La Fundació Catalunya Europa i la llibreria Nollegiu organitzaren, ahir al vespre, la presentació del llibre “Después de Obama: Estados Unidos en tierra de nadie”, de Vicente Palacio, director de l’Observatori de Política Exterior de la Fundación Alternativas. L’acte s’acompanyà d’un debat on l’autor del llibre conversà sobre les relacions entre Europa i Estats Units amb Marcos Mandojana, cònsol general dels EUA a Barcelona i Juan García, expert d’ATTAC Catalunya en el Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions (TTIP, en anglès). Pere Almeda, membre del Comitè Executiu de la Fundació, moderà l’acte. Durant el debat, un dels temes analitzats fou la negociació del tractat de comerç entre Estats Units i la Unió Europea. Vicente Palacio vaticinà que l’aprovació d’aquest seria difícil, per la crisi i la situació política del continent.

Almeda repassà els principals reptes que afrontà l’Administració Obama. Entre aquests, l’esclat de la crisi financera, les primaveres Àrabs i la guerra a Siria, les relacions amb Russia i Iran, i la negociació del TTIP amb la UE. Almeda va donar una especial importància a la crisi econòmica i les seves conseqüències, que seguiran presents després de la sortida d’Obama: “ha augmentat la desigualtat, i les zones marginades al país”. I candidats populistes com Donald Trump semblen recollir els fruits del descontentament social. L’acte s’emmarca dins del programa Club Europa. Juntament amb Almeda, són membres del Comitè Executiu Jordi Angusto, Francesc Colomé, Max Vives-Fierro i Gemma Sendra, presidenta de l’òrgan. 

La situació a Estats Units és incerta. Tant, que Palacio es preguntà si el "país es troba en decadència”. El director de l’Observatori de Política Exterior descartava que aquest fos el cas: “Els EUA no estan tant en declivi com en transformació, intenten trobar el seu lloc en un món que ha canviat”. Palacio recordà el context en el que Obama arribà a la Casa Blanca. Pel que fa a la gestió de la crisi, opinà que les reformes del sistema financer de l’executiu demòcrata, com “la Llei Dodd-Frank”, haguessin pogut ser més agosarades. A més, “després, amb l’arribada de la majoria republicana al Congrés va ser més difícil avançar”. Aquest mateix bloqueig parlamentari “obligà al Congrés a renegociar Obamacare i a ser menys ambiciós amb la política social”. El resultat, avançà, és una sortida parcial de la crisi, marcada per la desigualtat.

La política exterior, apuntà, havia de carregar amb el pes mort de conflictes en els que Estats Units s’havia implicat sense necessitat, com les Guerres d’Irak i Afganistan. Washington, a més, es trobà amb múltiples fronts. Des de la caiguda de Gaddafi, on “Europa no tenia un plà B per gestionar la situació [si anava malament]” fins a l’ascens de Xina, passant per “la rivalitat entre Sunnites i Xiites” a Orient Mitjà. Tot això, amb “l’absència de la UE” en política exterior. Obama, en conseqüència, optà per una política exterior cautelosa, rebutjant les intervencions a gran escala, fins i tot en el cas d’Estat islàmic: “Se l’hi ha criticat no veure en Isis una amenaça existencial, però sí ho ha fet amb el canvi climàtic, per les guerres que pot desencandenar”.

Pel que fa a la negociació del TTIP, Palacio es mostrà escèpitc pel que fa a les possibilitats d’aprovar l’acord. Entre d’altres raons, perquè amb plena crisi és més difícil portar-lo a la pràctica: “El Pla Juncker, amb les seves inversions, és la prioritat per Europa, no un tractat com el TTIP”. “El comerç pot ser interessant pel creixement, però els parlaments europeus no ho aprovaran”, afegí. Al rebuig de part de la ciutadania comunitària s’hi sumen les crítiques a l’altra banda de l’atlàntic, davant del precedent d’altres grans acords, com l’acord de lliure comerç entre els Mèxic, els EUA i Canadà (NAFTA): “Hi ha estudis que diuen que es perderen tres milions de llocs de treball”.

Marcos Mandojana, cònsol general dels Estats units a Barcelona, es mostrà més optimista: “Obama no donava suport als grans acords comercials quan era senador, però al entrar a la Casa Blanca hi va veure els avantatges”. Per Mandojana, hi ha moltes raons per firmar-lo. Entre elles, garantir el lideratge dels EUA i la UE a l’hora d’establir els estàndards del comerç internacional, dos regions que “formen bona part del PIB mundial. O “alleugerir la regulació de les pimes”. El cònsol general assegurà que “ni els EUA ni la UE volen baixar els estàndards ambientals o de salut amb la negociació”. I afegí que “ha estat la negociació més transparent que s’ha fet” fins a la data.

Juan Garcia, membre d’ATTAC Catalunya i expert en el TTIP, es mostrà escèptic davant les expectatives de creixement generades al voltant del tractat. I posà com a antecedent el NAFTA: “El creixement es va ralentitzar a Mèxic després de la seva posada en marxa. Els antecedents no són bons”. Assegurà que “les llocs de treball que es creen després d’un acord de comerç són inestables”. I advertí contra la pressió de les grans empreses en aquest tipus d’acords.

En resposta a les intervencions de García i Mandojana, Palacio pronosticà que “l’opacitat en els tractas de comerç s’estan acabant”, però advertí contra el “nacionalisme econòmic” que pot sorgir en el seu lloc. Opinà que els acords comercials poden ser beneficiosos per la població, però apuntà que “cal parlar de qui són els guanyadors i els perdedors” en la seva negociació.