De la figura pública de Pasqual Maragall se n’ha parlat molt – mes encara en els darrers temps – per això la presentació de la versió en castellà del llibre “Pasqual Maragall: pensamiento y acción” de RBA a Madrid es plantejava com una ocasió única per acostar el personatge de Pasqual Maragall, analitzada tant des d’una perspectiva ideològica com d’acció política. En aquest sentit, Josep Maria Vallès, que va presentar l’acte destacava que Maragall ha estat "una persona heterodoxa, sovint mal interpretada o mal entesa". Tant els autors com acadèmics van ressaltar l’originalitat del llibre, que no és una biografia, ni té una perspectiva partidista, sinó que es tracta d’un assaig que parteix de l’anàlisi dels textos del propi Maragall.
Dos dels autors del llibre, Oriol Nel·lo i Joan Fuster-Sobrepere i els professors Ignacio Sánchez-Cuenca i Antonio García-Santesmases van protagonitzar un debat centrat en diferents facetes de Pasqual Maragall. Nel·lo va voler recalcar que el llibre no és una biografia, sinó un assaig analític a partir dels propis textos de Maragall. L’autor va destacar la importància de la ciutat com un eix fonamental de les polítiques de l’ex alcalde de Barcelona. Durant 15 anys, diu Nel·lo, Pasqual Maragall va treballar per la millora de les condicions de vida de la ciutat, l’equilibri entre els barris, alhora que apostava per una projecció internacional de la ciutat.
El famós lema “La ciutat és la gent” resumeix la idea del polític català sobre el que havia de ser Barcelona. Al contrari del que pensava la dreta catalana de l’època, Pasqual Maragall concebia la ciutat com un lloc on impulsar les relacions socials i combatre les desigualtats.
La visió de Maragall sobre la ciutat també és fonamental per entendre el seu plantejament federalista, que anava molt mes enllà d’Espanya. La creació de xarxes de ciutats, de supressió de fronteres o la cooperació entre regions s’apropa molt a les idees clàssiques de federalisme europeu.
Per la seva banda, el també autor de llibre, Joan Fuster-Sobrepere destacava de Pasqual Maragall una “coherència interna extraordinària” i uns valors i una sensibilitat única per percebre els canvis que vindran. L’autor destaca de Maragall una “llibertat interior il·limitada, que li permetia posar en dubte qualsevol certesa. En aquest sentit, diu Fuster-Sobrepere era “l’antipolític”.
Dels 40 anys de vida pública, Fuster destaca el període del 89 al 92. Segons l’autor, durant aquests anys Maragall prepara la transformació mes important que ha viscut Barcelona que coincideix amb el punt àlgid del seu pensament. Aquesta època coincideix, a mes, amb una etapa històrica crucial, amb la caiguda del mur de Berlín, l’inici del desgel, la signatura del tractat de Maastrich o la Guerra dels Balcans.
Els professors Sánchez-Cuenca i García-Santesmases van referir-se a la figura Maragall des de la perspectiva d’aquells que no el coneixen personalment però que han seguit la seva trajectòria de prop. El politòleg Sánchez-Cuenca va establir diversos paral·lelismes entre les figures de Maragall i Zapatero, els dos polítics socialdemòcrates que van tenir l’oportunitat d’introduir canvis en el sistema autonòmic, que ja havia començat a trontollar amb Aznar. Mentre en el llibre els autors fan referència al període de l’Estatut com una època “amarga”, Sánchez-Cuenca prefereix parlar “d’oportunitat perduda”, una expressió que ja va encunyar Josep M. Vallès, en un article de 2007. Zapatero i Maragall, diu Sánchez-Cuenca, tenen també en comú, uns “lideratges suaus”, gens autoritaris, i amb una agenda reformista que incomodava alguns sectors socials, especialment les elits.
Antonio García-Santesmases, per altra banda, va viure de prop els inicis de la creació del socialisme a Catalunya i va destacar la seva sorpresa al veure l’hegemonia del socialisme a Catalunya, que va ser capaç d’incloure la part obrera, sovint de persones immigrants provinents de tot Espanya, i l’ala mes progressista del catalanisme burgès.
L’encarregat de cloure l’acte va ser el germà de Pasqual Maragall, Ernest Maragall, actualment polític en actiu, que va destacar que la importància de no obviar el moment actual i la necessitat de contribuir a denunciar les mancances democràtiques de l’Estat.
Llegiu-ne mes:
- El País: Madrid recuerda la figura "poco común" de Pasqual Maragall
- Público: Maragall y la Catalunya que pudo ser
- Crónica Global: Maragall: Una ciudad fuerte para una nación fuerte
