MARTA FORESTI: EL BALANÇ ECONÒMIC DE LES MIGRACIONS
"Les polítiques de control fronterer estan condemnades al fracàs", aquest va ser un dels missatges que va llençar Marta Foresti, directora d'Iniciativa de Mobilitat Humana, en la conferència "El balanç econòmic de les migracions" el dimarts 5 de novembre al Palau Macaya de Barcelona.
La conferència, que va ser moderada pel catedràtic d'economia, Josep Oliver, formava part del cicle "Per un futur intercultural" de la plataforma Re-City organitzat per la Fundació Catalunya Europa juntament amb el La Caixa, el Club de Roma i el suport de l'Ajuntament de Barcelona, l'Àrea Metropolitana de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.
En la seva intervenció, Josep Oliver, catedràtic d'economia aplicada a la UAB i codirector d'Europe G, va fer un repàs als moviments migratoris dels últims anys a Espanya i Catalunya. "Vam viure un procés migratori important a finals dels anys 90 per la falta de mà d'obra i de joves al mercat laboral i, probablement, ara som davant un altre procés que sembla inevitable". Oliver va destacar que la immigració és necessària per motius demogràfics i per la seva aportació positiva al mercat laboral.
Segons dades del Banc d'Espanya, el 40% del creixement del PIB entre el 1997 i el 2007 cal atribuir-lo a la immigració. "És indubtable la seva contribució al creixement econòmic", va afirmar Oliver, però "el problema és que va ser un creixement, sense control ni planificació, alimentat pel boom de la construcció, que va fer fallida i va generar una ocupació de poca qualificació i baix valor afegit". Així, durant la dècada 1997-2007, la construcció d'habitatges es va multiplicar per cinc i es va passar de construir 150 mil a 800 mil habitatges a l'any. La immigració va arribar a representar el 40% de la nova ocupació que es va crear i en una dècada la població a Espanya va créixer en 6 milions d'habitants, fins a arribar als 45 milions, augmentant així la demanda de consum públic però també d'ocupació. Per això, el catedràtic d'economia va advertir que "cal regular aquests processos de creixement per no distorsionar el mercat de treball i no repetir els erros del passat, ja que molts treballadors, migrants i autòctons, van acabar a l'atur. Hem de ser capaços d’aconseguir una integració raonable, ja hem vist que ha passat en altres països quan es produeix una explosió sense control. L'absència de polítiques d'immigració fa que es creïn estructures artificials poc realistes".
La immigració i el desenvolupament sempre han anat de la mà.
De la seva banda, l'experta en moviments migratoris, Marta Foresti, va destacar que la immigració "és un fenomen que ha passat al llarg de tota la història i que seguirà existint, ja que és un procés natural i necessari per al desenvolupament dels països. Sempre s'ha produït una gran mobilitat dels països pobres als països rics". Marta Foresti va coincidir amb Josep Oliver en què el balanç econòmic i l’aportació al PIB és molt positiva, però va lamentar que ens fixem massa en els costos socials i poc en les necessitats i capacitats de les persones migrants. "Hauríem d'intentar entendre com són i no deixar-nos portar per visions estereotipades que no ens deixen veure la realitat. Tendim a separar entre immigrants econòmics i refugiats, basant-nos en clixés, i ens oblidem d'altres grups com les dones o els joves".
Per això, Foresti va demanar no caure en debats polaritzats, a favor o en contra de la immigració, i que no s'abordi el fenomen només amb "polítiques de control fronterer, que estan condemnades al fracàs. La qüestió no és entre fronteres obertes per a tothom o tancades per a la majoria. Cal abordar la qüestió en el seu conjunt i afrontar els problemes de tota la societat, sobre el futur del treball, la sostenibilitat dels serveis bàsics socials, la mobilitat o el canvi climàtic. Hem de buscar les solucions des d'un punt de vista més pragmàtic i menys polític o ideològic".
Actualment, el fenomen de la migració tendeix a la temporalitat i els desplaçaments són de durada més curta. Per això, proposa als estats que es plantegin mesures en funció d'aquesta realitat canviant, del mercat laboral, les tendències demogràfiques, els perfils dels que volen venir i de les necessitats de cada país, ciutat o territori i les dels seus veïns".
Les ciutats, clau en l'acolliment de les persones migrants.
La directora del think tank europeu, Iniciativa de Mobilitat Urbana, va recordar que "la mobilitat i la immigració sempre han anat lligades, de vegades fruit d'una decisió i altres, d'una necessitat. La diferència, quan parlem d'immigració, és que hi ha una frontera al mig. Aquesta situació no és bona ni dolenta, simplement forma part de la naturalesa humana, i el seu impacte pot ser més positiu o negatiu en funció del context econòmic i polític de cada moment".
Marta Foresti també va parlar dels joves i les ciutats: "cal entendre que tradicionalment els joves sempre han anat a les ciutats per buscar noves oportunitats de feina, estudis, estils de vida, per estar a prop de la família o per fugir de la pobresa". En aquest sentit, "les ciutats sempre han funcionat com un hub de desenvolupament econòmic i social per a la immigració", va explicar l'experta nascuda a Itàlia i que treballa a Londres. “A les ciutats, la majoria dels que hi vivim som per naturalesa immigrants que venim de tot arreu". Per això, cal que "les ciutats cooperin per treballar en xarxa de manera col·lectiva i menys polititzada que els estats".
Més inversió en educació per combatre els prejudicis.
Sobre els prejudicis contra els migrants, Foresti va assenyalar que en l'àmbit global el percentatge de la immigració no és tan alt com sembla. A més, la majoria dels desplaçaments es fan dins l'àmbit local i regional, si bé la tendència és cada vegada anar a països més llunyans per raons econòmiques.
Sigui com sigui, "no hem de caure en els discursos del pànic davant una suposada invasió com propaguen alguns polítics o mitjans de comunicació, que malauradament exploten la por dels ciutadans per treure'n rèdits electorals". Contra això, Foresti considera molt important la inversió en educació en benefici de tots, siguin immigrants o autòctons. També creu que “cal facilitar camins legals perquè ningú hagi de jugar-se la vida amagant-se dins camions, vaixells o trens per travessar una frontera. Si els europeus podem viatjar d'un país a l'altre, això hauria de ser recíproc".
Per Foresti, canviar això depèn dels governs però també dels ciutadans que reprodueixen falses creences entorn la immigració. Una visió negativa que alimenta l'extrema dreta, l'ascens de la qual, segons Foresti, no té a veure amb la immigració sinó més aviat amb un problema relacionat amb les desigualtats de la globalització, al qual els polítics han afegit la qüestió de la migració per fer creure que si barrem el pas a la immigració, els nostres problemes quedaran resolts. I això és una mentida".
Precisament, en la presentació de la conferència, Jaume Lanaspa, president del Club Roma a Barcelona, va destacar la immigració com un fet positiu davant els mites contra els migrants i, per evitar que arrelin els prejudicis, va demanar a les administracions "que actuïn amb més transparència i coordinació en les partides destinades a les ajudes socials". Per la seva banda, Josep Maria Vallès, vicepresident de la Fundació Catalunya Europa, coorganitzadora del cicle de conferències, va posar l'accent en l'important paper que poden desenvolupar les ciutats en la gestió de reptes globals com la immigració, la diversitat i la interculturalitat.
De fet, les ciutats participen en el cicle "Per un futur intercultural" a través de la xarxa Metropolis que agrupa a 132 grans ciutats de tot el món, i especialment amb la col·laboració dels ajuntaments de Gavà, Santa Coloma de Gramenet i Sant Boi de Llobregat.
