Nous instruments en matèria de recursos, operadors i normativa
“Actualment podem acceptar que hi ha hagut un cert canvi de paradigma sobre com abordar les qüestions de l’habitatge, en el fet d’admetre que ens calen nous instruments i recursos per solucionar el dret d’accés a l’habitatge així com per garantir-ne la seva funció social”, deia Dolors Camats, Directora de la Cooperativa Obrera d’Habitatges i moderadora de la tercera sessió de les Jornades Municipalistes d'Habitatge dedicada als nous instruments en matèria de recursos, operadors i normatives.
Per abordar els reptes de l’habitatge des de diferents angles, la Fundació Catalunya Europa, juntament amb l'Oficina del Club de Roma a Barcelona i la Fundació la Caixa han posat en marxa les Jornades Municipalistes sobre habitatge, en el marc del cicle “La transformació de la ciutat”. El programa compte amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, l’AMB, la Diputació de Barcelona els ajuntaments de Santa Coloma de Gramenet i Sant Boi de Llobregat i la col·laboració del PEMB i Barcelona Global.
La taula rodona ha comptat amb la participació del portaveu del Sindicat de Llogateres, Jaime Palomera, del director de Relacions Institucionals de Sogeviso, Antoni Sorolla, i del coordinador de la fase de desenvolupament de projecte de Sostre Cívic, David Guardia.
En els darrers anys ha tingut molt de protagonisme el debat sobre la importància de regular els preus del lloguer com a acció concreta amb capacitat de generar un impacte significatiu en el mercat. Jaime Palomera va abordar aquesta qüestió al llarg de la seva intervenció, constatant que fa quaranta anys, en un context de neoliberalisme, el mercat de l’habitatge també va patir una forta desregulació que va causar que els preus augmentessin de manera sostinguda entre 1985 i 2012. Un fenomen global influït directament per la concepció de l’habitatge com un actiu financer, essent un refugi per inversions especulatives que abans no estaven a l’abast. Aquesta situació continua a l’actualitat, si bé en el darrer trimestre de 2020 va registrar-se una reducció moderada dels preus a causa de la COVID-19.
Per això, calen polítiques a curt, mig i llarg termini que ho reverteixin i que actuïn sobre tots els fronts. Com deia Palomera, “ni fórmules màgiques ni dreceres, cal actuar a tots els fronts". Un exemple concret és la Llei 11/2020 de contenció de rendes del lloguer, que està tenint un efecte completament diferent al pronosticat pels contraris a aquesta regulació. Segons l’INCASOL, tot i que les causes són variades, els preus del lloguer han baixat i els nous contractes firmats han augmentat. Palomera ha fet una crida als diversos ajuntaments per a acollir-se a aquesta regulació abans de la primera setmana de juny, declarant-se com a àrees amb mercat d’habitatge tens, i els ha encoratjat a aprofitar altres fórmules per evitar els abusos del mercat i contribuir positivament en l’ampliació del parc d’habitatge protegit i assequible, per exemple, a través de les potencialitats que ofereixen les borses d’habitatge.
En efecte, Toni Sorolla ha emfatitzat la necessitat de tendir cap a polítiques d’habitatge transversals, com ara les polítiques urbanístiques, econòmiques, de mobilitat o mediambientals. Sorolla ha coincidit amb Palomera en què aquesta transversalitat ha de fugir de les dicotomies i s’ha de nodrir de tots els actors i els recursos existents. Així doncs, a Espanya cal augmentar substancialment el pressupost per la compra pública d’habitatge, que actualment està en un 0,1% del PIB mentre que la mitjana europea se situa en el 0,6%-0,7%. I juntament amb aquest pressupost, cal que els ajuntaments adquireixin les competències adequades per a poder gestionar aquesta problemàtica, com a òrgan més proper al ciutadà.
No obstant això, l’administració no té suficient capacitat per a poder aconseguir aquests objectius, i és en aquest marc que es dibuixa la tendència cap a les col·laboracions públiques-privades, atraient un sector privat que aposti pel lloguer assequible i que valori el retorn social de les seves inversions més enllà del benefici. Sorolla va destacar com a exemple l’Operador Metropolità, una empresa mixta que compte amb la participació de l'AMB. Tot i així, mentre que Sogeviso en fa una valoració positiva,des del Sindicat de Llogateres creuen que hi falta el control democràtic.
Per la seva banda, David Guardia ha defensat el paper de cooperatives, com Sostre Cívic, en l’augment del parc d’habitatge públic i assequible, concretament el cas del cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús. Es tracta d’un model que es troba en creixement exponencial a Catalunya, que actualment compte amb 600 habitatges, però encara amb molt camí per recórrer si es compara amb països com ara Uruguai o el Quebec, que s’apropen al 3% del total d’habitatges, o Suïssa i Dinamarca, que arriben al 7% del parc públic. En aquest sentit, va afirmar que hi ha diferents opcions de col·laboració entre l’administració i la societat civil organitzada, amb diferents règims de tinença. Per tant, cal explorar tots aquests instruments per tal d’adquirir l’habitatge que actualment està en el mercat lliure i transformar-lo en Habitatge de Protecció Oficial (HPO) o habitatge assequible. Igual que Palomera, Guardia va assegurar que el model de tinença democràtica i sense ànim de lucre, en què la gent que viu en els habitatges pot participar directament de la seva gestió, és la forma més factible d’assegurar a llarg termini aquesta contenció dels preus de l’habitatge.
Seguint amb aquesta visió de futur, els tres ponents van ressaltar que cal tendir cap a un habitatge que prioritzi el lloguer, combatent la inseguretat, la temporalitat i la falta de solvència que suposa aquest model a diferència de la compra, mitjançant respostes menys conjunturals i més estructurals. Alhora, aquest canvi de perspectiva demana respostes més coordinades entre els municipis a escala metropolitana.
