“Catalunya pot aportar al patrimoni comú europeu la seva prosperitat econòmica i la seva capacitat d’innovació.”
PASQUAL MARAGALL, President de la Fundació
Portada > Eixos temàtics> Ciutats i Territoris  
   Activitats
20.06.2017
Seminaris Pasqual Maragall: pensament i acció

Dimecres 21 de juny es celebrarà la segona sessió dels seminaris de treball al voltant de l’obra "Pasqual Maragall: pensament i acció" (RBA: Barcelona, 2017). Serà novament de 16h a 20h al Palau Macaya, Passeig de Sant Joan 108. En aquesta segona jornada es debatrà a partir dels capítols “Polítiques públiques i ciutadania” de Quim Brugué i “La política és la gent” de Joan Fuster-Sobrepere, amb les contraparts de Raquel Gallego i Mariona Ferrer. Qualsevol persona interessada en assistir-hi, pot escriure a info@catalunyaeuropa.net. 

En Jaume Claret, està fent la crònica d’aquests seminaris. Quan s’acabin, la publicarem sencera. Del primer dia, n’avancem un breu resum del mateix Claret, a mode de tast i per animar a participar a la segona sessió: 

La sessió del passat dimecres s’iniciava amb “La ciutat de Pasqual Maragall” del geògraf i urbanista Oriol Nel·lo, en conversa oberta amb l’historiador i periodista Marc Andreu. Aquest últim va destacar el llegat de l’alcalde olímpic: “Maragall va instal·lar un programari a la ciutat que és encara vigent i present i, en part, reivindicat. Només formatejant de bell nou, es podria esborrar la petja”. Per l’actual conseller tècnic al districte de Sant Martí, l’impacte és indestriable de la singularitat maragalliana. Tancant la seva primera intervenció, advertia com aquest reconeixement necessari no ha d’amagar errors o dissimular febleses d’un model que, vint-i-cinc anys després dels Jocs, cal repensar.

Nel·lo descrivia la complexitat del personatge com un tret no estrafolari sinó heterodox. D’aquí la preocupació per recuperar-ne els textos més seminals, a partir d’unes vides paral·leles entre personatge i urbs. Per Maragall, la ciutat és alhora esperança, constructe social i element articulador del territori. Aquí assolirà el seu major èxit (el model Barcelona) i, alhora, el seu principal fracàs (l’abolició de la Corporació). En paraules del professor de la UAB: “Sense el caràcter estratègic i redistribuïdor de la Corporació metropolitana, Maragall és com un Rius i Taulet que no hagués pogut unificar el Pla de Barcelona”. Recuperar el govern metropolità és encara avui una assignatura pendent per evitar que els poders econòmics destarotin la ciutat. D’aquí la necessitat, compartida tant per Nel·lo com per Andreu, de llegir Maragall, amb la voluntat tant d’aprendre’n com de superar-lo. 

La segona part del seminari va pivotar sobre “L’«acció catalana» de Pasqual Maragall”. El seu autor, Jaume Bellmunt, va discrepar respecte les actuals versions reduccionistes del catalanisme que donen per amortitzada la seva històrica riquesa i diversitat. Per l’historiador i analista, si en algun moment cal reconstruir el país, el pensament de Maragall demostrarà la seva vigència. Validesa que, novament, sorgeix de la seva heterodòxia, a partir de l’acumulació d’influències generacionals i personals, i de la pròpia experiència i coneixements. Tot plegat justifica parlar de “acció catalana”, com a destil·lat singular que aspira a “la màxima llibertat possible en el marc de les nostres interdependències”.

L’aportació de Jordi Amat, actuant com a contrapart, va aprofundir en la revalorització de la dimensió intel·lectual de Maragall, en descriure’l com un “polític amb coneixements i amb l’antidogmatisme com a tret essencial”. Lluny de categories i categoritzacions reduccionistes, el 127è president de la Generalitat tenia la voluntat d’intervenir en el catalanisme per crear una nova cultura política, de participar en la política espanyola per construir una Espanya plural i de projectar-se a Europa com a pàtria comuna. Per això, quan parla de “lleialtat constitucional i confiança federal”, són “més important els substantius que no els adjectius". Enfront d’aquesta ambició s’imposarà com un mur infranquejable un tancament ideològic i triomfant a l’Estat que farà impossible en-sortir-se’n. Sobretot perquè, com recordava Bellmunt, “no hi ha prou país per una democràcia de conflicte, amb dos ecosistemes incapaços d’interactuar”. De moment, però, sembla inviable completar un procés de formateig que sí havia estat possible a Barcelona.


 
Plaça Trilla 4, baixos 2a. 08012 Barcelona
Tel. (+34) 93 238 89 32
info@catalunyaeuropa.net


    Mapa
sitemap
RSS
facebook
  Seguiu-nos a
facebook facebook facebook facebook