Aquest va ser el gran reclam del debat que vam celebrar ahir a Terrassa sobre la crisi democràtica europea, en què ens van acompanyar Lluís Bassets, Pol Morillas, Montserrat Pi i Albert Aixalà. Els ponents van donar el seu punt de vista sobre el problema de legitimitat que pateix avui dia la Unió Europea, així com les solucions que ells proposen.
“Podem parlar d’una veritable democràcia a Catalunya sense una veritable democràcia a Europa?”, amb aquesta pregunta oberta llançada per Aixalà va començar l’acte, celebrat al Vapor Universitari de Terrassa. Per a Montserrat Pi, és indubtable que, tot i el nivell d’integració assolit, Europa es troba encara en procés de construcció. Un procés que afecta totes les seves capes, i una d’elles és la legitimitat i democratització de les institucions europees. Pi va recordar que s’han fet passos importants en aquest sentit -la iniciativa ciutadana europea o el nou sistema d’elecció del president de la Comissió Europea-, però també es va mostrar escèptica pel resultat real d’aquestes modificacions: “L’instrument de la iniciativa ciutadana és positiu en el sentit que afavoreix el desenvolupament d’un espai polític europeu, però de moment el seu impacte ha estat molt limitat i la Comissió n’ha donat una resposta ambigua. El Parlament, per la seva banda, s’ha vist reforçat sí, però encara no l’hem pogut veure exercint de protagonista en cap de les darreres crisis europees”. Pi va lamentar que darrerament s’estiguin prenent massa decisions al marge dels tractats europeus, buscant la via d’acords intergovernamentals sense la participació ni de la Comissió ni del Parlament, que l’únic que demostrarien és la fractura actual entre els estats membre de la Unió Europea.
Pol Morillas va incidir que el problema no és tant una crisi de la democràcia a Europa, sinó de legitimitat. “Quelcom legítim és allò que és intel·ligible pels ciutadans, que és capaç de mobilitzar i que permet la participació ciutadana”. Segons Morillas, el problema és que els últims anys Europa ha decidit sacrificar la democràcia mentre protegia la integració econòmica i l’estat nació, i això l’ha conduït a la confrontació amb els ciutadans, el desinterès dels quals s’ha transformat en indignació - com també ha passat a escala local i nacional-. “En aquest context, les idees de ‘Més Europa’ i ‘Millor Europa’ s’han quedat molt curtes per respondre als problemes actuals, sempre i quan les elits i els tecnòcrates siguin els que segueixin prenent les decisions”. Morillas va voler fer esment del conegut i polèmic TTIP, argumentant que la falta d’informació és la culpable que el ciutadà es manifesti en contra seva sense saber ben bé el que realment està en joc.
En referència al TTIP, Bassets va comentar que és inadmissible la manca de transparència i que la Unió Europea pugui arribar a admetre els tribunals d’arbitratge privats, però per a ell l’acord és indispensable. Pel que fa a la crisi democràtica europea, es va mostrar més optimista que Pi i Morillas, volent destacar que l’aconseguit per Europa fins avui dia és extraordinari, tot i que va admetre que hi ha una clara manca d’energia i voluntat per governar la Unió. “Ara mateix, ens estem a punt de carregar Schengen perquè, simplement, no volem donar una resposta europea a la crisi de la immigració. Europa necessita un gest polític i un salt endavant, no pot continuar prenent decisions reactives i a petits passos”.
La intervenció dels ponents va anar seguida d’un debat distès amb els prop de 20 assistents. L’acte va ser organitzat en col·laboració amb l’Àrea de relacions europees i internacionals de Terrassa, que desenvolupa un paper molt important en la difusió de l’europeisme a la ciutat. Justament ara estan a punt de començar el Curs d’Estiu sobre la UE, que enguany celebra la seva desena edició.
En el marc del debat, cal destacar per últim una publicació molt recent de la Fundació Catalunya Europa, “Un president per a Europa? Les eleccions de 2014 com a resposta a la crisi democràtica europea”, que analitza el desenvolupament de les darreres eleccions europees i el seu grau de coneixement entre els ciutadans.
