“Catalunya pot aportar al patrimoni comú europeu la seva prosperitat econòmica i la seva capacitat d’innovació.”
PASQUAL MARAGALL, President de la Fundació
Portada > Eixos temàtics> Societat i Cultura
   Publicacions
 
   Activitats
01.10.2009
01/10/2009 - ’Espai de Bolonya (EEES) - Recta final’
Ponents

El passat dijous 1 d’octubre a les 19.30h va tenir lloc a la sala d’actes de l’Ateneu Barcelonès la inauguració del II cicle de Dijous Europeus. L’acte que va obrir aquest cicle estava dedicat al Procés de Bolonya i per parlar-ne vam poder comptar amb la presència del Dr. Dominic Orr, cap internacional de projectes d’Eurostudent, la Dra. Dolors Riba i Lloret, Ex-vicerrectora de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre del grup d’assessors de Bolonya del Ministeri d’Educació. Va moderar l’acte el Dr. Josep Ribas i Seix, Director General d’Universitats.

En primer lloc, Max Vives-Fierro, director de la Fundació Catalunya Europa, va obrir l’acte, presentant alguns dels programes ja confirmats d’aquest nou cicle. També va aprofitar l’ocasió per esmentar el conveni que la Fundació Catalunya Europa signarà junt amb l’Ateneu Barcelonès per treballar conjuntament amb els Dijous Europeus. Finalment, va passar a presentar els ponents i a donar-los la paraula.

La primera intervenció va ser a càrrec del Dr. Dominic Orr, qui ens va donar una primera visió de l’actual situació de Bolonya fent un repàs als problemes sorgits als diferents països europeus. També ens va presentar la institució per la qual treballa i la manera de treballar d’Eurostudent, preguntant directament a l’estudiant les seves condicions i manera de viure, per tal de saber cap a on ha d’anar un correcte procés de Bolonya. Els resultats d’aquests anàlisis mostren que realment sorgeixen una gran varietat de condicions per a cada estudiant que fa més difícil arribar a una convergència en un programa d’educació superior. Acompanyant la seva presentació amb gràfiques que mostren divergències segons la condició de cada estudiant (hores de treball, hores d’estudi que apliquen, situació familiar, estudis dels pares, etc.), i que demostren les diferents necessitats de cada estudiant. Va remarcar que davant de tanta dificultat el que sobretot cal és un procés transparent i clar. Un dels fets que va remarcar Dominic com a necessaris dins d’aquest procés és el del pas d’universitat a mercat de treball.

També va fer esment en xifres a les universitats espanyoles i els seus estudiants, sent un dels països on hi ha un gran volum d’universitaris i que a la vegada estudien, on el rebuig a Bolonya ha estat major. Davant d’aquesta problemàtica, Dominic planteja la necessitat d’organitzar els estudis de manera que es tingui en compte els qui treballen i proposa, d’una banda, estudis apropiats per cada persona i d’altra banda, que les universitats tinguin un programa que pugui ser viable i eficaç. Per acabar, va comentar quin és l’objectiu al qual hem d’aconseguir arribar a través del procés de Bolonya: uns estudiants amb unes condicions més iguals a través d’una millora en les ajudes.

Tot seguit, va ser el torn de la Dra. Maria Dolors Riba i Lloret, qui va parlar en nom de les universitats catalanes. Va comparar tot el procés de Bolonya com el d’un llarg i dur embaràs que ja ha arribat a un final. Maria Dolors defensa el fet que parlem d’un procés i no d’un pla com sovint es fa, ja que calen modificacions. Segons l’ex-vicerrectora de la UAB, a la Declaració només es defineixen 3 o 4 conceptes per tal de que totes les universitats s’hi puguin adaptar. També va aprofitar per repassar les aportacions amb aquesta reforma dins del món universitari, com és el fet de facilitar la mobilitat dels estudiants i sobretot els beneficis dels crèdits ECTS, calculats no només per la durada de l’assignatura sinó també pel temps que l’estudiant ha de dedicar a l’assignatura fora de l’aula, per tant, cal també definir una assignatura per objectius que es volen aconseguir, i per tant capacitar més a l’estudiant, no només amb matèria sinó en competències.

Per tal d’aconseguir un procés amb èxit, Maria Dolors creu que cal definir un perfil de llicenciat per aconseguir una concreció d’assignatures i professors, tot això a poc a poc per poder assumir els canvis. Finalment, va comentar que davant de les habituals crítiques que es fan a Bolonya, com la mercantilització de la universitat o que els estudiants que treballen quedin fora, creu que són amenaces reals però que no estan associades a Bolonya.

Després de les dues intervencions, el Dr. Josep Ribas i Seix va concloure l’acte amb un agraïment en primer lloc a la Fundació Catalunya Europa per dedicar una sessió dels Dijous Europeus a tractar el procés de Bolonya i remarcant la necessitat de realitzar més actes com aquests per tal de treballar i explicar correctament un procés tant difícil com aquest.
Ja per acabar es va obrir un torn de preguntes i debat.


Documentació Relacionada:
 
Plaça Trilla 4, baixos 2a. 08012 Barcelona
Tel. (+34) 93 238 89 32
info@catalunyaeuropa.net


    Mapa
sitemap
RSS
facebook
  Seguiu-nos a
facebook facebook facebook facebook