“Catalunya pot aportar al patrimoni comú europeu la seva prosperitat econòmica i la seva capacitat d’innovació.”
PASQUAL MARAGALL, President de la Fundació
Portada > Eixos temàtics> Societat i Cultura
   Publicacions
 
   Activitats
11.01.2011
11/01/2011 - 'La cultura europea: un element clau pel sentiment identitari dels europeus'

Mentre Europa avança cap a una construcció política, jurídica, institucional i econòmica cada vegada més forta i reconeguda, el sentiment identitari europeu no camina al mateix ritme. Aquest va ser el tema del primer debat del 2011 del Cicle Pensem Europa que va posar de manifest que veritablement la cultura és un element importantíssim, tot que no és l’únic, per tal de reforçar aquest sentiment identitari europeu. Els experts per parlar del tema varen ser Encarna Hernández, periodista i investigadora especialitzada en assumptes europeus; Ignasi Guardans, Ex director general de cinema i audiovisuals i ex diputat; i com a moderador Antoni Comín, filòsof i polític i ex diputat al Parlament de Catalunya.

En primer lloc, Encarna Hernández va fer una exposició clarament didàctica donant definició i resposta a conceptes i qüestions sovint confuses quan parlem d’identitats i sentiments de pertinença. Va respondre a preguntes com per exemple què implica sentir-nos europeus, quina identitat per a Europa o com es construeix aquesta identitat. Per a la primera pregunta va ressaltar que sentir-se europeu vol dir sentir-se partícip i compromès amb un projecte comú, i que per tant és necessari basar-nos en un model de participació ciutadana per avançar en aquest projecte. També va fer evident la complexitat de tot plegat davant la riquesa cultural i diversitat d’Europa i per això defensa que aquesta identitat europea ha de ser oberta, flexible i dinàmica. Pel què fa a la manera de com construir-la va enumerar varis elements, un d’ells la cultura posant de manifest la importància de continuar promovent la cooperació i intercanvi cultural. Però no només va parlar de la cultura com a element per construir aquesta identitat, també va esmentar la necessitat d’un programa comú d’educació a nivell europeu, d’una política de comunicació comuna i d’uns mitjans per tant transnacionals, d’una dimensió exterior comuna, d’una major participació dels ciutadans i alhora del seu òrgan representatiu, el Parlament Europeu.

Amb la cita de Mattelart “Europa va arribar tard a la cultura”, Hernández va voler fer palès que des dels inicis de la construcció de la Unió Europea la qüestió identitària no ha avançat al mateix ritme que la unió econòmica i política, fent alhora un breu repàs històric i evolutiu de la promoció de polítiques culturals i educatives que poc a poc han anat guanyant terreny davant la importància de reforçar aquest element clau per a una plena unió. Finalment, davant la greu crisi econòmica va llençar un missatge esperançador per reforçar aquesta falta d’identitat europea com és la necessitat d’anar més junts i ser més solidaris.

A continuació va ser el torn d’Ignasi Guardans, qui de manera més reflexiva va aportar els seus arguments al debat. En primer lloc va fer un aclariment entre cultura i identitat, ja que identitat europea, entre d’altres, es basa d’una cultura europea, però també d’una necessitat com per exemple geogràfica, o també d’una clara voluntat de compartir i fer coses junts. Guardans va remarcar el fet que aquesta construcció identitària ha de ser oberta, i pensar més enllà de les fronteres institucionals creades, ja que no es pot excloure per exemple Suïssa quan es parla de cultura europea, així com també no es pot deixar d’incloure les noves cultures ja instaurades als estats, com pot ser el cas dels turcs a Alemanya i en aquest cas el reconegut cinema que es fa. Davant la pregunta què és cultura europea, Guardans va parlar de cultural heritage, és a dir, la importància de reconèixer i assumir l’herència cultural que ha rebut Europa al llarg de la història més enllà dels romans i els grecs, sinó també dels vikings, els celtes, els fenicis, etc. Però és evident que la nostra cultura no es pot limitar al passat sinó que cal generar un pensament europeu, una creativitat cultural i tot això s’aconsegueix amb grans projectes i la fusió d’aquest cultural heritage amb la tecnologia.

Després d’aquesta reflexió el ponent va llençar qüestions a debatre, com la complexitat de definir què és cultura i què no ho és, com per exemple els videojocs, o qui fa cultura a Europa, evidenciant que part de població qüestiona que cultures nouvingudes a Europa puguin incloure’s o no en aquesta identitat. Davant d’aquestes complexes qüestions Guardans va respondre que aquesta diversitat cultural que tant costa d’acceptar és el que caracteritza i enriqueix la identitat europea, i per tal d’avançar cal que tots els europeus ens coneguem més i millor, per tant no només enfortint el patrimoni cultural avançarem, sinó que és necessari que la Unió Europea segueixi impulsant grans projectes culturals que promoguin l’intercanvi i la circulació dels seus ciutadans i les seves cultures.

Finalment, la sessió es va acabar amb un torn obert de preguntes entre el públic assistent a l’Ateneu i els ponents. 


Documentació Relacionada:
 
Plaça Trilla 4, baixos 2a. 08012 Barcelona
Tel. (+34) 93 238 89 32
info@catalunyaeuropa.net


    Mapa
sitemap
RSS
facebook
  Seguiu-nos a
facebook facebook facebook facebook