El calendari va fer coincidir l'inici de l'atac militar de Rússia a Ucraïna amb la cloenda del cicle de debats "Quina Europa volem?" organitzat per la Fundació Catalunya Europa amb el suport del Parlament Europeu.

La pregunta del cicle es va convertir en més pertinent que mai per l'acció bèl·lica llençada per Vladimir Putin davant la incredulitat de molts analistes i de l'actitud d'Europa que, una altra vegada, després dels Balcans, no ha sabut evitar una nova guerra al cor del continent.

Per respondre la pregunta, la Fundació Catalunya Europa, va reunir a tres ponents experts en l'anàlisi de les relacions internacionals:

·         Patricia García-Durán, professora de la UB i investigadora de l'Observatori de Política Exterior Europea de l'IBEI.

·         Jaume Masdeu, periodista de La Vanguardia i excorresponsal a Brussel·les.

·         Josep M. Lloveras, exambaixador de la Unió Europa a la República Centreafricana, Sèrbia i Montenegro.

L'acte va ser moderat pel director del CIDOB, Pol Morillas, i presentat pel director de la Fundació Catalunya Europa, Pau Mas.

En la seva intervenció, el director de la Fundació Catalunya Europa, Pau Mas, va recordar que "el 1992 va esclatar el conflicte als Balcans, que Europa no va saber evitar ni resoldre, i a Ucraïna de moment tampoc l'ha sabut aturar. Per això, caldria fer algunes reformes com dotar de més competències la política exterior europea o establir més coordinació entre els exèrcits".

Per la seva banda, el director del CIDOB, Pol Morillas, va recordar que el conflicte ve de lluny, ja que "no és el primer episodi que vivim a Ucraïna, però ara Rússia ha actuat trencant tots els consensos que s'havien aconseguit en les últimes dècades en política internacional". Morillas va explicar que els conflictes actuals són molt complexos perquè intervenen molts factors en l'àmbit comercial, econòmic, energètic o tecnològic. Però, "en aquest cas, el conflicte està basat en una construcció fal·laç per part de Putin, que afirma que Ucraïna no existeix com a país, sinó que és una invenció per contrarestar el paper de Rússia al món, i que està liderat per figures filo nazis que són un perill d'extrema dreta. Amb aquest relat pretén construir la imatge que aquell que és atacat és el causant de l'atac. De fet, Putin insisteix en el fet que qualsevol bany de sang que es produeixi a Ucraïna serà conseqüència de l'actitud del govern ucraïnès", va explicar el director del CIDOB.

Quina és la causa del conflicte?

"Per mi, Rússia és el clar responsable d'aquest conflicte, malgrat tots els instruments de propaganda que té el règim de Putin", va dir Jaume Masdeu, periodista de La Vanguardia i excorresponsal a Brussel·les. En la seva anàlisi de la situació, Masdeu, va explicar que "el conflicte parteix d'una causa fictícia per intentar crear un nou ordre internacional. Aquesta causa fictícia era la condició impossible que Putin va posar en demanar que Ucraïna renunciés a entrar en el futur a l'Aliança Atlàntica, cosa que no era de cap manera assumible. Molts aliats de l'OTAN ja es van oposar el 2008 a obrir la porta a Ucraïna per evitar que Putin pogués utilitzar aquesta excusa en el futur, com malauradament ha passat”. Però la causa real, segons Masdeu, “és que Putin vol impedir l'acostament d'Ucraïna a Europa i al seu sistema de valors democràtics. Aquest ja va ser el detonant de la revolta que el 2013 va provocar la caiguda del president ucraïnès, Víktor Ianukòvitx, i la posterior reacció de Putin amb la invasió de Crimea i la desestabilització de les províncies de l'est d'Ucraïna. Per tant, l'actual atac militar no és un fet puntual sinó que forma part d'una estratègia per crear un nou ordre internacional i d'establir una batalla per les narratives del discurs dominant davant l'opinió pública internacional".

En aquest sentit, l'exambaixador de la Unió Europea, Josep M. Lloveras, va ser molt gràfic amb la situació actual: "veient les imatges per televisió de l'inici de l'atac militar de Rússia he tingut la sensació de viure un moment històric, igual que em va passar el 9 d'octubre de 1989 quan va caure el Mur de Berlín. He tingut la mateixa sensació, però de signe contrari. Com si aquell món que s'inaugurava fa trenta-dos anys de sobte s'esmicolés i perdés vigència. Si aleshores desapareixia la divisió entre l'est i l'oest, la guerra freda i un món bipolar, i teníem la sensació que entràvem en un món de pau, ara tinc la sensació que tot allò es desfà i anem enrere".

Lloveras, que va ser ambaixador de la UE a Sèrbia i Montenegro, i coneix molt bé l'Europa de l'Est, també va destacar, com un fet positiu, que entre una imatge i l'altra, "Europa ha integrat tretze països, l'OTAN també ha sumat nous membres, i s'ha creat una mínima política exterior europea de seguretat i de defensa que abans no existia".

Al mateix temps, també va coincidir amb la importància de la narrativa i el relat sobre la guerra que el Kremlin intenta imposar en l'opinió pública i els mitjans de comunicació. Lloveras va assegurar que "mai havia vist tantes fake news i mentides en acció juntes per justificar una guerra". "Vladimir Putin diu que intervé a Ucraïna per desnazificar el país i per defensar els russos d'una neteja ètnica, entre altres barbaritats. Es tracta de relats falsos que s'esgrimeixen per justificar una guerra, i això crec que ens ha de fer reflexionar seriosament sobre el paper perillós que juguen aquests discursos de mentides en acció".

"El que està passant és una gota més en la cursa per liderar un nou ordre internacional", va afirmar Patricia García-Durán, professora de la UB i investigadora de l'Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI). Segons l’experta, la reacció de Putin és un reflex de la cursa entre els Estats Units i la Xina, juntament amb Rússia, per liderar un nou ordre mundial i fixar les normes de la quarta revolució industrial basada en l'economia digitalitzada, les noves tecnologies i la innovació. "Cada vegada es confonen més les polítiques de seguretat i les comercials, donant pas al que anomenem geoeconomia. Un exemple és la guerra comercial que mantenen des de fa temps els Estats Units i la Xina. Amb això, i amb accions com les de Putin, es pretén posar en dubte l'ordre econòmic liberal, el sistema de valors que constitueixen el DNI d'Europa i crear una desestabilització que tindrà greus conseqüències econòmiques".

García-Durán no va dibuixar un panorama gaire encoratjador. "L'impacte econòmic de la guerra serà molt negatiu a conseqüència de les sancions econòmiques d'Occident per aïllar Rússia, el principal proveïdor d'energia, gas i petroli d’Europa. Això produirà més inflació, menys comerç i l'energia serà més cara. I el gran beneficiat de tot plegat serà la Xina que en cap moment ha trencat les relacions comercials amb Rússia i el mercat rus serà tot seu". Una situació que, a més, considera que ens conduirà cap a una reforma de l'ordre econòmic mundial i cap a una divisió del món en blocs. Un món bipolar que recorda, salvant les distàncies, a l’escenari d’abans de la caiguda del mur de Berlín, al que es referia Josep M. Lloveras en veure per televisió les imatges de la invasió d’Ucraïna.

Un indicador més d'aquest procés cap a un món dividit, va apuntar Jaume Masdeu, "són les coincidències entre Rússia i la Xina, que fa molt poc van signar un document conjunt defensant una democràcia basada en les tradicions i un retorn a la llei del més fort, deixant clar que no volen cap mena d'interferència d'Occident en les seves zones d'influència".

Quin és l'objectiu de Vladimir Putin?

Per a l'exambaixador Josep M. Lloveras "l'objectiu real de Vladimir Putin es destruir Ucraïna com a país pro europeu, pro occidental i estable, per afeblir el govern i crear una inestabilitat permanent per tallar de soca-rel un model que podria ser un mal exemple per a la societat russa".

Davant la incertesa de saber fins on serà capaç d'arribar Putin, els analistes van intentar desmuntar el discurs oficial del president rus. "Realment Rússia està amenaçada? Les seves fronteres estan encerclades d'enemics com diu Putin?", es va preguntar Lloveras, per afirmar a continuació: "Sincerament, no crec que aquesta sigui una amenaça real que preocupi al mandatari rus. Més aviat, crec que allò que el preocupa de debò és l'amenaça del model europeu i el fet que Ucraïna creixi econòmicament, consolidi la seva democràcia i guanyi estabilitat. Això sí que és una amenaça real pel seu sistema oligàrquic que li ha permès perpetuar-se en el poder durant anys".

El periodista Jaume Masdeu va apuntar que "malauradament, Putin ha acabat actuant militarment. Els darrers quinze anys ens hem trobat amb una crisi econòmica, hem patit una pandèmia i ara ens topem amb una nova guerra al cor d'Europa d'una magnitud que encara no coneixem, ja que a diferència de la guerra als Balcans ara hi ha la intervenció directa d'una potència nuclear com Rússia”.

Per la seva banda, Pol Morillas, va afirmar que "estem davant d'un líder que ha actuat de manera molt poc racional i absolutament venjativa”. El seu objectiu "és controlar Ucraïna, igual que va fer amb la guerra de Crimea el 2014. Pretén desmembrar Ucraïna com a país i fer caure el seu govern per instal·lar un govern proper als seus interessos". A més, va afegir el director del CIDOB, "s'està veient que el Kremlin tampoc vol que la Unió Europa existeixi, i que no existeixi com a bloc unit, i per això busca la seva desestabilització. El conflicte també pretén impedir que Ucraïna entri a formar part de la UE i de l'OTAN".

Quin serà el paper d'Europa?

Davant d'aquesta situació, Pol Morillas va admetre que "Europa sempre ha demostrat dificultats per enfrontar-se a escenaris de crisi que no són propis de la seva capacitat d'acció exterior. La UE sempre ha basat la seva acció exterior amb una lògica de superació dels conflictes però no de participació dels conflictes, encara que afortunadament estem veient alguns canvis interessants amb relació a Rússia".

Canvis que s'estan produint, sobretot, en l'àmbit de la geoeconomia, va subratllar la professora Patricia García-Durán. "Fins ara, l'estratègia d'Europa era mantenir-se al marge de la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina, encara que sense renunciar a utilitzar el comerç com un element de política exterior, en determinades situacions, des del punt de vista de la geoeconomia. Per això, la UE està actuant amb sancions econòmiques contra Rússia com a forma de pressió perquè abandoni Ucraïna. A més, la UE s'està dotant d'un sistema per imposar sancions econòmiques a tercers sense que sigui necessari prendre aquestes decisions amb la unanimitat de tots els estats membres de la UE".

Tots els ponents van coincidir en què aquesta guerra, ens farà plantejar el paper d'Europa en l'àmbit de les sancions econòmiques i el poder econòmic, de la seguretat internacional i de la seva autonomia estratègica respecte a altres actors i potències com els Estats Units.

Sobre la possibilitat d'una intervenció militar dels països aliats sobre el terreny, Morillas va explicar que "segons l'article 5 (*) de l'OTAN de defensa col·lectiva, els països aliats no poden intervenir perquè Ucraïna, malgrat les bones relacions que mantenen, encara no forma part de l'Aliança. En canvi, sí que es podria donar la possibilitat mitjançant l'article 4 que estableix la defensa de "la integritat territorial, la independència política o la seguretat de qualsevol dels aliats" si se senten amenaçats, fet que es podria considerar tenint en compte que el conflicte es produeix molt a prop de les fronteres amb Polònia i d'altres aliats de l'OTAN".

Per acabar, Jaume Masdeu, va defensar que malgrat tot "cal ser optimistes i creure que ho superarem amb sancions i mesures de pressió per aturar la guerra i fer desistir Putin de les seves intencions d'instaurar un nou règim a Ucraïna".

També Josep M. Lloveras es va mostrar esperançat en què, malgrat que Europa ha estat incapaç d'aturar una segona guerra al continent, la crisi actual serveixi per fer front als reptes pendents. "És urgent reforçar la política exterior europea de seguretat i defensa", va concloure Lloveras, amb la mateixa crida llençada al principi de l’acte pel director de la Fundació Catalunya Europa, Pau Mas. La taula rodona va tancar el cicle de debats "Quina Europa volem?", però va obrir molts interrogants que, ben segur, caldrà continuar analitzant.

(*) Article 5. Les parts convenen que un atac armat contra una o contra diverses, esdevingut a Europa o a Amèrica del Nord, es considerarà com un atac dirigit contra totes elles i, en conseqüència, acorden que si aquest atac es produeix, cadascuna d'elles, en exercici del dret de legítima defensa individual o col·lectiva, reconegut per l'article 51 de la Carta de les Nacions Unides, assistirà la part o parts així atacades, adoptant seguidament, individualment i d'acord amb les altres parts, les mesures que consideri necessàries, fins i tot l'ús de la força armada, per restablir i mantenir la seguretat a la regió de l'Atlàntic Nord.