La Fundació Catalunya Europa i RBA han presentat “Maragall i el govern de la Generalitat: les polítiques del canvi”, un llibre que recórrer les polítiques de Pasqual Maragall durant la seva etapa com a president del govern català.
Gairebé 20 anys després del Pacte del Tinell, que donava pas al primer govern d’esquerres després d’un llarg període de governs de Jordi Pujol, la FCE i RBA han publicat el llibre “Maragall i el govern de la Generalitat: les polítiques del canvi”, editat per Josep Maria Muñoz i escrit per Gemma Ubasart, Carles Rivera, Júlia Miralles de Imperial i Joan Vicente. El llibre consta de 4 parts dedicades, respectivament, a la política, l’economia els drets socials i les polítiques territorials.
RBA va acollir la presentació d’aquesta obra, que arriba 4 anys després de la publicació del llibre “Pasqual Maragall: pensament i acció”, una iniciativa de la FCE publicada, també, per RBA. La presentació va anar a càrrec dels politòlegs Toni Rodon i Oriol Bartomeus i la historiadora Paola Lo Cascio en un acte, presentat i moderat per Gemma Nierga, que va aplegar nombrosos polítics actuals i del govern Maragall.
Tots tres acadèmics van coincidir a destacar que el llibre els havia generat “nostàlgia”. Bartomeus, a més, destacava 3 fils conductors que traspuen al llarg del llibre. En primer lloc, “l’ambició a vegades forassenyada” de les polítiques que es van voler portar a terme i que “desmenteixen la caricatura d’un govern que improvisa”. El segon element que travessa tot el llibre, segons aquest politòleg, és el canvi no només en les polítiques, sinó també en la manera de fer i d’entendre el país. I per últim, la sensació de frustració, d’oportunitat perduda o d’”oda inacabada”, tal com va dir el mateix Maragall.
Lo Cascio també destacava la quantitat de polítiques dutes a terme durant un període breu i el “prestigi que se li va voler donar a les institucions catalanes”. Per aquesta historiadora, formada també en el món de les ciències polítiques, es tracta d’un període en el qual es van fer serves les competències per intentar resoldre problemes de la ciutadania. Els que estaven al capdavant “creien que les institucions tenien un impacte en la vida de les persones”.
El també politòleg, Toni Rodon, destacava que el període de Maragall és l’últim gran xoc entre els dos grans actors de la política catalana fins aquell moment, després múltiples escenaris de confrontació electoral. Per Rodon, “tot i que el govern de Maragall dura poc, havia tingut un període preparatori llarg. I tal com diu Gemma Ubasart al llibre afegeix “es va aconseguir més del que s’ha dit i menys del que volien els seus protagonistes”.
Més informació sobre el llibre.
