La recerca d’una vacuna contra la Covid-19 ha estat un dels grans reptes i una de les grans esperances d’aquesta pandèmia. Una vegada aprovats els fàrmacs però, el desafiament és encara més gran: d’una banda, surgeix la necessitat d’aconseguir una producció massiva dels virals i, de l’altra, cal que el subministrament d’aquestes vacunes a la població sigui el més ràpid possible.
Per parlar sobre el paper d’Europa en la negociació per la compra de les vacunes i la gestió posterior, hem convidat a l’edició del “Cafè Europa” del mes de març a Roser Domènech i Amadó, cap de comunicació de la Direcció General de Salut i Seguretat Alimentària de la Comissió Europea i Rafael Vilasanjuan, director d'Anàlisi i Desenvolupament Global a ISGlobal. Cafè Europa és una iniciativa de la Fundació Catalunya Europa i Horitzó Europa.
L’estratègia europea en la compra de vacunes ha passat, des del principi, "per l’obtenció de vacunes eficaces i segures, amb el menor temps possible, de producció massiva i assequible i per a tots els europeus”, assegura Domènech. Per aquest motiu, la Comissió Europea va optar per l’estratègia dels acords participats, és a dir, acords que compartien el risc amb les empreses, cosa que els va permetre acordar la compra de vacunes quan encara estaven amb fase d’investigació. Per això, entre agost de 2020 i gener de 2021, la Comissió Europea va firmar 6 contractes per valor de 2.700 milions d’euros, amb l’objectiu de diversificar les possibilitats d’èxit en l’obtenció d’una o diverses vacunes eficaces i assequibles.
La compra de vacunes, un èxit europeu
“Si Europa no hagués estat unida en matèria de vacunes, probablement l’únic país que a dia d’avui en tindria, seria Alemanya”. Així de clara s’ha mostrat Roser Domènech que defensa que, malgrat els entrebancs, la compra de vacunes s’ha de valorar com un èxit dels 27. També ho veu així el director d’Anàlisi i Desenvolupament Global a ISGlobal, que considera que la compra de vacunes conjunta ha estat “el primer moviment nacionalista de la història d’Europa”.
Domènech però, també fa autocrítica i considera que hi pot haver un cert punt d’ingenuïtat en la negociació per les vacunes. I afegeix que, més que competències, a Europa li cal una agència encarregada de la negociació, com la que existeix als Estats Units. “La UE no té mecanismes específics per això i, per tant, la negociació és més complexa”, assegura Domènch.
Els incompliments flagrants d’Astra Zeneca també és un dels temes que preocupa a la Unió Europea. Sobre aquesta qüestió, la cap de comunicació de la Direcció General de Salut ha explicat que la Unió Europea és l’unic membre de l’OCDE que és productor de vacunes i que actualment n’està exportant. Concretament, la Unió ha distribuït 88 milions de dosis a Europa i n’ha exportat 77 milions, 21 dels quals amb destí a Gran Bretanya. Per Domènech, no s’ha de prohibir l’exportació però sí que cal més transparència en la distribució d’aquestes dosis fora de la UE.
Malgrat els obstacles però, Domènech manté que les perspectives de subministrament de vacunes pel 2n semestre d’aquest 2021 fan que “sembli raonable que pel final de l’estiu s’hagi pogut aconseguir vacunar el 70% de la població adulta".
