El passat divendres 12 de maig la Fundació Catalunya Europa  va celebrar la seva quarta convenció anual al Castell de Castellet i la Gornal amb la presència dels convidats Miguel Ángel Moratinos, Ministre d'Afers Exteriors i Cooperació entre 2004 i 2010 i Carles Casajuana, diplomàtic espanyol i escriptor.

El president de la FCE, Ernest Maragall, obrí la convenció agraint a tots els participants i assistents la seva presència, a la Fundació Abertis la cessió de l’espai del Castell de Castellet, i a la Fundació Banc Sabadell la seva col·laboració i finançament del premi “Catalunya Europa s. XXI” un any més.

Francesc Colomé, membre del comitè executiu de la Fundació, resumí seguidament els projectes en els quals participa la fundació en l’actualitat: la línia de recerca “Llegat Pasqual Margall”, l’organització d’una sèrie de conferències dins del projecte sobre la desigualtat com a gran repte global amb representants de la societat civil (empreses, organitzacions, ciutadans, etc.). També dins del marc de projectes del programa Erasmus+ de la Unió Europea, la FCE està implicada en el projecte de mobilitat europea per estudiants de formació professional. Així mateix, la fundació ha treballat en profunditat en l’estudi de les utilitats de l’indicador SPI a Catalunya i està duent a terme encàrrecs diversos tant en l'eix econòmic, de ciutats com de transparència i qualitat democràtica. 

Antoni Castells, president del consell assessor de la FCE, donà pas a l’entrega del premi a l’investigador Albert Guasch, tot elogiant el rigor i l’abast amb els que el premiat presenta i analitza la qüestió dels Eurobons i els possibles escenaris futurs de la política monetària de la Unió Europea.

Albert Guasch és llicenciat en Periodisme i màster en Estudis d’Integració Europea per la UAB. Co-fundador i president del think-tank “European Horizons”. El seu treball “An EU Treasury with Eurobonds: would it bring financial stability?” parteix de la tesi que la zona euro està incompleta. La recerca de Guasch fa un repàs del passat de l’Eurozona per després plantejar escenaris possibles alternatius de la política monetària i fiscal de la Unió Europea. Guasch va agrair a la FCE que faci possible, mitjançant aquest reconeixement, la tasca d’una part de la societat civil que s’esforça per defensar el projecte europeu. Va agrair també la participació de la Fundació Banc Sabadell en aquest reconeixement.

Tot seguit, el president de la FCE donà pas a Miguel Ángel Moratinos i Carles Casajuana que donaren la seva opinió sobre la situació de la Unió Europea avui, mencionant en les seves valoracions la recent elecció del proclamat europeista i nou president de França, Emmanuel Macron. Casajuana inicià el diàleg afirmant que la instauració de la unió monetària com la primera plasmació tangible de la UE com a estructura supranacional fou un error. S’hauria d’haver iniciat el projecte europeu a partir d’una unió fiscal i política per després continuar amb la unió monetària, comuna i igualitària; sense disparitats entre els estats membres. Per tant, les institucions europees i els estats membres han de desencallar, reformar i culminar el projecte europeu amb urgència mitjançant la unió fiscal, la unió política i l’apropament de les institucions als ciutadans.

Moratinos recordà que el motiu principal de la construcció d’Europa fou assegurar la permanència de la pau –establir-la com status quo. La paraula pau sembla estar en desús per pudor o per antiquada, quan en realitat és una paraula que cal tenir molt present al món d’avui. Valorà positivament l’elecció de Macron i es mostrà partidari del lideratge comú de les dues principals potències europees, França i Alemanya, però sempre que aquest lideratge inclogui un front comú amb els altres estats membres. Moratinos va concloure dient que tot i les dificultats que envolten la UE, no s’ha de menysprear el terreny conquerit. La Unió Europea que tenim segurament sobrepassa les expectatives imaginades pels seus pares fundadors.

Ponents i tertulians van coincidir en la necessitat inqüestionable de reformar Europa. En suma, cal un nou relat per Europa. Aquest relat ha d’incloure, d’una banda, el reconeixement dels errors de les polítiques d’austeritat i, de l’altra, la possibilitat de canviar les regles del joc democràtic europeu. Aquesta alternativa ha d’esser considerada, i sobretot practicada, tant pels partits polítics dels estats membres com per polítics independents i moviments civils. Tots ells poden jugar un paper clau en la consecució d’una Europa integradora, igualitària i solidària que acabi sent l’Europa més sòlida de la seva història.