L’economista francès ha inaugurat el cicle “Quina Europa volem?”, promogut per la Fundació Catalunya Europa, amb una conferència dedicada als Fons “Next Generation EU” al Palau Macaya.
La imminent arribada dels fons de recuperació Next Generation EU als estats membres ha suscitat un debat important sobre l’ús d’aquest estímul que ha de servir per fer virar la Unió Europea cap a una economia més verda i més digital.
La rellevància d’aquest fons de finançament ha portat a la Fundació Catalunya Europa a dedicar la inauguració del cicle de debats “Quina Europa volem?” als fons europeus Next Gen EU. Per fer-ho, la Fundació ha comptat amb la participació de l’economista Jean Pisani-Ferry, fundador del think tank econòmic Bruegel, assessor del govern francès en polítiques públiques i professor de Science Po París, entre d’altres. L’acte ha comptat també amb una taula de debat amb l’economista Jordi Angusto, l’empresari Joaquim Coello i la investigadora de l’Institut Jacques Delors, Eulàlia Rubio. Ha moderat l’acte el catedràtic d’Hisenda Pública i president del Consell Assessor de la FCE, Antoni Castells.
Per Pisani-Ferry, els fons europeus han trencat 2 tabús, d’una banda, han possibilitat el finançament de despesa a través del deute i, d’altra banda, es posa en marxa un mecanisme de transferències en el sí de la Unió Europea. Els números són similars al Pla Marshall, aproximadament un 2,5% del PIB repartits en un període temporal similar. A diferència del Pla Marshall però, les quantitats difereixen enormement segons els països. Així, mentre que per Alemanya els fons són secundaris, a Bulgària representen un 15% del PIB, a Grècia un 10% i a Espanya, més d’un 5%. Sigui com sigui, els fons no són un estímul immediat en el sentit keynesià, sinó que tenen com a objectiu contribuir a la transformació econòmica. Tal com diu la investigadora Eulàlia Rubio, els Next Gen EU s’assimilen més a un pla de transformació que a un pla d’estímul, tot i que intenten conjugar els dos objectius.
L’èxit o el fracàs d’aquests fons, diu Pisani-Ferry, dependrà de la consecució d’una bona combinació entre reformes i inversions. En aquest cas, la Comissió fa un pas enrere i deixa tot el protagonisme als Estats, amb un control més enfocat als resultats que a les despeses concretes i allunya els fons de les sospites de controls molt més rígids de la Troika.
La Unió Europea es troba en un procés de redefinició i els Next Generation seran un precedent important. L’economista afirma que l’èxit en la seva execució farà més fàcil la creació d’un marc legal per fons europeus, mentre que el seu fracàs farà que la UE eviti noves actuacions d’aquestes característiques.
Els fons Next Generation a Espanya
Per l’economista Jordi Angusto, rebre diners de l’exterior no és inocu. L’arribada d’aquest capital comporta un augment de la demanda, de la massa salarial i els beneficis. Per tant, si les inversions externes no van acompanyades d’un augment de la productivitat, la conseqüència és una pèrdua de competitivitat, en altres paraules, o es transforma l’economia espanyola, o Espanya perdrà en competitivitat.
En aquesta mateixa línia, Joaquim Coello es preguntava si els fons europeus milloraran l’eficiència de la nostra economia. Per Coello és una mala notícia que dels 22.000 milions € que ha de rebre Espanya el 2021, 12.000 milions s’hagin computat com a despesa corrent, mentre que els 10.000 milions restants no tenen un destí ben definit, tot i que sí que se sap que hi ha partides importants destinades al ministeri de transició ecològica o a la digitalització. És fonamental, diu Coello, la definició d’uns objectius que serveixin de guia a l’hora d’invertir els diners provinents del fons de recuperació.
Coello proposa invertir els Fons Europeus en pocs projectes que tinguin una veritable vocació transformadora i posa, com a exemples concrets, la fabricació de xips, el xifratge de telecomunicacions i les inversions en biomedicina, i especialment en vacunes. “Amb 5 o 10 projectes seria suficient per ajudar a transformar l’economia” defensava l’empresari. Els diners, diu, no han d’anar directament a les PIMES, sinó que s’han d’invertir en projectes veritablement transformadors, per tal que aquests actuïn com a tractors de l’economia i estimulin, de manera indirecta, la petita i mitjana empresa.
El cicle "Quina Europa volem?" compte amb el co-finançament del Parlament Europeu. Aquesta conferència ha tingut la col·laboració de Fundació "la Caixa" i Europe G.
