El divendres 25 de novembre es va celebrar un nou debat online del cicle Cafè Europa organitzat per la Fundació Catalunya Europa i l'Associació Horitzó Europa l'ultim divendres de cada mes. La sessió, la darrera d'aquest any, va estar dedicada a les perspectives econòmiques per l'any 2023 a Europa, Espanya i Catalunya.
Les previsions econòmiques auguren per al 2023 un escenari incert i complicat per a Europa. Factors com la guerra a Ucraïna, el mercat del gas i els possibles problemes de subministrament, la pujada de la inflació, els tipus d'interès elevats i les febles perspectives de creixement, són algunes de les amenaces que planen sobre el futur immediat del continent, i que sens dubte, també passaran factura a l'economia espanyola.
Amb aquest teló de fons, poc encoratjador, en aquesta sessió de Cafè Europa, van participar Simon O'Connor, membre del gabinet i assessor de comunicació del Comissari europeu d'Afers econòmics i monetaris de la Comissió Europea, Paolo Gentiloni, i Jordi Angusto, economista i exassessor econòmic del Parlament Europeu que van desgranar els seus punts de vista al respecte.
Malgrat admetre que el creixement de la inflació ha estat més fort i continuat del que es pensava, O'Connor va augurar una contenció de l'increment dels preus per a l'any 2023, el que ajudarà també a contenir el dèficit dels estats. Considera també que les tensions en matèria energètica que està vivint Europa a conseqüència del conflicte bèl·lic rus, impulsaran una menor dependència, obligada, de la gasificació i una aposta per altres energies que repercutirà positivament els anys 2023, 2024 i successius.
Per la seva banda, Jordi Angusto, es va mostrar més escèptic respecte a la situació i va exposar la perplexitat dels experts pel que fa a un mercat laboral que resisteix -afortunadament- en una economia que es refreda cada cop més. L'exassessor europeu va mostrar-se també crític pel que fa a una política europea que utilitza l'augment del preu del diner com a mesura antiinflacionista davant una inflació que no és producte de l'augment de la demanda i que, per tant, només pot provocar, a parer seu, un agreujament de l'estancament de l'economia.
L'economista va aprofitar per llençar una pregunta, gairebé filosòfica, respecte a si realment és factible un mercat únic europeu format per països amb rangs d'inflació tan diferenciats entre si que comportin macro desequilibris entre els estats membre. Uns desequilibris que per O'Connor són producte en bona part de les diferents maneres en què les economies europees s'estan veient afectades per l'increment del preu de l'energia en funció de la seva dependència de fonts externes i les diverses estructures en matèria energètica.
Finalment, ambdós experts van voler destacar els canvis legislatius aprovats per la Comissió amb relació als impostos a les multinacionals, que han de comportar una major recaptació i, per tant, de capacitat inversora per tal d'aprovar nous instruments de política econòmica que podran ser finançats amb aquests ingressos.
La sessió, que va generar moltes preguntes del públic, va estar moderada pel director de la Fundació Catalunya Europa, Pau Mas, i pel president de l'Associació Horitzo Europa, Albert Royo.
El cicle Cafè Europa reprendrà la seva activitat el divendres 27 de gener de 2023.
