La Fundació Catalunya Europa ha organitzat juntament amb la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial de la Universitat de Girona i la Diputació de Girona unes jornades sobre progrés social als espais transfronterers.

Des de la FCE es van presentar els resultats de l’Índex de Progrés Social a les comarques de Girona i el resultat de l’informe transfronterer, un treball que dona continuïtat a un informe de 2018 sobre els resultats del progrés social a les comarques gironines. 

L'exposició dels resultats del treball realitzat va anar a càrrec d'Helena Robert, autora de l’informe, Marc Tataret, investigador de la FCE i Francesc Colomé, supervisor. La presentació de l'estudi està disponbile aquí.

Tal com ja s’havia apuntat en anteriors ocasions, actualment es pot parlar d’una Girona de dues velocitats. Per exemple, la taxa d’escolarització als 17 anys a la demarcació de Girona, és la més baixa de Catalunya (un 76,4%, mentre que la mitjana de Catalunya és d’un 82,7%). Però si s’amplia la imatge a nivell comarcal, les diferències s’eixamplen. Així, el Ripollès i el Pla de l’Estany presenten taxes d’escolarització als 17 anys del 89,3% i del 88,8% respectivament, mentre que, a l’altre extrem, l’Alt Empordà presenta unes taxes d’escolarització als 17 anys del 71,4%.

La línia divisòria entre les dues Girones ve marcada per la proximitat amb la costa. Alt Empordà, Baix Empordà Gironès i la Selva són comarques amb una taxa d’escolarització més baixa, un major nombre de segones residències, un important pes del sector turístic en l’economia i una gran densitat de població. En canvi, la Garrotxa, la Cerdanya, el Pla de l’Estany i El Ripollès, són comarques amb una taxa d’escolarització molt per sobre de la mitjana i una densitat de població menor.

Si es compara la demarcació de Girona amb el departament francès dels Pirineus Orientals es troben certs paral·lelismes, per exemple, un fort creixement demogràfic que supera la mitjana nacional. A més, ambdues regions són focus de recepció de migració. També comparteixen com a tret comú, un nombre elevat de segones residències, una important concentració de nuclis turístics i una estructura productiva basada en el turisme i el sector dels serveis.

Durant les jornades, Quim Brugué i Elena Soler van presentar el Campus de Cohesió i Compromís Social de la UdG, una plataforma relacional que té per objectiu facilitar la relació entre les empreses i institucions de l’àmbit de la cohesió social i la Universitat de Girona.

Imma Quintana, coordinadora del projecte Prospectsaso del Consell Comarcal de l’Alt Empordà va presentar aquest projecte sobre prospectiva transfronterera sanitària i social. Finalment el Secretari General de Comissions Obreres a Girona va presentar un projecte sobre la diversitat dels espais transfronterers a Europa en l’àmbit laboral.