Debats

La mobilitat a la FP, un repte europeu



El dijous 14 de maig la Fundació va presentar l’estudi “La mobilitat dels joves en formació professional” al Palau Macaya de Barcelona amb els seus autors: Francesc Colomé, Xavier Farriols i Josep Francí.

L’estudi sorgeix d’un encàrrec de l’eurodiputat Ernest Maragall a través del grup parlamentari dels Verds-Aliança Lliure Europea, i arran de la seva elaboració, Maragall ha rebut l’encàrrec del Parlament Europeu de redactar un informe sobre la mobilitat europea dels joves en formació professional.

Francesc Colomé, director general i secretari d’Educació del Govern de la Generalitat entre 2004 i 2010, va iniciar la seva intervenció apuntant que només un 7% dels joves en programes de mobilitat estan estudiant FP. L’objectiu de la Comissió Europea en l’horitzó 2020 és doblar el conjunt d’estudiants en programes de mobilitat, fet que suposa un repte més important en el cas de la FP. Colomé va defensar que caldria no doblar només el nombre de joves de la FP que participen en aquests programes sinó doblar el temps de les seves estades, que actualment són molt breus. Un objectiu que requereix crear xarxes d’empreses que vulguin acollir aquests estudiants en formació, donat que la immensa majoria dels programes de mobilitat en formació professional estan orientats a realitzar accions formatives en empreses d’un altre estat membre.

Josep Francí, director general d’FP del Departament d’Educació entre 2004 i 2010, va apuntar que en les pròximes dues dècades hi haurà una gran necessitat d’incrementar la mobilitat dels treballadors qualificats per cobrir necessitats laborals en determinats països de la Unió Europea, especialment Alemanya. Per a cobrir aquesta necessitat caldrà fer la mobilitat més accessible i la seva gestió més eficient, per tal de superar les barreres administratives, lingüístiques i de cost d’oportunitat que limiten el seu creixement. Per aconseguir-ho, calen institucions intermèdies (entre els governs nacionals i els centres de FP) que gestionin els programes, un major acompanyament i tutorització de les accions de mobilitat, i una generalització dels CV Europass i del reconeixement de crèdits formatius (ECVET).

Finalment, Xavier Farriols, que va ser subdirector general de programes d’FP i secretari del Consell Català de la Formació Professional, va insistir en la idea que “per doblar la mobilitat s’ha de millorar la gestió”. No només creant institucions i xarxes intermèdies, sinó consolidant i creant noves xarxes transnacionals interregionals de mobilitat formativa, seguint el model d’algunes xarxes ja existents entre diverses regions europees en les quals participa la Generalitat de Catalunya.

El diàleg entre els tres autors, moderats pel director de la Fundació, Max Vives-Fierro, va continuar amb un debat amb els més de 70 assistents a l’acte, la majoria professionals de l’educació i membres de la comunitat educativa de la Formació Professional. Algunes de les intervencions van insistir en la necessitat de millorar els instruments de gestió i el suport del Departament d’Educació a la feina –sovint quasi heroica– que realitzen els docents d’FP encarregats de la mobilitat europea, que malden per establir convenis de col·laboració amb centres de formació i empreses d’altres països de la Unió Europea.


Etiquetes

Europa  Formació i Treball