PER FOMENTAR L'ACTIVITAT ECONÒMICA, CALEN PLANS SUPRAMUNICIPALS I REGULACIONS MÉS FLEXIBLES, ÀGILS I HOMOGÈNIES.
La primera sessió del cicle “La transformació de la ciutat” d’enguany va girar al voltant de les noves activitats econòmiques i la planificació estratègica de les ciutats, amb un debat que va reunir urbanistes, agents del territori i representants de l'administració local i autonòmica. El debat, celebrat al Palau Macaya, va ser moderat per Moisès Jordi i Pinatella, ambientòleg i membre de la Societat Catalana d'Ordenació del Territori.
“No és cert que l’activitat econòmica comporti la destrucció del paisatge”
El diàleg va començar amb una breu exposició de Francesc Muñoz, professor de geografia urbana a la UAB i director de l'Observatori de la Urbanització de la UAB. L'expert va fer una radiografia de la situació actual a partir de tres contradiccions que donen pas a tres reptes en l’àmbit de la planificació estratègica de les ciutats i les noves activitats econòmiques: 1) Com podem transformar la dispersió que ja s'ha esdevingut, perquè ens ajudi a desenvolupar marcs mentals i plans de caràcter supramunicipal? 2) Com podem apropar la intangibilitat del món digital a les noves oportunitats ben tangibles de la nova economia digital o la indústria 4.0? 3) Com podem transformar les activitats econòmiques a partir del territori i de l'equilibri entre el paisatge i l'economia?
Segons Muñoz, "durant el segle XX, hem cregut que el desenvolupament econòmic, a partir del creixement urbà i de l'espai industrial, comportava el peatge de la degradació o la destrucció del paisatge”, però com a contrapunt va afegir “estan sorgint activitats econòmiques noves, d'alt valor afegit, que es basen en la innovació, la sostenibilitat i la creativitat, i que precisament aprofiten els valors que té el paisatge sense ser transformat ni agredit"
Tot seguit el debat es va iniciar parlant de les necessitats de les empreses que volen desenvolupar la seva activitat econòmica en el nostre territori.
“Cal reformar els polígons, sinó correm el risc que marxi l’activitat”
La directora d'estudis d'infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona, Alícia Casart, va explicar que "Actualment, hi ha més de 1.400 polígons d'activitat econòmica a Catalunya, però una part molt important, sobretot a l'àrea metropolitana, necessita ser remodelada. Certament, encara hi ha sòl disponible, però no podem oblidar que cal disposar d’una bona infraestructura de connexions i de transport a tot el territori, no només a l'àrea metropolitana. Sinó, correm el risc que marxi tota l'activitat".
Per la seva banda, Maria Buhigas, urbanista i membre de la plataforma Urban Facts, va afegir que “Falten infraestructures de connexions i d'altres més bàsiques de sanejament o subministraments, i caldria adaptar els espais a les necessitats de creixement de cada empresa en funció dels seus usos, activitats o capacitat econòmica". A més, va exposar que la legislació encara no s'ha posat al dia.
En aquest sentit, l'alcalde de Cerdanyola, Carles Cordón, va aportar el punt de vista del govern d’un municipi amb una important activitat econòmica i industrial. L'alcalde va defensar que "cal una clara voluntat política per atraure l’activitat econòmica, facilitar la seva instal·lació i procurar ser prou atractius per generar aquest tipus d'activitat". Per aconseguir-ho, Cordón va subratllar que cal treballar conjuntament amb els agents econòmics i estratègics del territori (universitats, centres de recerca o dinamització econòmica, etc.) per establir sinergies positives.
En representació de l'administració autonòmica va participar Rosa Vilella, subdirectora general d'Estratègies Territorials i Paisatge de la Generalitat de Catalunya. Pel que fa als polígons, Vilella va afirmar que "tenim prou sòl, però aquest s'ha envellit i cal reformar-lo per adaptar-lo a les noves necessitats de les empreses. Cal fer també una tasca de digitalització i promoure sinergies entre les mateixes empreses per compartir serveis, energia, espais de coneixement, etc. Cal cuidar el paisatge, millorar el teixit econòmic i les ubicacions per a les empreses dins els polígons".
“Les administracions hem de posar acceleradors i no frens a l’activitat econòmica”
A la segona part del debat es va plantejar si els plans urbanístics i territorials permeten donar resposta a les empreses o suposen un fre per a la seva implantació. En aquest punt, tots els ponents van coincidir en el fet que la tramitació per les llicències és massa lenta i l'excés de normatives sobreposades o duplicades alenteix molt tot el procés”. Per això, Alícia Casart, va demanar "regulacions més flexibles i més homogènies a tot el territori" i va advertir que "la complexitat actual dificulta la instal·lació d'alguns projectes industrials que, de vegades, acaben desistint i anant a buscar altres ubicacions fora del nostre territori. Cal més agilitat, flexibilitat i rapidesa".
Maria Buhigas va recordar que "els instruments dels planejaments actuals, són una herència que prové d'una realitat molt diferent de les noves necessitats actuals de l'activitat econòmica. Malauradament, de vegades les llicències són un impedient que cal simplificar". Com a exemple, va explicar el cas d'un parc industrial de 60 hectàrees que té fins a 16 claus urbanístiques diferents per regular el mateix ús d'oficines. "Tot plegat, és un puzle molt complex i amb massa traves per a les empreses. Hi ha massa arbitrarietat i cal posar ordre al caos, i simplificar terminologies", va afirmar Buhigas.
Davant d'això, l'alcalde Carles Cordón va explicar el cas de l’Ajuntament de Cerdanyola que està treballant amb la creació de l’Oficina de Gestió Empresarial per unificar i coordinar els diferents serveis que intervenen en la dinamització econòmica de la ciutat com els serveis d’urbanisme i polítiques territorials i els de promoció econòmica i empresarial. "Estem convençuts que des de les administracions cal posar acceleradors i no frens. No té sentit que els diferents serveis estiguin treballant de forma estanca com si no tinguessin relació uns amb els altres", va explicar Cordón.
Rosa Vilella, va apuntar que hi ha instruments i plans suficients, però cal pensar en el conjunt del territori i no només en projectes concrets. "Encara ens costa crear sinergies que sobrepassin el municipi. En part, a l'àrea metropolitana ho hem aconseguit, però això encara no passa a la resta del territori. Ens falten instruments plurimunicipals o supramunicipals, que no són únicament de planejament territorial sinó de governança".
Vilella també va admetre que cal introduir la digitalització perquè les empreses puguin fer un seguiment més àgil de tot el procés de tramitació de les llicències . "En aquest àmbit encara estem a les beceroles. Cal que les empreses puguin fer un seguiment en línia de tots els tràmits, des del primer expedient de sol·licitud fins el darrer document”. A més, va defensar que “cal normalitzar les normatives i establir els mateixos criteris pels projectes a tots els municipis”.
“Els polígons també son paisatge i ciutat, i aporten un valor afegit que cal cuidar”
Finalment, es va parlar de les millores que caldria implementar fer facilitar el desenvolupament econòmic de les empreses. Des de la Cambra de Comerç de Barcelona, la recepta és clara: "Cal escoltar les empreses, facilitar la seva interlocució amb les administracions, a través de les associacions empresarials, per poder identificar problemàtiques i impulsar plans d'acció. També és molt important fomentar la comunicació entre les mateixes empreses dins els polígons per generar dinàmiques de col·laboració i sinergies mútues". Casart també va assenyalar com a molt necessària la col·laboració publicoprivada, entre les empreses i les administracions, per millorar les condicions dels polígons industrials. Unes millores que, segons Cordón, també passen perquè els ajuntaments tractin els polígons com a espais urbans de ple dret, no com a espais de segona. "És fonamental tenir una visió més àmplia, fer més atractius els polígons i humanitzar-los, ja que hi ha moltes persones que hi passen moltes hores. També cal escoltar i tenir una interacció positiva entre l'administració, societat, empresa i universitat, per aprofitar totes les oportunitats del territori, mitjançant la col·laboració publicoprivada per la qual apostem de manera clara".
Des de la Generalitat, es va posar èmfasi en "la necessitat de fer atractiva la localització de les empreses al territori generant condicions no només d'accessibilitat sinó també ordenant urbanísticament i paisatgísticament els polígons d'activitat econòmica. Els polígons també son paisatge i ciutat, això genera sinergies i aporten un valor afegit que cal cuidar", va afirmar la subdirectora general d'Estratègies Territorials i Paisatge.
"La transformació de la ciutat" és un cicle de debats organitzat per la Fundació Catalunya Europa amb La Fundació La Caixa, el Club Roma i la Societat Catalana d'Ordenació del Territori, que rep el suport de l’AMB, la Diputació de Barcelona, l'Ajuntament de Barcelona, l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i l’Ajuntament del Prat de Llobregat.
