“La personalitat nacional de Catalunya està dotada d’una innegable vocació europea. ”
PASQUAL MARAGALL, President de la Fundació
Portada > Eixos temàtics> Governança i democràcia
   Publicacions
 
   Activitats
07.07.2016
Després del Brexit: Conseqüències per a Europa

"Amb el Brexit, s’ha trencat per primer cop el tabú de la irreversibilitat del procés de construcció de la Unió Europea", Carme Colomina i Andrés Ortega Klein.

La Fundació Catalunya Europa i la llibreria Nollegiu van organitzar, ahir al vespre, una nova edició del Club Europa, espai de debat obert amb experts amb la intenció d’acostar i aprofundir en els temes d’actualitat europea. En aquest cas, l’acte "Després del Brexit, conseqüències per a Europa", va analitzar amb perspectiva, dues setmanes després de la votació al Regne Unit, les perspectives que el nou escenari ofereix per a la UE. L’acte va comptar amb la presència de l’eurodiputat Ernest Maragall, l’investigador sènior associat al Real Instituto Elcano, Andrés Ortega Klein, i la periodista i investigadora associada al CIDOB, Carme Colomina. 


Tant Ortega, que va encetar el debat, com Colomina van voler destacar que amb el “sí” britànic a abandonar la Unió Europea, el procés de construcció europeu es torna reversible per primera vegada. “S’ha trencat el tabú. Si la UE es limita a enfrontar el Brexit limitant-ne els danys i no ataca l’arrel dels seus problemes, la crisi europea anirà a més i hi haurà contagi de referèndum a altres països”, va asseverar Colomina. Aquests problemes passen, segons la periodista del diari Ara, per la pèrdua del vincle entre el projecte europeu i el ciutadà, causada en bona part per la seva manca de pes democràtic. “Cal més integració política, però serà impossible sense un aprofundiment democràtic. El debat fa temps que no és ‘més Europa’, sinó millor, tot i que per ara no sembla que hi hagi una estratègia comuna en aquest terreny”. La seva opinió va ser secundada tant per Ortega, que va apel·lar a una república europea que no es construeixi des de les elits sinó des dels ciutadans, com per Maragall, que, des de la seva visió privilegiada des de Brussel·les, va reblar el clau. “Europa abans no feia política, repartia fons; des de la crisi ha passat a ser el missatger de la por. Hem de trobar el punt d’integració que ens doti d’eines, sobretot en matèria econòmica, per donar solució als problemes de les persones”, va reclamar, abans de fer una crida a l’optimisme: “El Brexit pot ser un contagi, però vull pensar que també pot ser una vacuna”.

Pel que fa al procés d’integració europea, Ortega, ex analista del ministeri d’Exteriors i de la Moncloa, va destacar que existeix cert respecte entre els responsables comunitaris envers la negociació amb el Regne Unit. No tant pel divorci amb Londres, com perquè en la negociació també es posarà damunt de la taula el model de futur de la Unió. I és en aquest escenari on es poden produir xocs entre les visions de cada país sobre el projecte de construcció europea, que ja es venen escenificant en l’actitud respecte els tempos de la negociació. Sense anar més lluny, França i Alemanya han mostrat divergències públiques respecte a la qüestió, un nou capítol en la sèrie de desavinences de les dues potències –i dels seus dos líders, François Hollande i Angela Merkel– respecte el projecte europeu, i que poden afectar al nou equilibri de poder al si de la unió.

En aquest punt, els ponents van presentar opinions confrontades. Mentre Ortega va asseverar que la marxa del Regne Unit, contrapès natural en la dicotomia francoalemanya, donarà encara més pes a Berlín, Colomina i Maragall dubten de que la nova situació exacerbi el poder alemany. La investigadora associada del CIDOB va destacar, en aquest sentit, que la capacitat de lideratge de Merkel s’ha erosionat, i que la resta de països europeus ja no dansen al ritme del diktat alemany com va succeir durant la crisi del deute o de l’euro. La debilitat de la cancellera alemanya, va continuar Colomina, s’ha pogut apreciar amb la crisi dels refugiats. Maragall, per la seva banda, va assegurar que fins i tot des d’Alemanya són conscients que acaparar més poder, convertir-se encara més en el portador de les males notícies, seria contraproduent pels propis interessos del país teutó.

Els efectes del Brexit també es poden fer notar en el paper de la UE al món, com va emfatitzar Ortega, investigador sènior del Real Instituto Elcano. No només per la pèrdua de pes demogràfic, sinó perquè el Regne Unit és una de les dues potències militars de la UE juntament amb França, i una de les seves grans potències diplomàtiques. Per contra, l’adéu britànic podria accelerar l’Europa de la Defensa, que Londres “va aturant des de fa una dècada”, va destacar, i tenir efectes en la negociació del TTIP. 

Tot i això, Ortega va voler remarcar que el Brexit no només és un procés que s’allargarà perquè els britànics tardaran a activar en marxa l’article 50, sinó que és fins i tot reversible. “Els conservadors han d’escollir nou líder a la tardor i és possible que hi hagi noves eleccions. A diferència de la UE, els interessa dilatar les negociacions amb Brussel·les, que seran molt dures, per mantenir la integritat territorial. I després de tot aquest procés el poble britànic haurà de tornar a ratificar la sortida de la Unió en els termes que s’arribin a pactar”, va sentenciar. 

 
C/ Pons i Subirà, 3. 08005 Barcelona
Tel. (+34) 93 238 89 32
info@catalunyaeuropa.net


    Mapa
sitemap
RSS
facebook
  Seguiu-nos a
facebook facebook facebook facebook