Conferència

Kirsten Dunlop

"La innovació no és suficient, cal una profunda transformació social"



El canvi global que viu el planeta afecta els mecanismes que han permès mantenir unes condicions òptimes per al desenvolupament de la vida. Els reptes actuals més cabdals impliquen el manteniment d’aquestes condicions: estabilitat climàtica, sostenibilitat de les xarxes ecosistèmiques que proveeixen els serveis imprescindibles (neteja de l’aire, depuració de les aigües, estabilitat dels sòls, entre d’altres).

INNOVACIÓ CLIMÀTICA: REPENSAR-HO TOT.

La conferència de la CEO d'EIT Climate-KIC, Kirsten Dunlop, no va deixar ningú indiferent. Des de fa una dècada, la innovació és l'arma que fa servir la seva organització contra l'emergència climàtica i, precisament perquè anem a contrarellotge, es va mostrar optimista: "l'ésser humà és capaç d'innovar i desenvolupar les solucions més creatives com més sota pressió està".

Amb el títol “Innovació climàtica: repensar-ho tot”, la directora general d'EIT Climate-KIC (Knowledge and Innovation Community) va participar el 20 de maig en el cicle de conferències "Fem front al canvi climàtic" de la plataforma Re-City organitzat per la Fundació Catalunya Europa amb la col·laboració de BBVA i el suport de l'Ajuntament de Barcelona, l'Àrea Metropolitana de Barcelona i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.. La conferència, celebrada a l'auditori de la seu del BBVA a Barcelona, va ser moderada per Lorenzo Chelleri, assessor científic de Re-City i professor investigador de la Universitat Internacional de Catalunya-UIC Barcelona i, com a bon amfitrió, Antoni Ballabriga, director global de Negoci Responsable del banc, va ser l'encarregat de presentar la ponent convidada.

Actualment, EIT Climate-KIC és la principal plataforma d'innovació en l'àmbit europeu pel que fa al canvi climàtic, el medi ambient i la sostenibilitat. Compta amb una xarxa d'oficines a 28 països, entre ells Espanya, i més de 400 partners entre empreses, governs, universitats i centres de recerca per ajudar a l'emprenedoria envers la transició cap a l'adaptació i la mitigació dels efectes de la crisi climàtica. Els resultats parlen per si sols. En deu anys, EIT Climate-KIC ha impulsat més de 1000 start-ups i ha fet activitats educatives per a uns 35.000 estudiants. De fet, aquesta acceleradora europea s'inspira en el model de Silicon Valley i l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) als Estats Units. D'aquesta manera, es vol convertir la recerca del món acadèmic en projectes d'innovació per al mercat laboral de forma competitiva, comercial i amb la creació de llocs de treball. Per fer-ho possible, compta amb l'ajuda de l'Institut Europeu d'Innovació i Tecnologia (EIT) de la Unió Europea i desenvolupa projectes diferents en funció de les necessitats de cada comunitat, mitjançant partenariats publico-privat i acords amb els governs locals.

Molta feina per fer, i poc temps.

Amb tot, encara queda molt per fer. Kirsten Dunlop va explicar que EIT Climate-KIC vol contribuir a "avançar cap a una societat prospera, inclusiva, circular, resilient al canvi climàtic i amb zero emissions de carboni", però va advertir que "ja no ens queda temps, cal fer-ho abans del 2050 o 2040, encara que sembli impossible". "No podem esperar que ho facin els nostres fills o néts, hem de fer-ho nosaltres. Per això, ens hem fixat un termini de 12 anys, el que significa multiplicar per sis el ritme de reducció dels combustibles fòssils que preveien els Acords de Paris pel 2050". El cost d'aquest canvi estructural equivaldria al 2,5% del PIB mundial i a una inversió de 26 trilions de dòlars fins al 2030. Però malgrat la magnitud de les xifres, Dunlop combina esperança i ambició: "cal fer un canvi de paradigma i no veure-ho com un cost sinó com una oportunitat de participació i democratització a favor d'un canvi social on els beneficis seran tenir un aire més net, carrers més verds o aigua on poder nedar. Som davant un desafiament més social i econòmic que no pas tecnològic. No es tracta només de trobar alternatives energètiques, sinó de canviar la manera com treballem, com vivim o com ens relacionem. És un problema interdependent, que requereix un canvi sistèmic i una profunda transformació social". I per aconseguir-ho, un altre dels puntals on treballa EIT Climate-KIC és en la planificació per connectar tots els projectes entre si i construir un "disseny social i econòmic estructural més ampli" fruit del diàleg entre el món global i local.

Trens a mil per hora: innovació menys contaminant. 

En aquest sentit, la CEO de EIT Climate-KIC va explicar que treballen en projectes molt diferents, per resoldre problemes de ciutats que no han estat dissenyades per viure amb gran concentració de població, que són a prop del mar amb risc d'inundacions o que no estan preparades per suportar temperatures de 40 graus i tenen un risc molt elevat de sequera o falta d'aigua.

A Espanya, EIT Climate-KIC està desenvolupant projectes a diferents llocs. Al port de València, on hi ha la seu de EIT Climate-KIC Spain; a Andalusia, per impulsar la dessalinització per fer front a l'escassetat de l'aigua; o a la ciutat de Mondragón al País Basc, fent una aposta per reconvertir la indústria de l'acer en energies els renovables sota la batuta del moviment cooperatiu i d'una nova governança basada en el principi de la comunitat. Altres exemples, que també podem trobar al web de EIT Climate-KIC, són projectes com ara la refrigeració de grans àrees comercials, la fabricació de contenidors marítims plegables o nous mitjans de transport per substituir els avions i helicòpters. A Màlaga, precisament, s‘estan construint els primers trens d'alta velocitat "Hyperloop" que circularan a més de mil quilòmetres per hora i estan concebuts com una alternativa al transit aeri per cobrir grans distàncies dins d'Europa.

Pel que a Barcelona, la capital catalana ha estat escollida per la Unió Europea per acollir la Knowledge and Innovation Community (KIC) on Urban Mobility, la seu de la comunitat encarregada de desenvolupar les innovacions en mobilitat urbana de la Unió Europea almenys fins al 2026. Aquesta plataforma comptarà amb un finançament de 1.600 milions d'euros i s'ubicarà en una antiga fàbrica al districte 22@ del barri del Poblenou.

Si no arribem a temps, trobarem un altre planeta?

"Tots aquests canvis socials i tecnològics també comportaran nous marcs reguladors i la participació de tothom. Tenim moltes iniciatives en marxa però és molt important connectar-les per construir una narrativa global sobre cap a on volem anar. No podem quedar-nos només amb la crítica sense oferir solucions ni alternatives possibles".

Al final de la conferència, un dels assistents va preguntar a Dunlop si trobarem un altre planeta, si finalment aquest s'acaba. La resposta va ser contundent: "crec que no caldrà perquè trobarem la solució, la qüestió és quants de nosaltres haurem de morir abans això no succeeixi. Però sóc optimista perquè confio en la capacitat de l'espècie humana, la nostra ingenuïtat i imaginació no té límits. Gràcies a una barreja de por i d'esperança ens en sortirem".

I precisament, per buscar solucions, EIT Climate-KIC es prepara per celebrar el proper 25 d’octubre la cinquena edició de la Climathon, el hackatón mediambiental més important del món amb la participació de més de 200 ciutats.   

Finalment, Antoni Ballabriga, va destacar el treball que està desenvolupant el sector financer per canalitzar els recursos necessaris per assolir els objectius de la sostenibilitat. Concretament, el BBVA s'ha fixat pels pròxims 8 anys mobilitzar 100.000 milions de dòlars per promoure les finances sostenibles.





Etiquetes

Canvi climàtic  Ciutats  Re-Think