ECONOMIA CIRCULAR: UN GIR EN EL MODEL PRODUCTIU
"En el món natural els residus no existeixen però els humans generem uns residus tòxics que a llarg termini fan insostenible aquest món", ens recorda el vídeo amb què Sladjana Mijatovic va voler començar la seva conferència "Economia circular: un gir en el model productiu". L'experta en innovació circular va participar el 4 d'abril dins el cicle de conferències "Fem front al canvi climàtic" de la plataforma Re-City organitzat per la Fundació Catalunya Europa amb la col·laboració de BBVA i el suport de l'Ajuntament de Barcelona, l'Àrea Metropolitana de Barcelona i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.
Que és l'economia circular? Aquesta és la pregunta que respon en dos minuts aquest vídeo elaborat per la Fundació Ellen MacArthur, una de les institucions més actives a nivell mundial en la transició cap a l'economia circular, i que Sladjana Mijatovic va mostrar al públic assistent a la conferència moderada per Humberto Llavador, professor d'Economia de la Barcelona Graduate School of Economics i de la Universitat Pompeu Fabra.
D'una manera clara, concisa i amb molts exemples, Sladjana Mijatovic va explicar davant l'auditori ple de la Fundació Antoni Tapies, els avantatges d'un model econòmic que promou el reciclatge, la reducció i la reutilització dels productes enfront d'una economia lineal basada en la lògica de produir-usar-llençar sense parar-se a pensar fins a quin punt estem deteriorant el nostre planeta.
Sladjana Mijatovic va parlar de la seva experiència a Amsterdam, on durant cinc anys va ser cap de l'Oficina de Tecnologia d'Innovació Circular de l'Ajuntament i va desenvolupar molts projectes d'economia circular. Mijatovic és llicenciada en arquitectura per la Universitat d'Amsterdam, màster en Disseny Urbà i Planificació d'Espais Urbans per la Universitat Tecnològica de Delft, i actualment és responsable de sostenibilitat i economia circular a l'empresa holandesa BPD des d'on segueix impulsant processos de construcció sostenible i circular als Països Baixos.
La vida com a refugiada, la seva primera experiència “circular”.
Però la seva relació amb l'economia circular va començar molt abans, quan encara no es coneixia aquest concepte. Amb només cinc anys va tenir les primeres experiències als centres per a refugiats dels Països Baixos on va viure un anys amb els seus pares, quan van haver de fugir de la guerra a l'antiga Iugoslàvia. Sladjana Mijatovic va explicar que amb el conflicte ho van perdre tot, no tenien cap bé material i als refugiats no els deixaven treballar. Així és com dins els centres, els refugiats van començar a desenvolupar habilitats, aprendre oficis, construir objectes i subsistir mitjançant l'intercanvi de serveis, el reciclatge i la reutilització, és a dir, gràcies al que avui coneixem com a economia circular. La vida com a refugiada va ser la seva primera escola i on va viure la seva primera experiència d'economia col·laborativa.
Sladjana Mijatovic va alertar que, segons les previsions, "el 2050 el 70% de la població viurà en ciutats, i per tant, la concentració de residus a les ciutats també serà molt gran. L'única manera de fer-hi front serà pensar en una nova manera de consumir i produir, i l'economia circular pot ser una solució al problema". I per això, cal també un canvi de mentalitat, dels governs, empreses i ciutadans: "si volem canviar les ciutats, hem de començar a parlar de ciutadans circulars" va dir Mijatovic, convençuda que entre tots podem "repensar i redissenyar el nostre futur" per avançar cap a l'economia circular. Un nou sistema de producció que comença amb el disseny dels productes perquè aquests mai perdin el valor i puguin seguir tenint diferents usos en el futur. D'aquesta manera, els béns d'avui es poden convertir en els productes del demà, i això també es pot convertir en un negoci.
L'economia circular, també es pot convertir en un negoci.
A Holanda, per exemple, ja fa temps que han vist les oportunitats de negoci i el govern s'ha fixat com a objectiu per al 2050 que el 100% de l'economia sigui circular. Segons un estudi del govern, els sectors més dinàmics i amb més possibilitats als Països Baixos, són la construcció que aporta 85 milions d'euros a l'any de valor afegit amb l'economia circular i el sector de l'alimentació que arriba als 150 milions d'euros a l'any.
Per això, ja s'estan posant en pràctica experiències de reciclatge i reutilització en aquests sectors, com és el cas dels festivals de música que cada any es gasten 700 milions d'euros a Holanda. En pocs dies, es concentren milers de persones que consumeixen molt menjar i generen grans quantitats de residus que es poden reduir, reciclar o reutilitzar amb l'economia circular i el comerç de proximitat.
Així, dels residus orgànics en fan adob (s'ha descobert que les restes del cafè van molt bé per la producció de xampinyons), s'han recuperat antigues tradicions com aprofitar les aigües de les pluges per fer cervesa (d'aquí ve el nom de la marca de Rainbeer) o s'ha creat un restaurant que només cuina amb l'estoc sobrant dels supermercats i per això el menú es decideix el dia abans en funció dels productes que els arriben.
Però hi ha més exemples, com una empresa participada al 50% per l'Ajuntament que separa les aigües brutes de 8 mil vivendes per extreure els nutrients o fer biogàs per escalfar les cases. O també, el projecte De Ceuvel, una zona d'Amsterdam que estava extremadament contaminada, i que un grup d'empreses va transformar en un espai urbà utilitzant la creativitat i construint una sèrie de cases-vaixell, connectades entre si amb unes passarel·les de fusta on han crescut plantes i vegetació, i que avui en dia allotgen oficines, estudis i tallers per a empreses creatives i socials, un restaurant, cafeteria i un bed&breakfast. A més, és un espai totalment autosuficient, que s'abasteix d'aigua calenta i electricitat gràcies a l'energia solar, amb sistemes de recollida de pluja, i amb l'ús de les últimes tecnologies sostenibles per millorar la biodiversitat de la zona.
Per fomentar la cultura circular, l'Ajuntament també va impulsar una iniciativa molt singular que va tenir molt èxit. En una nova promoció d'habitatges es va oferir un taló de 25.000 euros als nous inquilins per moblar i decorar la seva vivenda però amb la condició que només podien utilitzar materials i objectes de segona mà o reciclats. Després de la sorpresa inicial, tots van acceptar el tracte i van seguir un procés d'aprenentatge i assessorament amb arquitectes professionals amb resultats molt satisfactoris, ja que cada casa va trobar la seva pròpia identitat amb una decoració totalment circular.
Aquests són alguns dels 73 projectes que l'Ajuntament d'Amsterdam té exposats en aquesta pàgina web. Tots ells, demostren que l'economia circular és una bona solució que, a més de ser sostenible, també genera negoci i crea nous llocs de treball.
