REPTES URBANS PEL CANVI CLIMÀTIC.
"Les ciutats poden liderar la lluita contra el canvi climàtic. Si tots anem junts, podem mitigar els seus efectes, ningú aconseguirà res pel seu compte". Aquesta va ser una de les conclusions de la conferència que Diana Reckien, experta en planificació urbana i doctora de la Universitat de Twente (Holanda), va fer el 13 de juny dins el cicle "Fem front al canvi climàtic" de la plataforma Re-City organitzat per la Fundació Catalunya Europa amb la col·laboració de BBVA i el suport de l'Ajuntament de Barcelona, l'Àrea Metropolitana de Barcelona i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.
Amb el títol "Reptes urbans pel canvi climàtic", la conferència es va fer a l'auditori de la Fundació Antoni Tapies i va estar moderada per Lorenzo Chelleri, assessor científic de Re-City i professor investigador de la Universitat Internacional de Catalunya-UIC Barcelona.
Diana Reckien es professora de la Universitat de Twente i és una de les coordinadores principals del nou informe que prepara el Panell Intergovernamental d'Experts sobre Canvi Climàtic de l’ONU (IPCC). Un informe on, per primera vegada, a més de relatar els estralls de l'emergència climàtica en el planeta, tindrà la missió de divulgar les opcions i actuacions que podem dur a terme per mitigar i adaptar-nos a la crisi planetària més gran de la història climàtica recent de la Terra.
Tenim bons plans, però cal implementar-los.
"Si no actuem, les ciutats patiran les principals conseqüències de fenòmens extrems, com pluges abundants, inundacions, sequeres o onades de calor, amb incidència tant en els sectors econòmics com socials. La falta d'aigua serà un altre dels problemes, especialment a la regió del Mediterrani". Afirma Diana Reckien, que lidera un grup d'investigadors europeus per avaluar com es preparen les ciutats dels 28 països de la UE davant aquesta emergència climàtica. Des de fa anys, analitzen els plans climàtics de diverses ciutats per veure si les mesures que plantegen seran suficients per complir amb els Acords de París del 2015 i amb el darrer informe del IPPC que limita a 1,5°C l'augment de la temperatura del planeta.
Segons Reckien, per aconseguir aquest objectiu hauríem de reduir un 45% les emissions de C02 abans del 2030 i arribar a zero emissions abans del 2050. "Avui en dia tenim la tecnologia suficient per fer-ho i, fins i tot, podem retirar el C02 ja existent a l'atmosfera, mitjançant una tècnica d'encapsulament dels gasos contaminants", va explicar l'experta mentre lamentava que els governs no s’hagin preocupat fins ara per la sostenibilitat del planeta, quan ja fa més de 40 anys que érem conscients del problema. Malgrat tot, adverteix que els Acords de París no són suficients: "encara que els governs els complissin tots, tan sols podríem limitar l'escalfament del planeta en 3°C, molt lluny de les recomanacions dels experts de l'ONU. És evident, que només podrem aconseguir-ho si cooperem entre tots, ningú aconseguirà res pel seu compte i, per tant, les ciutats poden jugar un paper molt important. Ens toca actuar i passar ja a la fase de la implementació de mesures".
Hi ha una bretxa entre les ciutats del sud i el nord d’Europa.
L'estudi liderat per Reckien va començar el 2013 amb 200 ciutats i el 2016 es va ampliar a 885, de les quals més de la meitat tenen plans de mitigació i el 26% plans d'adaptació, però la tercera part de les ciutats de la Unió Europea encara no tenen cap pla. En tres anys, ha crescut el nombre de ciutats que s'han dotat de plans climàtics, especialment en països com Espanya o Itàlia, però encara hi ha una bretxa important entre el sud i el Nord d'Europa, on països com el Regne Unit, Dinamarca o Eslovàquia han estat pioners en aquest tipus de plans. Un dels països amb més tradició és el Regne Unit que va crear el seu primer pla climàtic fa deu anys i tendeix a renovar els seus plans locals cada dos anys. A més, el Regne Unit, és dels pocs països europeus que compta amb una llei d'àmbit estatal que obliga els ajuntaments a crear els seus propis plans locals de mitigació o adaptació per fer front al canvi climàtic. Franca, Alemanya o els Països Baixos també tenen lleis d'aquest tipus que també serveixen perquè els ciutadans siguin cada vegada més conscients del problema.
Dins els diferents tipus de plans, la majoria se centren en objectius concrets com ara la reducció de l'emissió de gasos contaminats. Però també hi ha els plans sectorials (per exemple, centrats en sectors com el transport o la tecnologia) i els generalistes, dissenyats des d'un punt de vista més ampli o transversal (plans d'àmbit supramunicipal o europeu per fer front a reptes més globals com la falta d'aigua, la contaminació, la sostenibilitat, etc.).
Per avançar més lluny, objectius a curt termini.
Amb tot, Reckien considera que com més concrets siguin els plans millor, ja que sovint es tendeix a elaborar plans massa generalistes amb objectius poc concrets que després no es compleixen. Tan important és tenir plans climàtics, recorda Reckien, com capacitat per implementar-los, fer-ne un seguiment, i revisar-los en funció del resultat de les seves mesures. “Cal fixar-nos objectius concrets a curt termini, per poder avançar més lluny”, recomana aquesta experta.
Una altra de les conclusions preocupants de l'estudi és la relació directa entre el PIB de les ciutats i l'existència de plans climàtics. Sovint les ciutats amb taxes més altes de pobresa o atur, no perceben l'emergència climàtica com un problema urgent o greu i per tant, no comptem amb plans propis. Fet més habitual entre les ciutats del sud d'Europa. Una situació que, Reckien, considera que cal revertir amb xarxes d'ajuda mútua, partenariats o lleis estatals que permetin l'intercanvi d'experiències i recursos entre les ciutats per lluitar conjuntament contra el canvi climàtic. "Totes les ciutats han de poder tenir els seus propis plans, no només les més grans o les que tinguin més capacitat financera o institucional. Cal aconseguir que les ciutats amb menys de 50.000 habitants també s'involucrin", sosté l'experta que, precisament, veu el canvi climàtic com una possibilitat de desenvolupar noves activitats econòmiques o oportunitats laborals.
Un altre fet paradigmàtic, és la falta de plans entre les ciutats costaneres, potser perquè, segons explica Reckien, històricament són àrees que han viscut molts canvis climatològics i encara perviu la creença que aquest cop també es podran superar els problemes derivats de l'emergència climàtica actual. Però son ciutats que, sinó fan res, estan molt exposades a l’augment del nivell del mar i possibles inundacions.
Els col·lectius més vulnerables i l’exemple de Barcelona.
En la seva conferència també va alertar que alguns plans no tenen en compte els col·lectius més vulnerables com les persones grans o menys recursos, els nens, els malalts o els migrants, que poden patir més les conseqüències de la sequera, la calor o la contaminació. Davant d'això, l'experta en planificació urbana, recomana que els plans també incideixin en els problemes de desigualtat social i es facin amb la màxima participació ciutadana possible, per tal d’integrar també aquests col·lectius més desprotegits.
"Sempre és millor la participació i el disseny dels plans de baix a dalt, però de vegades cal imposar algunes regulacions o prendre decisions impopulars", va explicar Reckien, que va posar com a exemple la proliferació de cotxes, motocicletes, bicicletes o patinets compartits. Un fenomen que considera que no ajuda a disminuir el transit privat a les ciutats, ja que els usuaris d'aquests vehicles compartits solen ser usuaris del transport públic, i no els conductors de vehicles privats. Per reduir la circulació de cotxes, cal una regulació per restringir el transit individual i fomentar el transport col·lectiu.
Finalment, Reckien va posar com a exemple, el Pla Clima de l'Ajuntament de Barcelona que va qualificar d’ "ambiciós i molt prometedor", entre altres coses, per la promoció dels entorns verds a la ciutat amb una estratègia de plantació d'arbres i noves zones verdes que afavoreixen la sostenibilitat i ajuden a reduir la calor i la contaminació. A més, va dir, és una forma de reduir el risc d’inundacions perquè la terra pot retenir millor l’aigua.
"El nostre món serà un lloc millor, si entre tots contribuïm en la mesura de les nostres possibilitats" va sentenciar Reckien després d‘animar els assistents a participar i fer pressió per exigir canvis polítics, ja que "ens hi juguem massa i hem de dotar-nos de plans climàtics seriosos, dinàmics i ambiciosos”.
