“Barcelona, capital del Mediterrani. Democràcia local i combat per la pau” és el títol de la publicació d’Oscar Monterde, resultat de l’Ajut a la Recerca “Llegat Pasqual Maragall 2019”. El llibre analitza l’acció internacional de Barcelona a la regió mediterrània durant el període de l’alcaldia de Pasqual Maragall en el marc d’un context històric i polític regional post guerra freda.
“Aquest estudi s’emmarca dins de la necessitat de projectar cap al futur el pensament de Pasqual Maragall i d’agitar-ne el debat”, deia Oriol Nel·lo, professor de de geografia a la UAB i patró de la Fundació Catalunya Europa. L’acte de presentació, celebrat en un entorn idoni, l’Institut d’Estudis Mediterranis (IEMed), va servir també per obrir un debat entorn el present i el futur de les relacions entre les ciutats mediterrànies i el paper que hi ha de jugar la ciutat de Barcelona.
Oscar Monterde, autor de la recerca i doctor en història contemporània per la UB explicava els 3 eixos principals sobre els quals s'estructura la investigació. D’una banda, el paper de la xarxa de ciutats en el conjunt de l’acció internacional de Pasqual Maragall i com van teixir-se les primeres formes de cooperació entre ciutats del mediterrani. En segon lloc, el llibre posa el focus en aquelles accions que van més enllà de les competències estrictes de les ciutats, entre d’altres, la diplomàcia local, la cooperació entre ciutats i la construcció de la pau des de la municipalitat. Diu Monterde que les ciutats poden contribuir a donar una dimensió més humana a les relacions internacionals, amb una incidència directe a la vida de les persones, tal com va passar amb la relació que es va crear entre Barcelona i Sarajevo en el context de la Guerra de Bòsnia. Finalment, Monterde afegeix la dimensió europea en les relacions entre ciutats mediterrànies. I és que, en efecte, els conceptes de “democràcia local” i “combat per la pau” són claus en els grans eixos que dibuixen el pensament de Pasqual Maragall.
Barcelona doncs, ha tingut una experiència dilatada com a actor local en les relacions internacionals. Per Anna Terron, directora de FIIAPP i patrona de la FCE “cal recuperar aquest llegat per fer un exercici de projecció cap endavant”. Els projectes de democràcia local i combat per la pau “són vectors de projecció molt clara cap al futur, especialment si posem la mirada cap a Àsia”.
Antoni Segura, president del CIDOB i catedràtic d’història contemporània, destacava l’impuls de les àrees metropolitanes com a subjectes de les relacions internacionals que va portar a terme Pasqual Maragall. Segura però, avisava del retrocés que hi ha hagut durant els últims anys, provocat per una pèrdua del diàleg i de la cooperació multilateral entre els països a causa dels grans sotracs viscuts, entre d’altres, el de la crisi migratòria. “Soc pessimista respecte al Procés de Barcelona i penso que hem perdut gran part d’aquest llegat”, es lamentava.
Per Senén Florensa, president de l’IEMed, Barcelona ha de contribuir a desenvolupar el paper que es va dibuixar durant el procés de Barcelona, és a dir, treballar per una àrea de pau i estabilitat en el context mediterrani, pel progrés compartit i pel diàleg entre els pobles. “Pasqual Maragall va demostrar que calia exercir un lideratge cívic, a partir de conceptes claus com la democràcia urbana o el diàleg”, afirmava Florensa.
Malgrat que la situació al Mediterrani hagi empitjorat respecte els anys 90, cal seguir treballant per aconseguir "menys murs i més ponts”, tal com deia Oscar Monterde. L’Europa de les ciutats és una de les grans idees força de Maragall que continua vigent fins avui per fer front als grans reptes mediterranis: les creixents desigualtats entre les ribes i dins les pròpies ribes i l’emergència climàtica que amenaça a convertir les ciutats en un territori inhabitable.
Podeu consultar la publicació aquí.
