Sobirania tecnològica i humanisme digital: com es prepara Europa pel 2030?

La generalització de la tecnologia i la consolidació de la intel·ligència artificial o el machine learning, entre d’altres, han provocat canvis estructurals a les societats globalitzades i Europa tot just es comença a plantejar una reflexió ètica al voltant del desenvolupament tecnològic i les seves capacitats actuals i futures. Per parlar-ne, la Fundació Catalunya Europa, en el marc del cicle “Quina Europa volem?” ha impulsat la conferència “Sobirania tecnològica, humanisme digital: com es prepara Europa pel 2030?”, que ha comptat amb la participació de Raquel Jorge, analista de política tecnològica i digital al Real Instituto Elcano, José María Lassalle, director del Fòrum d'Humanisme Tecnològic d'ESADE i la participació d’Ibán García del Blanco, diputat al Parlament Europeu pel grup de l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates. Ha moderat la sessió Liliana Arroyo, investigadora de l’Institut d'Innovació Social d’ESADE.

El punt de partida del debat ha estat el document titulat Brúixola Digital aprovat el març de 2021 per la Comissió Europea. Aquest document marca l’horitzó digital de la UE i gira al voltant de 4 punts. En primer lloc, se centra en les capacitats, i és que la Brúixola Digital es proposa que més de 20 milions d'europeus siguin especialistes TIC i que, com a mínim, el 80% de la població tingui capacitats digitals bàsiques. En segon lloc se centra en el govern i, sobretot, en la digitalització dels serveis públics clau. El tercer eix té a veure amb les infraestructures digitals segures i sostenibles, que inclou una major connectivitat (generalització del 5G) i el desenvolupament de dades més segures i més neutres climàticament. Per últim, la “Brúixola Digital” posa el focus en els negocis i la transformació digital de les empreses. En aquest punt, la Comissió s’ha proposat treballar perquè el 75% de les empreses de la UE utilitzin el núvol, la Intel·ligència Artificial i les macrodades.

Per Raquel Jorge, aquest document busca la digitalització d’actius però no aprofundeix en la sobirania digital. Jorge creu que “la Brúixola Digital podria have estat molt més ambiciosa”. L’analista de política tecnològica també pensa que la Unió Europea hauria de buscar nous mecanismes de comunicació i coordinació que augmentin la transparència de les decisions relacionades amb política tecnològica. Precisament, l’eurodiputat Ibán García del Blanco, coordinador del Comitè AIDA (Intel·ligència Artificial en l’Era Digital) ha estat un dels promotors de 3 informes, aprovats pel Parlament Europeu, que insten la Comissió a dissenyar un marc jurídic que impulsi la innovació en intel·ligència artificial i que, al mateix temps, respecti uns estàndards ètics i protegeixi la ciutadania de l’evolució que pugui tenir aquesta tecnologia. Per del Blanco, es tracta d’un operatiu normatiu exigent, que és coherent i conseqüent amb els valors europeus i en una perspectiva humanista de la tecnologia. L'eurodiputat considera que el Parlament Europeu està treballant molt intensament en una futura legislació sobre intel·ligència artificial i es mostra partidari de promoure la il·lustració digital de la ciutadania, d’una banda, per dotar-la d’eines tecnològiques i, d’altra banda, per facilitar l’adaptació a un món cada vegada més digitalitzat.

José María Lassalle considera que durant molt de temps, la UE ha estat un actor passiu “en relació al desenvolupament i la progressiva implementació de la indústria tecnològica”. No va ser fins el 2019 que la Comissió va comprendre que s’havia d’apostar per una reflexió ètica al voltant del desenvolupament tecnològic i les conseqüències que se’n deriven. Però tot i així, “en un context de transició crítica cap a una postmodernitat accelerada, amb una estructura essencialment tecnològica del món, Europa es troba amb què té eines escasses i una actitud passiva”, lamenta Lassalle.

L’estratègia de la Brúixola Digital pretén capacitar tecnològicament a al ciutadania i influir en el mercat digital, però deixa enrere “la capacitat real per operar sobre el control d’aquestes dades per poder donar eines a la ciutadania per tractar críticament aquestes dades” explicava el director del Fòrum d’Humanisme Tecnològic d’ESADE. Per Lassalle, actualment Europa no té les eines adequades per assolir les metes que s’ha marcat d’aquí al 2030. Cal doncs, un pla estratègic capaç d’alinear tots els actius que té Europa. Lassalle defensa que Europa les característiques de la població europea (altament formada i de renda alta) fa que les dades siguin especialment interessants, i això li dona un avantatge comparatiu que no s’està sabent aprofitar. “El gran valor de les dades i la IA és que la complexitat genera més complexitat”, exposava Lassalle. En contraposició, el model xinès d’IA és vertical i jeràrquic i això fa, segons Lassalle, que “malgrat que a curt termini la Xina pugui convertir-se en una potència, a llarg termini l’enfocament de la UE li donarà una major competitivitat.

Raquel Jorge afegia que cal acostar l’estratègia tecnològica a la ciutadania amb un llenguatge amè. “L’estratègia europea segueix obeint una lògica de mercat, el ciutadà encara és tractat com a passiu i receptor, i no com un agent de canvi”, es lamentava. Liliana Arroyo hi afegia un matís: “Cal que la ciutadania tingui la possibilitat de participar al debat tecnològic, però el fet de no voler o no poder participar-hi, no pot convertir-la en vulnerable".