Marc Pradel presenta el llibre "Catalunya, xarxa de ciutats. El municipalisme de Pasqual Maragall i la seva influència en la governança de Catalunya" a la Casa Golferichs. 

El sociòleg urbà Marc Pradel va presentar ahir el llibre juntament amb el professor de ciències polítiques de la UAB i director de l’IERM, Ricard Gomà, i el geògraf urbà Oriol Nel·lo. Aquest llibre, publicat ja fa un any,  és la recerca resultant del primer ajut (2014-2015) concedit pel programa Llegat Pasqual Maragal.

Va ser el primer acte presentat per Ernest Maragall com a president executiu de la de Fundació Catalunya Europa. Maragall encetà l’acte recordant la finalitat del projecte “Llegat Pasqual Maragall”: un programa de recerca i reflexió entorn a l’acció i el pensament polític de Pasqual Maragal amb la voluntat d’impulsar, mitjançant aquesta línia de reflexió i anàlisi, noves ideas i propostes útils pel futur del país.

Davant d’un ple total, en una cita que va congregar amics, familiars, representants polítics i de la societat civil, Oriol Nel·lo, Ricard Gomà i Marc Pradel van explicar com la recerca de Pradel analitza el pensament i l’acció municipalista de Pasqual Maragall, tot relacionant la contribució de Maragall a la transformació de la ciutat de Barcelona, amb l’impuls que va experimentar el  municipalisme català durant el seu mandat com alcalde (1982-1997) i com a President de la Generalitat entre 2003 i 2006.  Seguit d’Ernest Maragall, va iniciar l’acte el conegut geògraf Oriol Nel·lo que va manifestar la seva satisfacció en contribuir al pensament maragallista, aixi com veure que el treball de la FCE en relació al Llegat de Pasqual Maragall acumula cada vegada més fruits i solidesa. Va fer referència a tres obstacles que Marc Pradel afronta amb èxit en la seva recerca. El primer és el concepte de municipalisme. Per explicar-lo va citar  a Gabriel Alomà “ la progressió no és regió, ciutat, nació, sino ben al contrari. Aquella altre que es nació regió, cuitat”. El segon es la complexitat del pensament polític de Pasqual Maragall, “que és, aixó mateix, complexe i no paradoxal” va matitzar. Amb molta lucidesa i “savoir faire” Nel·lo va definir a Maragall com “un socialista que es diu lliberal, un lliberal que reclama la intervenció de l’Estat, un catalanista que vol transformar Espanya i un europeista que reclama les virtuts de la subsidiarietat”. Finalment  va acabar la seva intervenció explicant com el municipalisme pràctic de Pasqual Maragall va ser dues coses: subsidiarista y metropolità.

Tot seguit, Ricard Gomà es va referir a l’estil d’escriptura del llibre de Pradel. Va elogiar que fos un llibre no només per acadèmics si no amb un vocabulari didàctic i clarificador fet per la ciutadania i per tant amb la voluntat d’incentivar el debat ciutadà. També va fer referència “Llegat Pasqual Maragall” , que explicà “es pot llegir com a un projecte transformador de Barcelona però també com la creació d’un ideari que va molt més enllà. Històricament, podem dir que tenim un tret distintiu municipalista respecte a les altres comunitats d’Espanya del món i això, és gràcies  Pasqual Maragall”.

A continuació, Marc Pradel va explicar que volia investigar si rere les múltiples accions polítiques de Pasqual Maragall hi havia un projecte i una teoria política conseqüent, ja que Maragall era un personatge d’acció que no va deixar constància escrita de la trajectòria del pensament que va seguir per dur a terme les seves accions polítiques, sobretot durant l’època del Tripartit. D’altre banda, el sociòleg es proposa analitzar si aquest municipalisme, aquesta aposta d’urbanisme en xarxa, es mantenia a dia d’avui i quina forma ha adoptat si aquest era el cas.

Pradel va exposar també les limitacions que va trobar a l’hora d’emprendre la seva recerca: La primera prové de la particularitat del personatge. Els anàlisis sobre Pasqual Maragall, va explicar Pradel, s’han centrat sobretot en la seva figura, la seva personalitat i el seu estil particular d’entendre i fer política. Aquest tipus d’anàlisi repassen  els resultats electorals i l’acció política de Maragall com el resultat de la seva personalitat. Inicialment, aquesta interpretació va dificultar l’anàlisi més objectiu de la visió del projecte polític i del conjunt d’idees de Maragall. La segona dificultat que exposà Pradel és l´èxit dels Jocs Olímpics, que deixen en un segon pla la resta de la seva acció política, cosa que dificulta l’anàlisi del conjunt del pensament de Maragall, d’una gran coherència al llarg de la seva carrera política . Malgrat les limitations, Pradel aaconseguí publicar un llibre sòlid i didàctic sobre el municipalisme i la visió política de Pasqual Maragall durant la seva vida política, mitjancant   una lectura personal que va incitar un debat constructiu al final de l’acte.

Aquest últim va estar mediat per Jaume V. Aroca, periodista de La Vanguardia. L’acte va acabar amb una sèrie de preguntes i reflexions que van desembocar  en una conclusió final: més Europa. Més presència d’aquesta unió d’estats a les cuitats cosmopolites és compatible amb la visió nació-municipalista que definien els ponents ahir i que tan encertadament va iniciar Pasqual Maragall. És necessari emfatitzar la importància d’endegar polítiques de proximitat des d’Europa per trobar l’equilibri i la força de la bona governança en el món globalitzat d’avui.