El seminari “Territori en l’acció política de Pasqual Maragall” organitzat per la Fundació Catalunya Europa va tenir com a objectiu la presentació del working paper de Josep A.Báguena Latorre sobre les polítiques territorials al “Govern alternatiu” des de 1999 fins 2003. L’autor és geògraf llicenciat per la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 1999. Actualment treballa al Servei De Planificació i Avaluació de la Diputació de Barcelona i és el president de la Junta de la Societat Catalana d’Ordenació del Territori.
Per què analitzar Pasqual Maragall? Josep Báguena va explicar que el fet d’estudiar la seva figura, es deu a l’interès intrínsec pel que fa les qüestions de governança (des d’un punt de vista del planejament urbanístic), en especial un interès pels orígens i el disseny de les polítiques territorials que es van desenvolupar al llarg de la sisena legislatura. És en aquest període, on es mostrà una faceta renovada de l’acció política de Pasqual Maragall; “el territori com a objecte de la política pública”.
El treball presentat no busca ser una anàlisi exhaustiva d’aquella etapa, però sí una imbricació de polítiques tenint en compte el seu pensament complex i estructurat. Així doncs, pensament i acció configuren un esquema teòric de les ciències polítiques que es van desenvolupar durant aquells anys. Les polítiques desplegades en aquell període van anar molt més enllà del que estava previst, ja que es van convertir en un instrument polític que fou el resultat d’un pensament complex.
Tal com va explicar Báguena, per la realització del paper, s’analitzen diferents escales d’implementació d’algunes polítiques públiques per cada una de les dimensions i fases. Partint de la unitat de barri, s’arriba a la visió ambiental del territori. Així doncs, els territoris es converteixen en subjectes polítics que existeixen i que realitzen les seves pròpies lleis de barris.
Durant la segona part del seminari, es va dur a terme un col·loqui amb diferents intervencions de tots els assistents a l’acte. Josep M. Carrera (cap de gabinet de presidència de l’AMB), va aportar la seva visió del tema explicant que per poder superar la crisi tan important en la que ens veiem sotmesos actualment, calen apaivagar els efectes que algunes polítiques tenen i crear noves bases per veure quins elements han fallat. Per la seva banda, Juli Esteban, doctor honoris causa per la Universitat Politècnica de Catalunya, va afegir que una de les troballes més importants de Pasqual Maragall era el fet del pensament local per actuar globalment i la relació entre àmbits i xarxes que s’apoderen per dirigir-se cap a futurs àmbits.
Jaume Miranda, doctor honoris causa per la Universitat de Lleida aportà que “la crisi no necessita jardiners, el que busca són químics per eliminar el mal que ha plantat”, insistint en el fet que la informació de base és essencial per fer avançar les polítiques públiques. Marc Martí, doctor en polítiques públiques de la Universitat Autònoma de Barcelona, va parlar sobre els conceptes d’integralitat i transversalitat. Va afegir que el coneixement de les institucions va ser, en aquell moment, un potencial institucional que no s’havia dut mai a terme.
Una altra de les intervencions, a càrrec d’Andreu Morillas, qui va poder oferir la seva visió com a participant en el govern durant aquell període, va explicar que la subsidiarietat es basava en un pensament profund: tot allò que pugui fer un àmbit més petit, que ho faci un gran. El principi del govern alternatiu era sortir d’una dinàmica tradicional. Una de les mesures implementades que va permetre aquest nou paradigma va ser la constitució del grup Ciutadans pel Canvi.
Podeu llegir el paper complet aquí.
