“Catalunya vol aprendre i intercanviar idees, models, propostes i projectes amb la resta de regions i nacionalitats europees.”
PASQUAL MARAGALL, President de la Fundació
Portada > Eixos temàtics> Governança i democràcia
   Publicacions
 
   Activitats
29.10.2010
29/10/2010 - 'Irlanda i el referèndum pel Tractat de Lisboa'

El proppassat 29 d’octubre de 2009 va tenir lloc la segona sessió del II cicle “ELS DIJOUS EUROPEUS”, que organitza la Fundació Catalunya Europa conjuntament amb l’Ateneu Barcelonès. La ponència, sota el títol “Irlanda i el referèndum pel Tractat de Lisboa”, va comptar amb la presència de l’Ambaixador de la República d’Irlanda a Espanya, l’Excm. Justin Harman i el representant de la Comissió Europea a Irlanda, el Sr. Martin Territt. Va donar la benvinguda el Sr. Stefan Rating, qui va fer les corresponents presentacions i a la vegada va moderar l’acte.

Tot seguit, va cedir la paraula a l’Ambaixador. L’Excm. Justin Harman va començar parlant d’un gran èxit de resultat en la segona votació de referèndum, pel què fa a la participació, i en va donar alguns dels motius més evidents. A diferència de la primera votació, l’Ambaixador va remarcar com a element principal el gran nivell d’informació aconseguida entre la població sobre allò que anava a votar i sobre el que allò implicaria. En altres paraules, les campanyes a favor del sí es van mobilitzar per difondre els objectius i valors del Tractat, com ho és la promoció de la pau i la cooperació entre els estats membres, o les competències i recursos que s’adquireixen en diversos camps com l’energètic, el turístic o inclús l’esportiu. Finalment, va fer esment a la majoria d’arguments que s’havien fet sobre els resultats des de la premsa europea i en concret des de l’espanyola, atribuint el sí d’Irlanda a la conjuntura de crisi econòmica. Harman va treure-li pes a aquest argument com el causant dels resultats de la votació i va tornar a remarcar la importància de que aquesta vegada sí que la població estava ben informada, i per tant s’havia aconseguit per primera vegada la connexió entre ciutadà i la Unió Europea.

Acte seguit va ser el torn del sr. Martin Territt qui va començar la ponència amb un mapa de la I votació en referèndum del Tractat de Lisboa en les diferents regions de la República d’Irlanda, on es pot observar un no generalitzat a tot el país. Territt va argumentar en aquest cas els causants d’aquest no. Un d’ells i acordant-se amb l’anterior ponència, el va atribuir a la desinformació o fins i tot mala interpretació del contingut del Tractat durant el primer referèndum. Això es va veure amb la sèrie d’amenaces que percebia gran part de la població amb l’aplicació del Tractat de Lisboa, sobretot a barris o poblacions de classe obrera, com per exemple amb el cas de moltes mares que pensaven que els seus fills haurien de marxar del país per formar part d’una armada europea. D’altra banda, també va remarcar una baixa mobilització per part de la societat civil, tot el contrari d’aquesta segona votació.

Va mostrar a tota la sala un recull dels diferents cartells de propaganda electoral reafirmant la gran mobilització davant d’aquesta segona votació. Finalment, Territt va remarcar el gran treball fet en aquesta darrera campanya i el seu èxit de connexió amb el ciutadà, sobretot amb sectors com els joves i la classe obrera. Va finalitzar la seva ponència amb una imatge del mapa dels resultats del II referèndum, en el qual es veu un clar convenciment de la societat irlandesa de tirar endavant el procés de la Unió Europea amb la ratificació del Tractat de Lisboa. L’acte va acabar amb un ampli debat entre el públic assistent i convidats.
Barcelona, 29 d’octubre de 2009.


Documentació Relacionada:
 
C/ Pons i Subirà, 3. 08005 Barcelona
Tel. (+34) 93 238 89 32
info@catalunyaeuropa.net


    Mapa
sitemap
RSS
facebook
  Seguiu-nos a
facebook facebook facebook facebook