La jornada “Ferrocarril, ciutats i medi ambient”, celebrada a l'emblemàtica Estació de França i organitzada per The New Barcelona Post en col·laboració amb Renfe i la Fundació Catalunya Europa, va posar sobre la taula les oportunitats i reptes del transport ferroviari en el context de les ciutats del futur. Els participants van destacar que les ciutats i els seus entorns metropolitans enfronten problemes com la contaminació, la manca d’accés a l’habitatge i la cohesió social. Dins aquest escenari, la mobilitat, i especialment el ferrocarril, es presenta com una peça clau per articular solucions.
Fotografies d'Albert Armengol.
Experts de diverses disciplines van coincidir en que el ferrocarril pot jugar un paper crucial no només en la lluita contra el canvi climàtic, sinó també en la vertebració urbana i en la millora de la qualitat de vida a les ciutats. Pau Solanilla, consultor i soci de Harmon, va defensar que el ferrocarril pot ser un element clau per aconseguir un equilibri entre competitivitat, sostenibilitat i equitat a les ciutats, destacant-ne el seu rol cohesionador i el seu potencial per resoldre els problemes d'accés a l'habitatge.
Manuel Gómez Acosta, conseller de Renfe, va posar en valor la contribució del tren a la descarbonització del transport, ressaltant que, tot i que la mobilitat genera el 25% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, el tren n’emet menys del 0,5%. Va afegir que el sistema de Rodalies funciona com un “metro metropolità”, essencial per al desenvolupament territorial. A més, Acosta i la periodista Cristina Buesa van posar èmfasi en la importància dels treballadors en el bon funcionament del sistema ferroviari, un factor clau en el debat sobre el traspàs de competències de Rodalies a la Generalitat.
En la mateixa línia, Dolors Camats, directora de la Fundació Catalunya Europa, va destacar que el tren és una eina fonamental per combatre l’emergència climàtica i va insistir que no s’està avançant prou ràpid ni bé en aquesta direcció. Camats va defensar la necessitat d'una participació ciutadana més activa en els debats sobre les polítiques de mobilitat i el futur del ferrocarril. Va recordar també la visió de Pasqual Maragall, segons la qual les ciutats no només han de gestionar el seu espai local, sinó que han d’actuar com a actors globals, amb capacitat per influir en els debats internacionals.
Durant la segona taula rodona, la doctora Mercè Rius va subratllar el paper del ferrocarril com a aliat per combatre el canvi climàtic, però va advertir que el propi clima representa un risc per a les infraestructures ferroviàries. Jordi Solé, investigador, va afegir que els esdeveniments meteorològics extrems seran cada vegada més freqüents, fet que posa en perill la resiliència de les infraestructures actuals.
Un altre tema rellevant va ser la integració del ferrocarril en les trames urbanes. Es va debatre si les vies han de passar a través de les ciutats o soterrar-se, un aspecte sobre el qual els experts van expressar diferents opinions, amb alguns com Solanilla argumentant que el soterrament no és viable en molts casos, mentre que altres van defensar la necessitat de fer-ho en municipis específics.
Finalment, es va destacar la necessitat de recuperar les connexions ferroviàries nocturnes, com la línia entre Barcelona i Amsterdam, que estava prevista per al 2025 però que es posposa fins al 2026. Aquests projectes formen part d’un impuls cap a una mobilitat més sostenible, en què el ferrocarril jugarà un paper cada vegada més rellevant en la descarbonització dels desplaçaments i en la vertebració del territori.
En definitiva, la jornada va concloure que el ferrocarril és una eina fonamental per a la transformació de les ciutats i per abordar els reptes globals relacionats amb el canvi climàtic, la mobilitat sostenible i la cohesió social.
