Debats

Ernest Maragall tanca la seva etapa com a eurodiputat



  • ’Que l’esperança de 500 milions d’europeus domini sobre la por de 28 estats a la defensiva’
  • ’Estem a Europa, som  Europa, fem Europa’ ha proclamat. ‘Jo ho intentaré des de la Fundació Catalunya Europa establint connexions, promovent coneixement..., i posant-los al servei d’una estratègia de país, de la que el país decideixi’

Avui 21 de desembre la seu de les institucions europees a Barcelona ha acollit el darrer acte d’Ernest Maragall com a eurodiputat, un balanç de la seva tasca al Parlament Europeu durant els dos anys i mig que ha ocupat el càrrec. L’han escoltat, entre molts d’altres, Amadeu Altafaj, Delegat del govern davant la UE; Maria Badia, Directora general d’exteriors; Jordi Solé, Secretari d’afers exteriors i de la UE; i Jordi Sánchez, president de l’ANC.

Maragall va ser escollit com a eurodiputat per la coalició ERC-NECat-Sí que va presentar-se a les darreres europees i ha exercit com a tal mitja legislatura, com ell mateix va anunciar al 2014, quan va acordar compartir-la amb en Jordi Solé d’ERC que pren el relleu el proper mes de gener.

En un diàleg amb la periodista Carme Colomina, Maragall ha fet un repàs als grans temes que l’han ocupat com a membre de les comissions de pressupost, ITRE (indústria, investigació i energia) i de la comissió mixta UE-Turquia. El polític català també ha tingut un paper destacat en els treballs de la comissió de cultura i educació (amb l’aprovació de la seva proposta per l’ampliació de l’Erasmus + als estudiants de formació professional com a eina clau per lluitar contra l’atur juvenil) i en la comissió especial creada per lluitar contra l’evasió fiscal, l’elusió i el blanqueig de capitals.

El darrer cop d’efecte del grup dels Verds ha estat la denúncia d’elusió fiscal d’Inditex, un treball d’investigació promogut per Maragall en la lluita per evidenciar l’entramat d´enginyeria fiscal que permet eludir impostos a les grans corporacions amb el beneplàcit d’alguns estats membre de la UE, ‘Una actitud formalment defensable, però no pas legal i menys moralment. És una mostra més d’abús explícit de la legalitat’.

Malgrat admetre que el panorama davant les properes cites electorals europees es prou decebedor ‘Estem als anys 33 o 34’ Maragall s’ha reafirmat com a profundament europeista ‘La única resposta a la situació actual és lideratge polític i consciència europea. Cal que la voluntat i l’esperança de 500 milions d’europeus domini per sobre de la de 28 estats a la defensiva, autèntics abanderats de la por’.

‘A Europa li cal un subjecte polític per liderar el seu futur, i aquest són les ciutats com a ens de sobirania real. Cal expressió política per endegar una dinàmica nova entre Parlament Europeu i ciutats-regions que desbordi el poder dels estats per la pràctica. És un nou projecte de sobirania compartida, i és on rau el futur de la Unió’.

L’eurodiputat ha acabat la seva intervenció amb una promesa: ‘Estem a Europa, som  Europa, fem Europa’ ha proclamat. ‘Jo ho intentaré des de la Fundació Catalunya Europa establint connexions, promovent coneixement..., i posant-los al servei d’una estratègia de país, de la que el país decideixi’.

Europa ens necessita, sé que sembla pretensiós però n’estic del tot convençut -ha afirmat-. Crec sincerament que si en aquests moments algú representa esperança per la Unió Europea són processos com el català o l’escocès, possibilitats de cessió de sobirania enfront d’estats immobilistes’.



Etiquetes

Europa  Europa econòmica  Europa social