Els barris i les ciutats són el motor de la innovació social, un fenomen que és una amalgama de processos per incrementar la solidaritat, la democràcia i el benestar. Així ho expliquen els professors Frank Moualert (Universitat de Lovaina) i Marisol García (Universitat de Barcelona), especialistes en aquest fenomen i que van protagonitzar al Palau Macaya la V sessió del cicle “Combatre les Desigualtats: el Gran Repte Global”, que organitza la Fundació Catalunya Europa.
Moulaert sosté que la innovació social actual no pot entendre’s si no és des d’una perspectiva històrica. Es tracta d’un fenomen previ fins i tot a la innovació tecnològica. Durant el segle XVIII, per exemple, la innovació social va ser considerada revolucionària, amb una connotació negativa important a l’Anglaterra d’aquell segle, mentre que els seus contemporanis francesos s’ho miraven amb bons ulls.
Actualment, el paradigma d’innovació social que proposa Moulaert inclou la utilització de mecanismes redistributius per combatre les desigualtats i assegurar uns bons nivells de democràcia. Els barris i les ciutats són els llocs propicis que permeten l’organització de moviments que poden liderar pràctiques d’innovació social, tenint en compte però, que les experiències més exitoses són les que aconsegueixen crear sinergies entre el món empresarial, el polític i el social.
Per això, Moulaert s’ha mostrat molt crític amb el neoliberalisme i l’ha considerat una ideologia “individualista i incapaç de gestionar els recursos públics”. El professor belga també aposta per mesures fiscals que no afavoreixin els més rics i que permetin assegurar un bon nivell d’estat del benestar.
Un dels conceptes claus del paradigma de Moulaert són els anomenats bottom-linked, concretats en l’existència d’un diàleg permanent entre govern i societat civil que permeti una millora de la democràcia i que prioritzi les necessitats humanes per sobre d’altres interessos. És en aquest context que també apareixen les Àrees Integrals de Desenvolupament, que incorporen aspectes com l’economia social o la governança comunitària, amb un especial interès pel sector cultural i la producció artesanal. Aquest tipus d’organització promou la creativitat social, especialment entre organitzacions petites i mitjanes amb capacitat per posar en comú recursos econòmics i socials per tal de generar una activitat econòmica sostenible.
En aquest sentit, la innovació social posa el focus en el món local per afavorir societats més cohesionades a través d’una varietat d’expressions que tenen en compte aspectes tan diversos com la democràcia, la dignitat humana o la gestió dels recursos financers.
Per saber-ne més: Frank Moulaert et al. "Social innovation as a Trigger Transformation"
Llegiu l’entrevista a Frank Moulaert publicada a "El Nacional" aquí.
