Els ponents i els assistents destaquen el lideratge dels agents locals en la integració del territori, i en reclamen un paper protagonista. També demanen un marc administratiu que faciliti la cooperació transfrontera.
El passat dimecres 9 de març se celebrà el seminari “És possible l’Eurodistricte avui?”. L’objectiu d’aquesta trobada, organitzada per la Delegació a l’Empordà de la Fundació Catalunya Europa i la Universitat de Girona, era reflexionar i discutir sobre la necessitat o vigència d’aquest projecte fallit, quasi deu anys després de l’inici de la seva redacció. Els ponents i els assistents destacaren el lideratge dels municipis en la integració del territori, i en reclamaren un paper protagonista. També demanaren un marc administratiu que faciliti la cooperació transfrontera.
L’acte, celebrat al Museu-Memorial de l’Exili a la Jonquera, començà amb les paraules de benvinguda de l’alcaldessa del municipi, Sònia Martínez, que reflexionà sobre la necessitat d’avançar per aconseguir un espai lliure de l’efecte frontera. Martínez opinà que l’establiment d’un organisme com l’Eurodistricte podria fer-ho possible. El delegat de la Fundació, Joan Armangué, agraí a l’alcaldessa i els presents la seva assistència, i presentà als ponents.
Mita Castañer, professora de geografia de la Universitat de Girona, inicià la ponència, afirmant que deu anys enrere a Ceret s’inicià el recorregut que havia de culminar amb l’establiment de l’Eurodistricte. Això, en la seva opinió, mostrava la necessitat d’avançar en la governança d’un espai amb uns processos comuns. Castañer, però, apuntà a la falta de lideratge dels actors, a l’hora de recuperar el projecte. Opinà que les grans ciutats de l’espai, com Perpinyà, Figueres i Girona, haurien d’assumir un paper més actiu en tot el procés, repensant el territori. D’altra banda, recomanà reforçar les relacions entre els extrems est i oest del territori –de la muntanya al mar–, avançant en les estratègies de competitivitat i cooperació dels agents del territori. Els actors locals haurien de liderar aquest procés de recuperació de l’òrgan de cooperació transfronterera.
Per la seva banda, Josep Puigbert, director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, assegurà que s’ha avançat en la integració fronterera. Puigbert reconegué, però, que cal seguir reforçant-la. El projecte, apuntà, ha avançat sovint a batzegades, al estar massa lligat a personalismes. El context administratiu i la dificultat d’infraestructures són altres factors que dificulten els avenços. Davant d’aquests reptes, el director de la Casa de la Generalitat reclamà una visió estratègica en la gestió del territori, que tingui en compte als agents socials. Els agents socials estan mobilitzats, i les institucions superiors s’han d’implicar en assolir un marc administratiu transfronterer.
Durant el debat posterior a les intervencions, els assistents opinaren que els agents locals han treballat per integrar el territori, tot i que no s’hagi aprovat una estructura com l’Eurodistricte. Aquest ha estat, sobretot, el cas dels batlles dels petits municipis. Tot i les dificultats, els Consistoris han pogut impulsar estratègies i projectes compartits.
D’altra banda, gran part dels assistents varen estar d’acord en que cal treballar àmbits com la cultura, la gestió del territori i del paisatge, la llengua o el desenvolupament econòmic. I es que, com va concloure Josep Anguera, delegat del rector de la UdG per les relacions transfronteres, “L’Eurodistricte no és imprescindible, però si molt necessari”.
