Conferència

Conferència amb Leila Hadj-Abdou

"L'interculturalisme és el millor antídot contra les desigualtats i la discriminació"



IGUALTAT, EQUITAT I NO DISCRIMINACIÓ

"La politització de la immigració afecta la cohesió social i als fonaments de la democràcia", va advertir l'experta en migracions, Leila Hadj-Abdou, en la seva conferència "Igualtat, equitat i no discriminació" celebrada el 23 de gener al Palau Macaya de Barcelona. Leila Hadj-Abdou és investigadora del Migration Policy Centre i va participar en el cicle "Per un futur intercultural" de la plataforma Re-City organitzat per la Fundació Catalunya Europa amb La Caixa, el Club Roma i el suport de l'Ajuntament de Barcelona, l'Àrea Metropolitana de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.

Leila Hadj-Abdou és una de les principals expertes en interculturalisme i també és coautora del llibre “The Dynamics of Regional Migration Governance” sobre governança, mobilitat humana i cooperació entre els Estats. Un treball de recerca que exposa com l'interculturalisme pot ajudar a construir i a reforçar la cohesió social i quin és el paper que poden jugar les ciutats.

Barcelona, al capdavant de les ciutats interculturals.

La immigració és un fenomen global però les ciutats poden incidir molt positivament amb actuacions al marge de les polítiques estatals, va explicar Leila Hadj-Abdou a la seva conferència. "De fet, les ciutats poden fer-ho millor que els Estats, ja que són entorns d'oportunitats i tenen una gran capacitat de generar idees". En aquest sentit, va posar Barcelona com a exemple del lideratge de les ciutats en aquest àmbit: "Barcelona està demostrant com es pot afrontar la immigració com una oportunitat i no com un problema".

Una de les causes de la immigració és el procés de globalització de l'economia i un dels seus principals perills és la politització que actualment fan alguns partits i mitjans de comunicació. Aquesta politització de la immigració, va advertir Hadj-Abdou, incideix molt negativament, en l'opinió publica, que, a més, ja té una imatge molt esbiaixada dels immigrants per l'impacte de les fake news. "La immigració cada vegada està més present en el debat públic, però això pot ser contraproduent perquè sovint en parlem de forma molt superficial i la seva utilització en el debat polític dificulta la promoció dels drets de les persones migrades".

Els riscos de la politització de la immigració.

"Als anys vuitanta el món empresarial veia els immigrants com a simple mà d'obra però hi havia un cert consens favorable, però ara la politització de la immigració està accentuant un conflicte, que també afecta el bé comú, i que genera línies divisòries entre perdedors i guanyadors", va assegurar Hadj-Abdou, que va posar alguns exemples com el Brexit o el discurs de Trump als EUA de rebuig a la immigració que està generant un corrent d'opinió en contra dels immigrants. Davant d'això, l'experta considera que les ciutats haurien d'estar unides per fer front aquesta politització que pot derivar en un conflicte més greu i el risc d'escissions urbanes, entre les elits liberals metropolitanes i els grups més sensibles a la immigració. Es tracta d'un conflicte polític i no de tipus socioeconòmic, senyala Hadj-Abdou, ja que no té res a veure amb les dades de l'atur o el nombre d'immigrants que hi ha als nostres països.

Per això, Hadj-Abdou aconsella fer front al conflicte amb narratives realistes sobre la immigració, i no voler defugir-lo amb relats benintencionats o campanyes de màrqueting que poden ser contraproduents. Aquest va ser el cas, per exemple, de la campanya: "London is open" on l'alcalde de Londres va fer un tuit el Dia Internacional del Migrant agraint l'aportació dels immigrants a la ciutat. Una campanya que, segons Hadj-Abdou, en centrar-se només en els aspectes positius de la immigració, també cau en la politització i el risc de radicalitzar els contraris als immigrants.

Un bon exemple, en canvi, és l’aposta de Barcelona per l'interculturalisme i les seves polítiques adreçades a tota la població i no únicament a una comunitat concreta. "L'intercanvi i el contacte interètnic són imprescindibles per evitar els sentiments anti immigració i les possibles reaccions negatives". “Cal tenir una visió àmplia de la immigració, pensar que contribueix al creixement del PIB no és suficient per contrarestar el malestar d’alguns sectors envers els immigrants. Si no fem polítiques per distribuir aquesta riquesa, continuaran les desigualtats socials i la percepció negativa de la immigració”, va dir a la conferència. “Si ens quedem amb una visió econòmica de la immigració, tindrem una visió superficial i ens quedarem amb les campanyes de màrqueting que no contribueixen a la interculturalitat”.

L'interculturalisme construeix i reforça la cohesió social.

Molts dels ciutadans que s'han sentit traïts o oblidats per l'establishment polític acaben traslladant el seu descontentament cap als immigrants. Contra aquest malestar, Hadj-Abdou, té clar l'antídot: l'interculturalisme, ja que les relacions entre les comunitats de diferents orígens porta a actituds més positives, mentre que sí altrament, no hi ha contacte, es produeixen les reaccions negatives. A més, aquest contacte facilita que sorgeixin projectes compartits en l'àmbit local.

Per últim, Hadj-Abdou, va assenyalar dos aspectes més que considera clau per construir un relat favorable a la interculturalitat: l'educació i els mitjans de comunicació. A través de l'educació podem estimular el pensament crític dels joves i promoure el respecte envers la diversitat. I pel que fa als mitjans de comunicació, com aquests més presentin la immigració com un problema, vinculada a la inseguretat i els controls fronterers, etc… la població més la percebrà com una amenaça. “Cal evitar les simplificacions, ja que la immigració és molt diversa i complexa, i els arguments populistes anti immigració, malauradament, influeixen molt negativament en la població”. També, en l’àmbit local, va explicar la ponent, els mitjans de comunicació poden tenir un paper més positiu, ja que no solen estar tan marcats ideològicament, apel·lant als valors de les persones.

Per la seva banda, la moderadora de la conferència, Margarita León, investigadora de l'Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la UAB, va advertir del risc de segregació escolar en alguns barris o zones de població més vulnerables. "Mentre el discurs oficial d'alguns ajuntaments és d'acollida als refugiats, al carrer encara hi ha rebuig als immigrants", va exposar León. Finalment, Jaume Lanaspa, president del Club Roma a Barcelona, també va assenyalar que, més enllà del marc legal, l'educació i l'administració local “són factors clau per passar de la música general de la llei, a la gestió dels problemes del dia a dia, per garantir la no discriminació, l'equitat i la igualtat".




Etiquetes

Interculturalitat  Migracions