Aquest migdia s’ha presentat al Cercle d’Economia l’informe del Consell Assessor de la Fundació Catalunya Europa (FCE) “La indústria agroalimentària a Catalunya: una perspectiva empresarial”.

L’acte ha estat introduït pel president del Cercle i ponent del Consell Assessor de la FCE per a l’informe, Antón Costas, que ha assenyalat la rellevància d’estudis com el present per a col·laborar i fomentar el debat sobre el model econòmic català i espanyol, el qual ha defensat. “Dir que el nostre model és dolent i que s’ha de canviar és una fal·làcia i un error important, perquè funciona raonablement bé, amb sectors molt importants com l’agroalimentari”. Tot i així,Costas ha reconegut que cal millorar moltes coses, com certes pautes de comportament empresarial en relació al tamany i capitalització de les empreses”.

El President del Consell Assessor de la FCE, Antoni Castells, ha destacat alguns trets importants que apareixen a l’informe com el fet que Catalunya sigui una de les regions europees capdavanteres en el sector agroalimentari i la necessitat que Catalunya s’impliqui en el gran debat europeu.

Acte seguit, el Catedràtic d’Economia Aplicada i autor de l’informe, Agustí Segarra, ha presentat en detall els principals resultats de l’estudi i ha confirmat que la indústria agroalimentària ocupa la primera posició a Catalunya en volum de negoci (24.337 milions d’euros l’any 2013), seguida per la química, l’energia  i l’automòbil; al mateix temps que ocupa la primera posició com a generadora de llocs de treball.

A l’informe, l’autor fa un breu repàs des de l’any 95 en què s’observa un gran creixement del sector fins l’any 2007, quan es veu afectat per la crisi. Tot i que els darrers anys ja es pot parlar de recuperació, l’autor apunta que “un dels principals reptes és recuperar el múscul del sector agroalimentari, no només quantitativament sinó també qualitativament”. L’estudi també reflecteix que el teixit empresarial registra una gran heterogeneïtat, motiu pel qual Segarra proposa dissenyar unes polítiques industrials sensibles a aquesta realitat: “Cal centrar les polítiques d’impuls en dos grups d’empreses: el centenar d’empreses més grans, que superen els 25 milions de facturació i que tenen una gran capacitat d’arrossegament, i el que en podríem anomenar Young Innovative Companies, companyies creades fa menys de sis anys, que facturen menys d’un milió d’euros però que destinen un percentatge important del seu volum a la i+d”.