Actes, premis i beques

Èxit de la tercera edició de la trobada "Europa en Blau" al Castell de Calonge



La trobada “Europa en Blau” organitzada per Europa en Blau i l’Ajuntament de Calonge, amb la col·laboració de la Fundació Catalunya Europa, entre altres entitats, s’ha consolidat com a cita referent de l’europeisme català amb un debat sobre la UE en el nou ordre mundial.

La jornada es va celebrar el dissabte 1 de juliol a l’emblemàtic Castell de Calonge sota el títol ‘La UE en el nou ordre mundial’ i va ser el primer esdeveniment del programa d'actes de la societat civil de la Presidència espanyola del Consell de la UE.

La UE com a actor geopolític en un món convuls

La primera taula de debat es va centrar en el rol de la Unió Europea en el nou context geopolític, marcat per la guerra d’Ucraïna o les conseqüències de la pandèmia, així com per la influència de potències com la Xina o els Estats Units.

Aquest primer debat va estar moderat per Pau Solanilla, membre del grup promotor d'Europa en Blau, i va comptar amb Dolors Camats, directora de la Fundació Catalunya, Zhu Jingyang, cònsol General de la Xina, i Marc Guerrero, president de Ginteco World Wide.

“Sabem que l’ordre mundial que coneixíem està a les acaballes, intuïm possibilitats d’endreça, però també riscos, i forces que batallen per ser hegemòniques”, va assegurar la directora de la Fundació Catalunya Europa, Dolors Camats, que també va defensar que en el marc del multilateralisme, són “irrenunciables” els “valors compartits”, com els dels drets i la justícia, i va fer especial èmfasi en la defensa dels drets de les dones.

“La gent amb ment oberta, disposada a adaptar-se als canvis al món, no té raons per tenir por la Xina”, va afirmar el cònsol general del país asiàtic, Zhu Jingyang. “Els xinesos no es convertiran en europeus, ni viceversa”, va advertir el cònsol general, afegint que en el marc de les relacions internacionals “exigir que els altres visquin com nosaltres és una estupidesa total”.

Per la seva banda, el president de Ginteco World Wide, Marc Guerrero, va destacar que la UE ha de saber què vol aportar al món. “El futur és incert, disruptiu, inestable i convuls”, va indicar. “Cal voler liderar”, va avisar Guerrero, que va dir que a la Unió Europea li cal “passar d’un cert idealisme a un realisme més pràctic i eficaç”.

Els ponents també van analitzar el conflicte a Ucraïna, i el rol de la UE i altres països com la Xina en intentar aturar-lo. En aquest àmbit, Guerrero va lamentar la invasió, que va definir com un conflicte contra “els valors europeus, de la llibertat i la democràcia, en territori europeu”. El cònsol xinès va defensar la política del seu país respecte a la invasió d’Ucraïna, afirmant que “és un mite enorme” considerar que “la posició de la Xina és prorussa”. Finalment, va exposar els punts del pla de la Xina per la pau i va dir que Pequín “juga i seguirà jugant en el futur” un paper de “potència responsable, amb arguments raonables per proposar i donar suport al procés” per assolir la fi del conflicte.

Autonomia estratègica de la UE

La segona taula de debat es va centrar en el concepte d’autonomia estratègica, i va comptar amb la participació de la investigadora sènior del CIDOB Carme Colomina, el recentment nomenat quart tinent d’alcalde de Barcelona i responsable d’Economia, Hisenda i Promoció Econòmica, Jordi Valls, i el director de connectivitat intel·ligent i l’Observatori 5G de la MWCapital, Eduard Martín.

Carme Colomina va remarcar que la guerra a Ucraïna ha exposat les “vulnerabilitats estructurals” de la Unió Europea pel que fa a les seves dependències exteriors, que van des de l’àmbit sanitari, fins a l’industrial, passant per l’energètic o el de seguretat. L’experta del CIDOB va indicar, però, que en l’esforç per “reduir la dependència exterior”, també es constata una necessitat creixent d’interconnexió, i que per això es parla de “l’autonomia estratègica oberta”. “Potser més que un nou ordre mundial, hi ha un nou ordre de geometries variables”, va exposar.

El quart tinent d’alcalde de Barcelona, Jordi Valls, va dir que Europa té una “dificultat d’entendre els altres” en el context internacional, i va exposar les contradiccions que es troben a l’hora de voler exportar els valors i els drets europeus a altres punts del món, mentre alhora s’han de configurar relacions comercials amb països que no necessàriament els comparteixen. Valls, que fins fa poc era el director general de Mercabarna, va apuntar que Catalunya és una “potència alimentària”, i pot garantir-se la “sobirania” en aquest aspecte si treballa a nivell europeu. Amb tot, ha advertit que “la inestabilitat alimentària és inestabilitat social”.

Finalment, el director de connectivitat intel·ligent i de l'Observatori 5G de Mobile World Capital Barcelona, Eduard Martín, va fer referència a la dimensió digital de l’autonomia estratègica. “Europa va perdre protagonisme i lideratge” en matèria tecnològica, va lamentar, advertint que no només cal fabricar xips, sinó també crear les bases per dissenyar-los aquí. Martín va destacar el lideratge de Barcelona com a hub digital, i va remarcar que projectes com el PERTE Xip del govern espanyol poden ajudar a canviar les tendències actuals. Des del seu punt de vista, la UE és referent en regulació, però ha de poder anar més enllà per tenir un paper decisiu en el futur món digital.

Balanç molt positiu de la trobada

La consellera d’Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret, que va fer la clausura de les jornades, va remarcar la importància de fòrums com ‘Europa en Blau’ per obrir reflexions i acostar la política europea a la ciutadania. Serret va advertir que hi ha qui vol fer “trontollar grans consensos” del país i de la Unió Europea. “Cal mantenir la coherència de valors i consensos”, va dir. “Vull agrair el marc de reflexió i discussió, amb crítica constructiva, per identificar cap on hem d’anar, què hem de corregir i millorar”, va afegir, destacant la “vocació i voluntat europeista” de Catalunya.

Coincidint amb l’estrena de la Presidència espanyola de la UE, Serret també va destacar que en una Europa de valors compartits cal “continuar reivindicant” el reconeixement de l’ús del català a les institucions europees. En aquest sentit, la consellera va lamentar que el Govern encara no ha rebut de forma oficial per part de l’Estat espanyol el programa de la presidència.

Un dels promotors de les jornades, Joaquim Millán, va celebrar que un any més es va generar un “debat intens i d’alt nivell”, compaginat amb una activa participació del públic. Millán ha avançat que la propera edició, el 2024, se centrarà en els resultats de les eleccions europees, previstes pel juny.

De la seva banda, l’alcalde de Calonge, Jordi Soler, va destacar “l’embranzida” de la jornada europeista al municipi, que va remarcar que s’ha convertit en un esdeveniment “extremadament important”. “Crear debat en el moment europeu actual és crucial” perquè “enriqueix sempre, posa punts de vista en comú i permet que de la polèmica en surtin conclusions”, va afegir Soler.

El director de l’oficina del Parlament Europeu a Barcelona, Sergi Barrera, i la cap de comunicació de la Representació de la Comissió Europea, Laura Rahola, també van mostrar el suport de les dues institucions a les jornades en un moment clau per al projecte europeu

Europa en Blau, un referent del debat europeista

Els promotors de la jornada ‘Europa en Blau’ volen consolidar el Baix Empordà com un espai de reflexió anual europeista, on persones interessades i compromeses amb el futur de la UE puguin reunir-se cada any per analitzar, des d'un punt de vista crític però sempre constructiu, l'estat de la Unió i els principals reptes que afronta. 'Europa en Blau' aspira a aportar propostes als reptes conjunts del país. La jornada, a més, vol descentralitzar un debat que massa sovint es concentra a les grans capitals, com Barcelona, Brussel·les o Madrid.

Les jornades, organitzades per Europa en Blau i l'Ajuntament de Calonge, han comptat amb el suport de la Comissió Europea, el Parlament Europeu, la Diputació de Girona, el Consell Comarcal del Baix Empordà Europe Direct Girona.

També col·laboren en la cita la conselleria d'Acció Exterior de la Generalitat, Eurolocal, Diplocat, la Fundació Catalunya Europa, Sostenibles.org, Europa Oberta, Elink.