LES EXPERIÈNCIES INTERCULTURALS DE LA RECI I L’ICI: RESULTATS I IMPACTES.
"La perspectiva intercultural ha d'estar al centre de l'agenda municipal i ser l'eix vertebrador de la gestió pública local". Aquesta va ser una de les conclusions de la taula rodona amb la qual va finalitzar el 15 de juliol el cicle de conferències "Per un futur intercultural" del projecte Re-City, organitzat per la Fundació Catalunya Europa, La Caixa i el Club Roma, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona, l'Àrea Metropolitana de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.
Amb l'objectiu de contrastar diferents experiències comunitàries des de la perspectiva intercultural, la taula rodona va comptar amb quatre ponents de luxe: Bàrbara Ferrer, tinenta d'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet; Carmen Díaz, regidora d'Igualtat, Diversitat i Polítiques Socials de Getxo; Felipe Campos, director de l'Associació Educativa Ítaca de l'Hospitalet de Llobregat; i Carlos Giménez, director científic del projecte ICI. L'encarregada de moderar el col·loqui va ser Gemma Pinyol, directora de polítiques migratòries i diversitat en Instrategies i coordinadora de la RECI.
Gràcies a les intervencions dels participants, vam poder conèixer de primera mà les accions de tres projectes concrets: la Xarxa Espanyola de Ciutats Interculturals (RECI), el projecte d'Intervenció Comunitària Intercultural (ICI), i a nivell més local, l'Associació Educativa Ítaca de L'Hospitalet de Llobregat, a Barcelona.
La Xarxa Espanyola de Ciutats Interculturals (RECI). La RECI és una xarxa que agrupa ciutats i municipis de diferents punts d'Espanya compromesos amb l'impuls de polítiques de gestió de la diversitat des del punt de vista intercultural. Va ser creada el 2011, impulsada pel Consell d'Europa en el marc del Programa de Ciutats Interculturals (IC), i des del 2017 es gestiona des de l'Associació de Ciutats Interculturals.
Projecte d'Intervenció Comunitària Intercultural (ICI). Impulsat per la Fundació La Caixa, el projecte ICI treballa amb l'administració, tant local com estatal, així com amb les entitats socials, per definir i implementar models d'intervenció comunitària des d'un enfocament integrador i una perspectiva intercultural. Creat el 2010, actualment es desenvolupa en 36 territoris d'Espanya, a través dels tres pilars fonamentals de qualsevol societat: l'educació, la salut i les relacions ciutadanes.
Associació Educativa Ítaca. Des de 1976, l'Associació Educativa Ítaca dedica la seva tasca a l'educació en el lleure infantil i juvenil al barri de Collblanc-la Torrassa, a l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona). Desenvolupa projectes socioeducatius al servei de la comunitat, amb la finalitat de generar igualtat d'oportunitats i acompanyar processos de desenvolupament personal i empoderament a infants, joves i famílies, amb especial sensibilitat amb aquells que es troben en situació de vulnerabilitat.
Compartir experiències per enfortir la convivència intercultural.
El debat, plantejat per Gemma Pinyol, va girar al voltant dels reptes de la gestió de la diversitat i la convivència des de la perspectiva intercultural, i sobre en quina mesura el treball comunitari ha proporcionat més eines davant una crisi com la pandèmia del coronavirus.
Un bon exemple de la feina comunitària des de la perspectiva intercultural és la feta per l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, que forma part de la RECI i del projecte ICI. Segons Bàrbara Ferrer, tinenta d'alcaldessa i responsable àrea de Drets Socials i Ciutat Educadora, Santa Coloma ha estat "una ciutat pionera en el desenvolupament de polítiques de convivència i té una clara aposta per donar veu a la interculturalitat".
Sens dubte, la diversitat a Santa Coloma és una realitat. La ciutat té una població de 118 mil habitants, conviuen fins a 100 nacionalitats diferents i es calcula que un de cada cinc ciutadans procedeixen d'algun país estranger. Segons l'Ajuntament, cada mes unes 200 persones es donen d'alta en el padró municipal.
Per això, l'aposta per la interculturalitat de l'Ajuntament va començar fa temps amb la creació d'un Pla de Convivència (2001), més endavant va seguir amb la Xarxa de Transmissió de Valors Positius (2004) per lluitar contra els rumors i estereotips, i actualment compta amb un equip de mediadors que treballen a peu de carrer, i amb un Pla Estratègic fruit d'un procés participatiu que recull més de 30 accions per treballar des d'una perspectiva intercultural però que també incorpora la diversitat de gènere, edat, classe social, condició física i orientació sexual involucrant a tots els agents de la vida ciutadana. Una altra iniciativa que s'està duent a terme en aquest àmbit és el Programa de Narratives Culturals.
La representant municipal va recordar que "fa més de vint anys que apostem per les polítiques de convivència, sempre volent millorar la relació entre les persones i alhora amb el seu entorn, per facilitar el progrés social i l'econòmic, que per a nosaltres els dos van lligats de la mà". Bàrbara Ferrer també va explicar que "per garantir l'èxit d'aquestes accions, a més de voluntat política és necessari un enfocament a llarg termini amb una visió estratègica. Volem generar espais d'interacció positiva, de trobada "entre iguals", amb discursos positius sobre la diversitat i en contra dels prejudicis".
En els últims quatre anys la ciutat ha invertit un milió d'euros en diverses accions comunitàries com ara la festa de la Primavera o el projecte d'ajuda mútua "Colze a colze" al barri del Raval i que ara, davant la crisi del coronavirus, ha estat més fructífer que mai. Precisament, una altra iniciativa relacionada amb la pandèmia, ha estat el diagnòstic ràpid fet a la Serra d'en Mena, que estarà enllestit a finals de juliol, i que permetrà mesurar l'impacte de la crisi sanitària i social causada per la Covid-19 en uns barris ja de per si amb dificultats. A més, a conseqüència de la pandèmia s'han triplicat els ajuts del banc d'aliments, la qual cosa, segons Ferrer, demostra que "cal seguir treballant i enfortint les xarxes ciutadanes, ja que hem vist com en moments de crisi la població les utilitza i s'ajuda".
La planificació transversal, fonamental per a la gestió intercultural.
Un cas diferent és el municipi de Getxo, a Biscaia, que forma part de la RECI. Amb prop de 79 mil habitants, és la cinquena ciutat més poblada del País Basc i una de les més envellides d'Europa, ja que el 33% de la població són majors de 60 anys. A causa d'aquest perfil d'edat, a l'alt nivell de renda i el seu gran atractiu turístic, hi ha una gran demanda d'ocupació en el sector de les cures que atrau principalment a dones de Llatinoamèrica i Europa de l'Est.
Actualment, Getxo té una taxa d'emigració de l'11% i aquesta legislatura l'Ajuntament ha fet un pas més creant una àrea de cohesió social, igualtat, educació i joventut. "El nostre repte és fer funcionar una estructura que ens permeti avançar en la transversalitat de la igualtat i la intervenció comunitària", segons va explicar Carmen Díaz, regidora d'Igualtat, diversitat i polítiques socials, i responsable d'aquesta nova àrea.
Des de fa uns tres anys estan treballant amb joves d'origen magribí que abans arribaven fonamentalment a Bilbao. Però ja fa uns quinze anys que aborden la gestió de la convivència des de la perspectiva intercultural amb diversos objectius:
- Realitzar accions comunitàries tenint en compte les característiques específiques de la població estrangera.
- Crear les condicions per a la interacció entre les persones autòctones i estrangeres.
- Propiciar i tenir cura dels escenaris de relació intercultural.
- Promoure la participació activa.
- Eliminar totes les barreres que impedeixin a les persones estrangeres l'accés als drets i als recursos.
- Prevenir, denunciar i lluitar contra la discriminació.
Segons Carmen Díaz, "el nostre objectiu fonamental és incorporar la perspectiva intercultural a totes les nostres accions d'igualtat i intervenció comunitària, posant el focus en la persona, al centre del nostre projecte, i veient la diversitat cultural com un avantatge per al municipi". Un altre objectiu és "elaborar un pla d'acollida en clau comunitària per a les persones migrades i refugiades".
Un dels problemes que tenien abans, segons la regidora, era la manca de planificació municipal per dur a terme aquest tipus de projectes, però pertànyer a la RECI els ha ajudat molt, ja que han pogut compartir experiències amb altres municipis en matèria d'immigració, diversitat, igualtat i interculturalitat. "Una bona planificació és fonamental davant crisis com la covid que ens ha sotmès a un veritable test d'estrès i ens ha obligat a resoldre multitud de situacions de vulnerabilitat", va afirmar Díaz.
Mirar la comunitat amb les ulleres de la interculturalitat.
Però no només els ajuntaments incorporen la mirada intercultural a la millora de la convivència als barris o ciutats, també ho fan moltes entitats ciutadanes i la seva tasca és igual de fonamental. És el cas de l'Associació Educativa Ítaca del barri de Collblanc-la Torrassa a l'Hospitalet de Llobregat. L'entitat forma part de l'ICI i està dirigida per ??Felipe Campos, que a més és veí del barri i coneix molt bé la realitat d'aquest petit tros de la ciutat. Una realitat complexa, ja que en menys d'un quilòmetre quadrat conviuen més de 55 mil habitants, el que converteix Collblanc-la Torrassa en un dels barris més densos d'Europa i fins i tot és comparable a moltes zones de Bombai.
Felipe Campos va voler definir els objectius de l'associació citant unes paraules de l'investigador social italià, Marco Marchioni, un dels principals ideòlegs del treball comunitari i que ha mort recentment. "Hem de garantir la participació social i ciutadana. Un país ha de posar en marxa els processos que millorin les condicions de vida de la gent per donar respostes socials i evitar que la gent es quedi tirada a la cuneta", va dir Marchioni en una entrevista a 2010.
La diversitat és una de les característiques intrínseques de Collblanc-la Torrassa, ja que representa una gran part del món en un espai molt petit, amb més de 120 nacionalitats, 70 llengües i 5 cultes religiosos diferents.
"Tot això fa que la relació amb l'altre i la convivència entre visions i perspectives diferents requereixi una intervenció molt acurada, sobretot al principi, quan vam començar a introduir l'enfocament intercultural", va explicar Felipe Campos comparant la seva feina amb la d'un arquitecte. "Quan construïm un pont, no ho fem per passar un sol cop, sinó perquè puguin fer-ho el nombre més gran de persones, moltes vegades, i que a més perduri en el temps i no sigui feble, sinó que aguanti i sigui resistent. Com els ponts, nosaltres hem de construir relacions, projectes i un coneixement compartit que siguin forts, estables i duradors, que no siguin una cosa passatgera o per fer-nos una foto", va afirmar Camps.
Amb aquesta filosofia han aconseguit millorar la convivència i crear espais de relació intercultural. "Tot i la coexistència d'una gran varietat de llengües, orígens i cultures, hi havia molt desconeixement entre elles i fins i tot certa hostilitat cap al diferent i les altres cultures. Gairebé el 15% dels veïns consideraven un inconvenient que hi hagués persones d'altres països. Una dada preocupant, si tenim en compte que gairebé la meitat de la població del barri és d'origen estranger". Una percepció que, segons va explicar Campos, afortunadament ara ja ha canviat.
En els últims anys, l'associació ha fet més de 500 accions en què han participat 22.600 persones. Com per exemple, la mediació feta el 2017 entre l'oratori islàmic "Camí per la Pau" i els veïns del carrer on està ubicat, per aprofundir en el coneixement mutu, ja que afectava la relació, especialment durant la celebració del Ramadà. Altres accions van ser el 2015 a la plaça Espanyola ( "que ara s'hauria d'anomenar "del Món", per la quantitat de nacionalitats que aplega"), un espai públic amb un ús molt intens per part de persones i famílies de cultures diferents. Després de parlar amb els veïns es van plantejar nous usos perquè tots se sentissin més còmodes. De la mateixa manera, l'associació ha treballat amb els comerços o les associacions de mares i pares d'alumnes dels vuit col·legis públics del barri. "És fonamental comptar amb aliats i escoltar els nostres referents ciutadans al barri", va assenyalar Campos.
Com a conclusió, va explicar que "cal posar l'acció intercultural en el centre de l'agenda municipal i convertir la perspectiva intercultural en l'eix que vertebri les polítiques públiques. Són les ulleres amb les quals hauríem de mirar el territori. Això va de conèixer i reconèixer la diversitat, de crear i viure en espais de trobada i de respecte des de la igualtat, i de crear les condicions per a la participació inclusiva que doni veu als diversos orígens que conviuen als nostres barris".
"El municipalisme és l'esfera local estratègica de la convivència".
Finalment, el director científic del projecte ICI, Carlos Giménez, encarregat de tancar la taula rodona, es va mostrar esperançat amb el futur perquè "hem creat unes estructures fortes en l'àmbit comunitari a favor de la interculturalitat i la diversitat. Eines amb les quals fer front a l'augment de les desigualtats, l'emergència climàtica, l'ascens de l'extrema dreta i el racisme, o les incerteses de la crisi del coronavirus".
Segons Giménez "estem en un canvi de cicle històric, davant d'un esgotament del sistema, i la interculturalitat, és a dir, el diàleg entre tots els pobles, o es dóna amb unes garanties enfortides o ens anirà molt malament". En aquest sentit, el director de l'ICI va explicar que l'experiència els ha demostrat que "el municipalisme és l'esfera local estratègica de la convivència i qualsevol país que no inverteixi i no doni competències i recursos als municipis estarà perdut".
Per això és fonamental una bona entesa entre l'administració i els tècnics que treballen en la comunitat, i la participació dels ciutadans. "La interculturalitat ha d'estar situada en el centre de l'agenda municipal, és molt més que una qüestió de serveis socials. Un municipi ha de ser una fàbrica de convivència ciutadana i democràtica". Precisament, un dels reptes és que aquesta perspectiva tingui un enfocament transversal sobre els diversos departaments de la gestió política municipal. Giménez també va apuntar la importància de "treballar col·lectivament, implicant a tots els protagonistes i incorporant la saviesa de diferents disciplines, amb programes plurianuals com s'està fent a Santa Coloma, Getxo o l'Hospitalet". A més, va reivindicar la tasca professional dels tècnics i mediadors, i la resolució pacífica dels conflictes fomentant valors en positiu, especialment davant l'auge del racisme. Segons el director de l'ICI, "el binomi no és entre autòctons i estrangers, sinó entre els defensors de la democràcia, el pacifisme i la igualtat de génere, i els que intenten imposar les posicions de l'extrema dreta. La interculturalitat ha de ser l'aliança dels demòcrates perquè les cultures siguin alguna cosa bella i positiva, i ajudin a construir la comunitat".
La taula rodona va ser presentada per Jaume Lanaspa, president de Club Roma a Barcelona, ??i per Pau Mas, director de la Fundació Catalunya Europa, les dues entitats organitzadores del cicle "Per un futur intercultural" que ha comptat amb diversos experts i acadèmics de primer nivell internacional.
Sobre les incerteses que s'obren davant la crisi sociosanitària per la pandèmia del coronavirus, Jaume Lanaspa, va advertir del risc de majors desigualtats i polítiques més autoritàries per part d'alguns governs. No obstant això, "al nostre país serà més fàcil enfrontar-se a aquesta crisi gràcies a la bona gestió de la diversitat i la interculturalitat que serveix per atenuar els conflictes i accentuar els elements de la cohesió social", va opinar Lanaspa.
Per la seva banda, Pau Mas, va recordar que precisament l'objectiu del projecte Re-City és construir comunitat des de l'àmbit local plantejant propostes de canvi i transformació social davant els grans reptes globals. En aquest sentit, va recordar, com va exposar el filòsof Daniel Innerarity en aquest mateix cicle, que "la comunitat de les ciutats es construeix sobre la base de la barreja a partir del bé comú". Mas va acabar citant unes recents paraules del filòsof basc sobre el coronavirus: "en una crisi surt el millor i el pitjor de l'ésser humà, segons diu el lloc comú, però el que més surt és regular".
