La Fundació Catalunya Europa, en el marc del projecte Re-City, ha presentat l'Informe "Les desigualtats a l'àrea metropolitana de Barcelona" que alerta de les grans desigualtats encara existents entre els 36 municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Es tracta del primer estudi que analitza fins a 50 indicadors diferents de Barcelona i les ciutats que conformen l'AMB des de la perspectiva de la sostenibilitat social i els compara amb els de la resta de Catalunya i els d'altres 30 ciutats d‘arreu del món.

L'informe, coordinat pel catedràtic d'Economia de la UAB, Xavier Ramos, i elaborat pels investigadors Marc Tataret i Rubén García, és el primer estudi fet per l'Observatori Re-City, que forma part del projecte Re-City impulsat per la Fundació Catalunya Europa amb la col·laboració de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, la Fundació La Caixa, el Club Roma i la xarxa Metropolis que agrupa 137 ciutats de tot el món.

L'informe estudia el nivell de desigualtats econòmiques i les diferències entre les rendes per càpita, taxa d'atur, pobresa, recursos i serveis socials, bretxa salarial, accés a l'habitatge, instrucció de la població, participació social o esperança de vida als municipis de l'AMB. En la presentació, el seu coordinador, Xavier Ramos, ha destacat que "les societats més desiguals són societats menys cohesionades i amb menys confiança en les seves institucions, el que deriva en una pitjor governança i benestar per a tots". Segons Ramos "les ciutats tenen tendència a ser més desiguals i es preocupen menys de les persones més vulnerables, però és una situació que es pot capgirar incidint amb polítiques públiques envers les desigualtats".

L'informe destaca que a l'AMB, on viuen 3,2 milions de persones que aporten el 51,5% del PIB de Catalunya, existeixen fortes desigualtats entre els municipis. Així, actualment, la diferència d'ingressos dels habitants segons el municipi on viuen és lleugerament superior a la que hi havia a l'inici de segle, mentre que entre el 1985 i el 2000 s'havia reduït. A més, la renda del 20% de la població més rica a l'AMB gairebé quintuplica la del 20% més pobra. Una diferència que és menor que en el total de Catalunya, on la renda dels més rics és fins a 5,5 vegades més elevada que la dels més pobres. Segons es desprèn de l'estudi, la mitjana de despesa pública local a l'AMB és de 1.267€ per habitant i any. Dos terços dels municipis, però, no arriben a gastar 1.000€ per habitant i quatre d'ells (Santa Coloma de Gramenet, Ripollet, Badalona i Sant Andreu de la Barca) hi dediquen menys de 800€ per càpita. A l'altre extrem, Castellbisbal, Barcelona, Sant Just Desvern i Sant Cugat del Vallès fan una despesa pública de més de 1.400 euros per habitant i any.

En la majoria de municipis, com més elevat és el PIB per càpita, major és la despesa pública local per habitant. Segons l'informe, això passa perquè tenen una major base fiscal i, per tant, més capacitat recaptatòria, ja sigui perquè concentren l'activitat econòmica amb més valor afegit o la població resident amb una renda més elevada. Per contra, són els municipis on els habitants tenen una renda per càpita més baixa, on la proporció de la despesa dedicada a serveis socials és més alta, fins i tot, paradoxalment, per sobre de municipis amb una renda i PIB més elevat. A Badia del Vallès, per exemple, la despesa pública per habitant és de 866 € però fins a un 16,5% d'aquests es dediquen a despesa social, situant-se així com el municipi que hi dedica més part de la seva despesa. A l'altra banda, poblacions com Sant Joan Despí o Begues, que gasten més de 1.100 € per habitant, destinen menys del 5% de la despesa a temes socials.

Per combatre aquestes desigualtats, l'informe conclou que calen "polítiques de redistribució d'abast metropolità per incrementar els recursos dels municipis que han d'atendre situacions d'urgència social". Per això es recomana "igualar els serveis als quals tenen accés els habitants de la Barcelona metropolitana, que actualment es veuen determinats pel municipi de residència de la població". Els autors també sostenen que "reduir les desigualtats metropolitanes en ingressos tindrà un impacte en la reducció en les conseqüències de la desigualtat, ja que aquestes estan fortament vinculades amb el nivell de renda de la població". A l'acte de presentació també han intervingut Josep Maria Vallés, vicepresident de la Fundació Catalunya Europa, Laia Bonet, tinenta d'alcaldia d'Agenda 2030, Transició Digital, Esports i Coordinació Territorial i Metropolitana de l'Ajuntament de Barcelona, i Héctor Santcovsky, director de l'Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l'AMB. Vallès ha subratllat que l'estudi continua obert per incorporar nous indicadors mentre que Bonet ha celebrat l'existència d'instrum ents com aquest que permeten conèixer en detall les desigualtats als barris i ciutats per poder-hi intervenir i revertir la situació.