“És important que es parteixi de la premissa que la desigualtat és un problema”, assegurava Joan Carles Gallego, ex-secretari general de Comissions Obreres a Catalunya, a la presentació d’“Explorant els Límits del Consens per Combatre les Desigualtats”, un document de més de 50 propostes dirigides a l’àmbit de l’empresa, del treball, de les institucions i les polítiques públiques i de la fiscalitat, que pretén ser un punt de partida per debatre i reflexionar sobre quins són els consensos socials per avançar cap a una societat més equitativa.
Aquest document sorgeix de diferents propostes dels col·loquis entre experts internacionals en l’àmbit de les desigualtats, Joseph Stiglitz, Kate Pickett, Jacob S. Hacker, Gabriel Zucman, Frank Moulaert, Marisol García, Colin Crouch, Andrew Williams, Paula Casal, Marc Fleurbaey i Manuel Castells, i representants del món empresarial, sindical i institucional i que ha impulsat la Fundació Catalunya Europa en el marc del projecte “Re-City”.
Gemma Sendra, una de les impulsores d’aquest projecte, va destacar la importància de la plataforma Re-City que compte amb el suport d’entitats públiques i privades per abordar diversos eixos considerats els grans reptes globals, les desigualtats, el canvi climàtic o el canvi tecnològic. Les propostes que es presentaven corresponen al Cicle “Combatre les Desigualtats” que es va iniciar el 2017.
“El document és una aposta per portar les desigualtats a debat”, afirmava Pere Almeda, que va coordinar el repte “Combatre les Desigualtats”. Cada sessió del cicle va constar d’una conferència, un seminari amb acadèmics i un dinar-col·loqui amb representants empresarials, sindicals i polítics. Les sessions van servir per abordar diferents aspectes de les desigualtats, com els efectes i les conseqüències de la inequitat, els paradisos fiscals, els efectes de les desigualtats a la política, les conseqüències de la desigualtat sobre la salut i fins i tot, les desigualtats i canvi climàtic. Pere Almeda considera que les desigualtats són un dels grans reptes contemporanis que haurien de centrar bona part dels debats i de l’agenda política del país.
Per la seva banda, el catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona, Xavier Ramos, que ha coordinat la xarxa d’acadèmics sobre desigualtats, va ressaltar la importància d’implicar el món empresarial en el debat sobre les desigualtats. Les empreses, diu Ramos, haurien d’estar interessades a combatre les desigualtats perquè els beneficia. D’una manera indirecta, perquè una situació molt desigual pot perjudicar el creixement econòmic. I d’una manera més directa, perquè la desigualtat té un efecte molt perjudicial per la confiança, i les nostres societats es basen essencialment en la confiança. Dins de les empreses, una disminució de les desigualtats millora la cohesió i el benestar dels treballadors que acaben essent molt més productius. Cal doncs, un nivells de dispersió salarial raonables i socialment admesos, afirmava l’acadèmic.
Un dels participants en els debats previs a l’elaboració del document “Explorant els Límits del Consens” ha estat el secretari general de CECOT, David Garrofé, que reconeixia que una bretxa salarial més baixa millora la productivitat de les empreses. En aquest sentit, afirma Garrofé, les empreses familiars solen ser un bon exemple d’aquesta pràctica. “A partir d’una correlació d’1/50 la pressió fiscal hauria de ser molt més forta”, va afirmar Garrofé. També considera que caldria que els treballadors tinguessin una participació en els resultats trimestrals, una pràctica que ja s’està implementant molt sovint amb les start-ups.
“El salari mínim no ens ha de fer por”, assegurava Garrofé. Al mateix temps cal una reestructuració profunda del model ocupacional del país per donar sortida als treballadors poc formats i que tenen risc de veure el seu lloc substituït per la tecnologia. Finalment, també considera que les exigències no poden ser les mateixes per petites i grans empreses.
“És important que s’hagi partit de la premissa que la desigualtat és un problema” diu Joan Carles Gallego, ex secretari general de CCOO a Catalunya. Per Gallego, hi ha una relació important entre sindicació, nivells d’ingressos i desigualtats. Les dades mostren que a menor sindicació, més desigualtat. Per tant, diu Gallego, cal que els sindicats tinguin un paper de contrapès a les empreses i, al mateix temps, cal que s’adaptin a l’entorn actual, per poder donar resposta als treballadors que entren i surten del mercat de treball o aquells que treballen en micro empreses.
Un altre dels participants en el document ha estat l’ex director general del Cercle d’Economia i empresari, Jordi Alberich, que va afirmar que gran part de les propostes només poden ser conduïdes per un ens supranacional, en aquest cas, la Unió Europea. “El paper de la Unió Europa és fonamental, cal avançar cap a una harmonització dels impostos”. Tot i així, afirma Alberich, des d’institucions més properes també es pot avançar. Alberich va destacar la importància d’experimentar amb noves mesures davant d’una societat canviant. “Les institucions públiques han de tenir el coratge d’experimentar”, afirmava l’empresari. El repte és que en aquests moments de revolució tecnològica no hi hagi molts ciutadans que es quedin pel camí.
La clausura de l’acte ha anat a càrrec d’Albert Castellanos, director general de la vicepresidència i d’economia i hisenda de la Generalitat de Catalunya, que ha destacat la importància de veure el món empresarial com un agent de transformació social. Per Castellanos, les propostes que presenta “Explorant els Límits del Consens” tenen dos valors diferencials, en primer lloc, la voluntat de fer un debat des de Catalunya amb una ambició internacional i, en segon lloc, es tracta d’unes propostes que pretenen explicar quina és l’aportació de Catalunya al món.
