“Amb la certesa que Catalunya pot aportar molt, però aprendre encara més.”
PASQUAL MARAGALL, President de la Fundació
Portada > Publicacions

23.05.2012
Col·lecció Bones Pràctiques nº6: ’Integritat i Transparència: dues condicions per a la qualitat democràtica’

La confiança en les institucions comença per la transparència i la comunicació

La Fundació Catalunya Europa va presentar ahir el llibre Bones Pràctiques en Transparència administrativa i bon govern. L’acte va comptar amb la participació de Josep Maria Vallès, catedràtic de Ciències Polítiques de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Maria Elvira Méndez, catedràtica de dret europeu de la Universitat d’Islàndia.

Vallès, que havia estat l’encarregat de dirigir l’estudi sobre bones pràctiques en Transparència administrativa i bon govern, va explicar la importància d’examinar els models existents a les administracions i formular noves recomanacions per a un canvi en aquest aspecte. I és que el catedràtic va emfatitzar el caràcter prioritari d’aquestes pràctiques més encara en el context macroeconòmic en què ens trobem.

El catedràtic va destacar la relació entre un bon govern i una democràcia de qualitat, entre confiança i transparència. Ha subratllat que el fet que la ciutadania pugui accedir a la informació de les administracions té dos efectes positius: el primer, fa més difícil les pràctiques corruptes, actua de forma preventiva, i la segona, fa més conscient a la ciutadania de com és de difícil la tasca de governar.

No obstant això, el catedràtic ha recalcat que les pràctiques de bon govern no són cosa de dies o mesos, sinó que "estem parlant de generacions". Afirmació que també ha recalcat la professora Maria Elvira Méndez.

La intervenció de la professora es va centrar en el cas concret d’Islàndia. Un país vist des d’Europa com un model a seguir en aquests temps convulsos.

La crisi que s’està desenvolupant a Europa, a Islàndia va arribar de sobte el 2008. La professora va analitzar els successos esdevinguts. Ha explicat que hi va haver tres crisis alhora: la financera i econòmica, la política, amb una falta de confiança en les seves institucions, i també la existencial. És en aquest moment quan la ciutadania pren consciència que s’han de posar fil a l’agulla per arreglar el seu país. És aquí quan s’adonen que "necessitem construir nous paradigmes ja que els existents no valen".

Tanmateix, la Professora Méndez va explicar que encara queden moltes coses per fer. Va ser quan es va referir als problemes de deute públic i a la reestructuració del deute privat al país. Per acabar va afegir el terme responsabilitat i comunicació com la manera de poder començar a solucionar els problemes.


Es parla d’un model islandès per sortir de la crisi. En què consisteix?


Recapitalitzem deute estranger amb el banc liquidat però s’ha pogut reestructurar el deute de les famílies?


Què passa lavors amb el deute que no és estranger?


I amb el deute privat?


A l’espera d’un referendum sobre la integració d’Islàndia, amb la situació actual, està més a prop d’Europa o més ll


Documentació Relacionada:




facebook   twitter   twitter
 
Filtrar per Tematica:


Filtrar per Tipologia:


PUBLICACIONS RECENTS
C/ Pons i Subirà, 3. 08005 Barcelona
Tel. (+34) 93 238 89 32
info@catalunyaeuropa.net


    Mapa
sitemap
RSS
facebook
  Seguiu-nos a
facebook facebook facebook facebook