"Sóc un modest barceloní que mai no havia somiat l'honor d'una càrrega tan rellevant com la que avui heu posat sobre les meves espatlles. Però, com a alcalde, haig de tenir, i us asseguro que tindré, tota l'ambició." Fragment del discurs de Pasqual Maragall en la presa de possessió com a alcalde, el 2 de desembre de 1982.

Aquest divendres 2 de desembre de 2022 es compleixen quaranta anys de la presa de possessió de Pasqual Maragall com a alcalde de Barcelona, en la cerimònia solemne de traspàs de funcions que es va fer al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona.

D'aquesta manera, s'iniciava una etapa de quinze anys, entre 1982 i 1997, en què Pasqual Maragall va situar Barcelona en el món amb la celebració dels millors Jocs Olímpics de Barcelona i va desenvolupar el seu projecte per construir la Barcelona metropolitana.

Pasqual Maragall va agafar el relleu de Narcís Serra que va ser nomenat com a ministre de Defensa en el primer govern de Felipe González. Posteriorment, Pasqual Maragall va reeditar el càrrec d'alcalde en quatre eleccions: 1983, 1987, 1991 i 1995, fins que el 1997 va deixar l'alcaldia i va cedir la vara d'alcalde a Joan Clos. El seu mandat va estar marcat per la transformació de la ciutat amb la remodelació del front marítim, la construcció de les rondes, el nou barri de la Vila Olímpica o els grans equipaments esportius.

Per una Barcelona Olímpica i Metropolitana.

Per commemorar aquesta efemèride, hem volgut fer un recull d'algunes imatges i recuperar les paraules que Pasqual Maragall va pronunciar en el seu discurs de presa de possessió com a alcalde, en l'acte celebrat a l'Ajuntament de Barcelona el 2 de desembre de 1982, amb la presència dels membres de la corporació, de la seva família i del seu pare Jordi Maragall i Noble, com podem observar en una de les fotografies davant la façana de l'Ajuntament a la plaça de Sant Jaume.

Després que Narcís Serra pronunciés unes emocionades paraules, el seu amic Pasqual Maragall va fer un discurs on es poden trobar claus importants de les actuacions dels següents 15 anys com a alcalde. El mateix títol de la intervenció indica els eixos principals: Per una Barcelona Olímpica i Metropolitana.

Pasqual Maragall era un barceloní convençut però també un metropolità convençut, i per això una part important dels seus esforços es van dirigir a construir la Barcelona Metropolitana “amb respecte” i no amb “una certa brutalitat creadora” amb la que s’havia fet la ciutat. L’altre concepte inclòs en el títol, l’olimpisme, va tenir presència fins al 1992 i més enllà. Si fins al 1986 va crear il·lusió ciutadana i va crear un estol de projectes, de 1986 a 1992 va transformar la ciutat. I més enllà de la celebració dels Jocs Olímpics, amb una millora de la imatge i el posicionament internacional, i la consecució d’un gran prestigi, fent que el 'model Barcelona' i Pasqual Maragall s’hagin convertit en referents quan s’ha volgut parlar de desenvolupament d’una ciutat.

Altres conceptes inclosos remarcaven la renovació i dignificació dels barris, la proposta federal i la preocupació per la integració de Catalunya a Europa. Durant els seus mandats, a més, va propugnar l’aliança amb els sectors socials i econòmics i la promoció d’iniciatives innovadores. Maragall parlarà del nord del sud i d’assumir un cert lideratge d’una macrorregió de 16 milions d’habitants que arriba cap al nord a Montpeller i Tolosa, a l’oest a Saragossa i al sud a València. Com a alcalde de Barcelona, també va plantejar, dins el seu concepte federal, la necessària descompressió de Madrid amb propostes com el trasllat del Senat a Barcelona.

En la seva primera entrevista a la premsa com a primera autoritat municipal, Pasqual Maragall va expressar la seva voluntat de prestigiar l'Ajuntament, establir relacions més sòlides amb els ciutadans i treballar amb austeritat, eficàcia, informació, descentralització i connexió amb l'àrea metropolitana. Posteriorment, el 24 de maig de 1983 es va fer la constitució del nou govern municipal de Pasqual Maragall.

A l'Arxiu Digital Pasqual Maragall podeu consultar el discurs de la presa de possessió i altres documents relacionats amb els inicis al consistori, com ara l'article de balanç en forma de carta als presidents de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, i del Govern espanyol, Felipe González. A més, també teniu disponibles diverses entrevistes a testimonis que van viure de prop l'etapa de Pasqual Maragall a l'Ajuntament de Barcelona com ara els alcaldes, Narcis Serra i Joan Clos, que el van precedir i succeir en el càrrec.

Profund coneixement del funcionament municipal

De fet, Pasqual Maragall, ja coneix molt bé el consistori quan es converteix en la màxima autoritat municipal, ja que l'any 1965 va començar a treballar de funcionari tècnic al gabinet de programació de l'Ajuntament, a les ordres de l'alcalde Josep Maria de Porcioles, a qui va lliurar la medalla d'or de la ciutat de Barcelona el 1983.

Entre 1971 i 1973 va fer una estada amb la seva família a Nova York per ampliar estudis, a la New School University de Nova York, i de tornada es va reintegrar a l'Ajuntament. Alhora, donava les classes d'economia urbana i economia internacional com a professor adjunt interí a la Facultat d'Econòmiques de la Universitat Autònoma de Barcelona, on cinc anys més tard va presentar la seva tesi doctoral "Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978)". L'any 1979 es va presentar a les eleccions municipals de Barcelona al segon lloc de la llista del Partit dels Socialistes de Catalunya darrera de Narcís Serra, que el va nomenar tinent d'alcalde, i posteriorment, va designar-lo com el seu successor quan va ser nomenat ministre de Defensa del primer govern de Felipe González.

SI VOLEU VEURE LES ENTREVISTES ALS TESTIMONIS DEL LLEGAT DE PASQUAL MARAGALL A L’AJUNTAMENT DE BARCELONA, PODEU CLICAR SOBRE NOM.

• Narcís Serra. Alcalde de Barcelona (1979-1982), ministre de Defensa (1982-1991) i vicepresident del Govern espanyol (1991-1995).
• Joan Clos. Alcalde de Barcelona (1997-2006), ministre d'Indústria, Turisme i Comerç (2006-2008), ambaixador d'Espanya a Turquia (2008-2010) i director executiu d'ONU-Habitat (2010-2018).
• Enric Truñó. Regidor de l'Ajuntament de Barcelona (1979-1998) responsable dels JJOO.
• Xavier Roig. Director de gabinet de l’alcalde Pasqual Maragall (1983-1996). 
• Eulàlia Vintró. Regidora i segona tinent d’alcalde de l’Ajuntament (1983-1999).
• Oriol Bohigas. Delegat de l’àrea d’urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona (1980-1984), conseller urbanístic de l’Ajuntament (1984-1991) i Regidor de Cultura (1991-1994).
• Margarita Obiols. Directora de Descentralització (1983-1987), directora executiva de l’Olimpíada Cultural (1987-1992) i directora de Relacions Internacionals de l'Ajuntament de Barcelona (1993-2003).