de graus superiors és encara limitat. El motiu? Aquests cicles han de competir pel mateix finançament Erasmus que els programes universitaris.

La participació de les empreses, en tot cas, és fonamental. Bàrbara Arimont, responsable de recursos humans de Nestlé, ha explicat que la seva empresa inicià el 2013 un programa de mobilitat laboral que permet a 10.000 joves realitzar estades europees a diferents delegacions de la companyia. I, tot i que els estudiants d’FP Dual que hi participen -350- encara representen una minoria, els resultats són prometedors: Arimont ha citat el cas de cinc estudiants de Girona que cursaren una estada a Alemanya. D’aquests, dos segueixes al país. I, en general, l’estada ha servit per augmentar les seves habilitats com a professionals.

Queda, per tant, molt per fer per aconseguir que algun dia els estudiants de formació professional puguin fer estades internacionals amb tanta facilitat com els universitaris. Però, com ha apuntat Maragall, “qui aprofiti les oportunitats que s’obren ara en traurà beneficis”. La Unió Europea és cada cop més conscient del problema, fins al punt que es discuteix al Parlament Europeu –l’eurodiputat dels verds ha presentat al legislatiu comunitari un informe que apunta a les mancances de l’FP, pel que fa a la mobilitat–. I hi ha una “coalició d’actors”, entre ells empreses, administracions, centres educatius, interessats en fer de la mobilitat en la formació professional una realitat.  Quines seran les claus del futur? Francesc Colomé, Xavier Farriols i Josep Francí, experts de la FCE i autors de l’estudi “La mobilitat dels joves a la formació professional”, han avançat algunes clau. Entre elles, comptar amb “estructures intermèdies” com les regions, que facilitin la gestió de la mobilitat per part dels centres d’ensenyament; allargar les estades, que ara solen ser de dos mesos, o millorar-ne el finançament.


Projecte mobilitat Nestlé


 
Plaça Trilla 4, baixos 2a. 08012 Barcelona
Tel. (+34) 93 238 89 32
info@catalunyaeuropa.net


    Mapa
sitemap
RSS
facebook
  Seguiu-nos a
facebook facebook facebook facebook