LA CIUTAT I L'EXPERIÈNCIA DE LA DIVERSITAT

"Hem de posar en valor la diversitat a les ciutats, ja que el contrari porta a la segregació i la radicalització". Aquesta va ser una de les receptes del filòsof Daniel Innerarity per avançar cap a models de ciutats més democràtiques, heterogènies i igualitàries. Daniel Innerarity va ser l'encarregat de tancar el 22 de juny el cicle "Per un futur intercultural" de la plataforma Re-City organitzat per la Fundació Catalunya Europa amb La Caixa, el Club Roma i el suport de l'Ajuntament de Barcelona, l'Àrea Metropolitana de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.

El catedràtic de filosofia política de la Universitat del País Basc, va pronunciar la ponència "La ciutat i l'experiència de la diversitat" que va ser moderada per la coordinadora del cicle, Gemma Pinyol, directora de polítiques migratòries i diversitat a Instrategies i coordinadora de la RECI-Ciutats Interculturals. Gemma Pinyol va explicar que "el cicle ha volgut abordar la gestió de la diversitat amb una mirada local, posant el focus en la ciutat, ja que és el lloc on es dóna la convivència real. A més, volem visibilitzar les múltiples diversitats en un context de desigualtats creixents que la pandèmia del coronavirus encara ha aguditzat més". Tot i el potencial que tenen les ciutats, "no sempre tenen suficient veu en l'àmbit internacional però sempre tenen la responsabilitat de gestionar la diversitat", va afirmar també Pinyol.

Sens dubte, Daniel Innerarity, és una de les veus més autoritzades i amb més prestigi per analitzar la gestió de la diversitat des de les ciutats, per la seva àmplia trajectòria acadèmica i reconeixement internacional. A més d'investigador d'Ikerbasque a la Universitat del País Basc, és director de l'Institut de Governança Democràtica, ha estat professor i investigador en diverses universitats europees, és col·laborador de diversos mitjans de comunicació i és considerat un dels 25 grans pensadors del món per la revista francesa Le Nouvel Observateur. Quant a la seva obra més recent, cal destacar llibres com "Comprendre la democràcia", "Una teoria de la democràcia complexa" i el més recent "Pandemocracia. Una filosofia de la crisi del coronavirus" que posa de manifest les deficiències del nostre sistema que la covid ha posat en evidència.

La ciutat, sinònim de civilització i convivència.

Daniel Innerarity va descriure la ciutat com el lloc que al llarg de la història ha simbolitzat la civilització, la diversitat i la convivència. "La gran aportació de la ciutat a la cultura ha estat la capacitat de crear un lloc de convivència per als estranys. Per naturalesa és el lloc més apropiat per als estranys i per crear la cultura de la diferència, la diversitat, la barreja, i la novetat. La ciutat és una gran juxtaposició inabastable de pobres i rics, joves i vells, nadius i forans, i permet una heterogeneïtat que no es dóna en el camp o els pobles". A tall d'anècdota, el filòsof basc va dir que "la ciutat és un lloc on el que és sorprenent és trobar-se amb algú conegut, a diferència del que passa en els pobles on coneixes a tothom. Al poble el que és estrany és trobar-te amb algú estrany. A la ciutat, en canvi, el que és estrany és trobar-se amb algú conegut".

La ciutat, segons Daniel Innerarity, és un conjunt de desconeguts, estranys i estrangers. I per això, sempre ha estat "una promesa utòpica d'emancipació econòmica i política, i des del punt de vista social i cultural ha estat un lloc d'integració, acceptació de la diferència i d'alliberament de les coaccions del clan familiar o dels controls socials de les comunitats rurals". En aquest sentit, va recordar que sociòleg alemany Georg Simmel ja va escriure el 1903 en el llibre "La gran ciutat i la vida cultural", com en les ciutats "establim relacions impersonals i funcionals, segons els nostres interessos comuns, independentment de la ideologia, religió o orientació sexual de cadascú, la qual cosa facilita la integració i acceptació dels que arriben a ella". De fet, la ciutat s'"inventa" el concepte de la privacitat, enfront de l'espai públic, que permet l'anonimat i la discreció, fins i tot tenir una vida secreta o començar una nova vida davant la indiferència dels nostres conciutadans. Com deia el filòsof francès Charles Montesquieu "la ciutat és un lloc de relativa i generalitzada indiferència", és a dir, on la indiferència pot ser una virtut, va apuntar Daniel Innerarity.

Al mateix temps, al costat d'aquesta visió de lloc d'emancipació, el ponent també va recordar que la ciutat ha estat descrita per "l'imaginari més reaccionari, com un lloc de solitud, desprotecció i corrupció en contraposició a la comunitat rural com a lloc de puresa natural i els bons costums. Una visió molt estesa, per exemple, als Estats Units, on els grangers eren considerats els bons americans".

Les transformacions urbanes.

Històricament, segons Innerarity, les ciutats s'han caracteritzat per tres elements:

• La centralitat: la idea que hi ha una relació entre centre i perifèria, on hi ha la catedral, l'ajuntament, la policia o el mercat.
• La contraposició entre la ciutat i el camp, entre ella mateixa i l'exterior.
• La barreja funcional i social, és a dir, una juxtaposició d'habitatges, comerços, institucions polítiques, religioses o socials, tot en un mateix espai bastant limitat.

Aquestes tres dimensions sempre han estat molt arrelades però amb el temps han anat desapareixent amb les diverses transformacions urbanes que han patit les ciutats.

"Actualment, el centre de les ciutats ja no concentra el poder polític, econòmic, militar o religiós, sinó que s'ha dispersat en diferents punts de la ciutat, i s'ha convertit en el simbolisme d'una expressió de poder anacrònic i molt allunyat del nostre model de vida actual. Alhora s'ha perdut la contraposició entre la ciutat i el camp, ja que podem viure en un poble però prop d'una ciutat sense renunciar als beneficis de la vida urbana". Al mateix temps, segons Daniel Innerarity, assistim a un procés de "fragmentació i segregació on es creen zones diferenciades, sense relació entre si, on amb prou feines es dóna la combinació entre els estranys i desconeguts, i hi ha una recerca dels nostres semblants en entorns homogenis. Així, ens trobem, per exemple, amb barris on predomina el factor ètnic, l'orientació sexual, la gent gran, les famílies amb nens, els immigrants d'un determinat país, etc... o trobem altres barris afectats pel fenomen de la gentrificació o on es realitzen determinades activitats d'empresa i alta tecnologia que queden buits els caps de setmana".

Per això, el filòsof va advertir del risc de construir "murs" o "bombolles" on només ens envoltem dels nostres semblants i anem perdent la capacitat de relacionar-nos amb els diferents de nosaltres. "És un fenomen que produeix radicalització. Crec que el que més ens radicalitza és la construcció de bombolles o veïnats en el sentit urbà però també en el sentit mental, de persones similars a nosaltres. Si entrem en espais de gent que comparteix el mateix tipus d'oci o pensa de la mateixa manera, s'informa a través dels mateixos mitjans de comunicació, etc... al final acabem irritats amb tot allò que és diferent de nosaltres. En canvi, si vivim en espais d'heterogeneïtat, on rebem missatges diversos i que no sempre ens ratifiquen amb allò què som, això crea democràcia de forma gairebé inevitable. Mentre que si anem cap a la segregació, diferenciació, especialització, funcionalitat, a no permetre cap mena d'heterogeneïtat en el nostre entorn, això desdemocratitza i pot portar a diversos tipus de radicalització en la nostra societat contemporània".

Precisament, va explicar Innerarity, hem de construir una "urbanitat" basada en la convivència d'aquestes diferències "sense que siguin percebudes com una cosa amenaçadora". "Construir murs enfront dels fenòmens complexos, no només és la millor manera de no fer res, sinó que, com deia el sociòleg polonès, Zygmunt Bauman, l'únic que genera és més hostilitat i fer més explosiva una determinada situació", ha afegit Innerarity.

Cap a un model de ciutat-xarxa.

Al final de la conferència, el filòsof va reflexionar sobre com han de ser les ciutats del futur. "No podem repetir la ciutat clàssica, ni tampoc el model de contraposició entre la ciutat i el camp, ja que això no tindria gaire sentit. Hem de pensar en uns nous entorns de mobilitat, globalització, tecnologia, cultura, etc. El projecte actual seria més una ciutat reticular, un model de ciutat-xarxa, que no una ciutat amb un centre molt poderós i una perifèria al seu voltant".

Segons Innerarity, la ciutat ja no és només un espai físic sinó més aviat un concepte basat en "el projecte d'una vida urbana" i en una forma de "viure urbanament, viure amb la virtut de la urbanitat, més que no pas viure en una ciutat en el sentit literal. La ciutat és més aviat una cosa simbòlica o una metàfora del lloc on és possible la convivència entre els diferents". Com a conclusió, Innerarity va afirmar que "la urbanitat hauria de ser un valor que podria tenir lloc en qualsevol lloc i de qualsevol manera". Per això, va pronosticar que cada vegada més gent viurà a les ciutats o vivint el model urbà en les nostres relacions socials i el nostre entorn, gràcies també a la digitalització.

Una altra característica de les ciutats serà el seu gran potencial com a actor global, que ja està exercint des de fa temps. "Parlem de les ciutats globals que cada vegada es relacionen més amb el món sense passar per les estructures dels estats. Les ciutats, les xarxes, les ONG, les universitats i certes organitzacions, estan cridades a gestionar millor l'europeïtzació que no pas les nacions-estat". Però un repte molt important serà gestionar les creixents desigualtats socials que el coronavirus encara ha posat més al descobert, per exemple, pel que fa als diferents tipus d'habitatges, recursos, espais públics o d'accés a Internet i les noves tecnologies.

Davant tot això, Daniel Innerarity, té una recepta clara: "hem de barrejar-nos, gent de diferents edats i procedències. Cal equilibrar la concentració d'immigrants en determinades escoles o barris. A tots els nivells hem de tenir experiències positives de la diferència lluny de la idea del conflicte o les connotacions negatives. Hem de recuperar, amb una estratègia múltiple, l'oportunitat de posar en valor la necessitat del bé comú, de la diversitat i la diferència".