Barcelona i la seva àrea metropolitana presenten millores en la recollida selectiva de residus i en el consum d’electricitat, però els últims anys mostren un estancament d’aquestes dades positives, que allunyen la metròpolis dels objectius de sostenibilitat marcats per la UE el 2030 i el 2050.
Aquestes dades formen part dels resultats de l’informe presentat aquest dijous per la Fundació Catalunya Europa “El canvi climàtic a l’àrea metropolitana de Barcelona: cap a un model urbà més sostenible i resilient”, realitzat en el marc del projecte Re-City, que compte amb el suport de l’AMB, el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. L’estudi analitza com afecta el canvi climàtic a l’àrea metropolitana de Barcelona i quin és l’estat d’adaptació i de mitigació amb relació a l’emergència climàtica que actualment ens colpeja.
Gina Abelló, coordinadora de Re-City i coautora de l’estudi, explicava com les dades mostren que, en un context global d’escalfament global, encara no podem parlar d’una tendència a l’alça de nits tropicals, dies càlids i temperatures mitjanes més elevades, però en canvi, sí que s’ha notat l’augment de la freqüència de les onades de calor, que han passat de ser un fenomen puntual a ser un fenomen anual des de 2015.
Per altra banda, tot i que la població metropolitana creix, disminueix l’ús de recursos que es manifesta tant en el consum d’electricitat, com en la producció de residus per càpita. Per exemple, la recollida selectiva de residus ha passat de ser un 13% l’any 2000 al 36% actual, una bona tendència, tot i haver patit un estancament a partir de la dècada del 2010.
Aquests indicadors però, no són homogenis en el conjunt del territori; els barris i poblacions amb rendes més altes dins l’àrea metropolitana, presenten dades més elevades de consum d’aigua, electricitat i ús del transport privat. És el que Isabelle Anguelovski, directora del Barcelona Laboratory for Urban Environmental Justice and Sustainability” ha anomenat “privilegi verd”, és a dir, els que més contaminen són els que menys pateixen els efectes de fenòmens com les onades de calor, ja que viuen en barris i poblacions amb més presència de zones verdes. Anguelovski i Antonio Turiel, investigador de l’Institut de Ciències del Mar del CSIC, han protagonitzat un col·loqui, moderat pel professor i assessor del programa de canvi climàtic, Lorenzo Chelleri, on precisament han fet referència a la importància de no deixar ningú enrere a l’hora de prendre mesures per lluitar contra l’emergència climàtica. “Algunes limitacions, com la prohibició d’entrada dels cotxes més contaminants a Barcelona, s’estan interpretant com un perjudici a les persones amb poca renda. La gradació de les polítiques és molt complexa però s’hauria de poder fer més pedagogia”, afirmava Turiel.
Les desigualtats doncs, no són alienes a l’emergència climàtica. Per fer front a l’emergència climàtica, sense oblidar la població més desafavorida, Anguelovski i Turiel apuntaven a dues estratègies, la relocalització i a la descentralització, és a dir, relocalitzar per consumir i treballar més a prop d’on vivim i descentralitzar per contribuir a milllorar la distribució de les oportunitats a les ciutats i als barris. Turiel, a més, avisava que el creixement econòmic és insostenible a llarg termini: “Encara no hi ha el valor de dir que no podem mantenir el creixement econòmic permanent. El que cal és aconseguir que aquest decreixement no comporti un augment de l’atur i la pobresa”, deia aquest investigador i divulgador.
Ana Romero, Cap dels Serveis de Sostenibilitat i Educació de l’AMB ha apuntat també, la importància de la col·laboració entre sector públic i privat per tal d’avançar amb energies renovables. Romero també aposta per enfortir la governança metropolitana per tal de millorar l’acció conjunta del món local. “Gairebé tots els ajuntaments de l’AMB tenen un pla d’adaptació, però amb objectius diferents”, exemplificava la Cap dels Serveis de Sostenibilitat i Educació.
Per llegir l'informe, fes click aquí.
