"Una ciutat sense aigua seria un desastre sense precedents". Així de contundent es va mostrar Kevin Winter, professor de Ciències Ambientals la Universitat de Ciutat del Cap i expert en gestió de l'aigua, a la conferència que va oferir a Barcelona dins el cicle "Fem front al canvi climàtic" de la plataforma Re-City organitzat per la Fundació Catalunya Europa i BBVA amb el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.
Sota el títol "Guerra per l'aigua i nexe amb l'energia i la justícia social", Kevin Winter va explicar la seva experiència a Ciutat del Cap, la primera gran ciutat del món que s'ha enfrontat al temut "dia zero", el moment en què podria deixar de sortir aigua de les aixetes com a conseqüència de la sequera i el canvi climàtic. A Ciutat del Cap, l'espasa de Dàmocles tenia una data: el 22 d'abril. Afortunadament, les pluges i un seguit de mesures urgents, van aconseguir salvar el fatídic dia. Però l'amenaça continua planant sobre el 2019 mentre segueixi baixant el nivell dels embassaments.
Per Kevin Winter totes les ciutats del món i, especialment aquelles que tenen risc de sequera, com Barcelona, poden aprendre lliçons valuoses de l'experiència de Ciutat del Cap pel que fa al "dia zero". Per començar, cal fer una bona gestió de l'aigua, va assegurar l'expert, quantificar la demanda d'aigua, conèixer les xifres i saber amb exactitud la demanda real per intentar tenir un control acurat del consum d'aigua. Només a Ciutat del Cap, per exemple, unes 2.000 persones treballen comprovant i revisant els comptadors d'aigua.
Durant aquesta crisi, la capital sud-africana també treballar en diversos fronts per aconseguir baixar dràsticament el nivell de consum d'aigua, disminuint fins als 50 litres diaris per persona, quan a Espanya la mitjana va ser de 132 litres diaris per habitant el 2017, un consum considerat baix si ho comparem amb altres països occidentals com els Estats Units, que superen els 300 litres per persona i dia. De fet, gràcies a una població conscienciada, en només cinc setmanes Ciutat del Cap va aconseguir passar d'un consum diari de 700 milions de litres a 500 milions. En paral·lel, també es va invertir a millorar les instal·lacions, ja que es va detectar un percentatge de fuites d'aigua del 14%, una xifra important però molt per sota de la mitjana de moltes altres metròpolis.
Segons Winter, cal fomentar les ciutats sensibles a l'ús de l'aigua. Un dels referents de bona gestió i d'integració de l'aigua a les ciutats és Singapur, pionera en reciclatge i conservació de l'aigua. En aquesta línia, una de les iniciatives que s'han portat a terme a Ciutat del Cap, i també a Ciutat de Mèxic, és la construcció de canals que aprofiten l'aigua pluvial i, a més, creen zones verdes i afavoreixen l'aparició de noves espècies que fins llavors mai havien format part de la ciutat, i que potencien la creació d'horts urbans que milloren la convivència veïnal. Pel professor Kevin Winter "els beneficis socials de la construcció d'aquest canal han superat els de tots els programes conductuals que s'havien intentat portar a terme a Ciutat del Cap". L'expert va insistir en el fet que "és molt important compartir experiències i informació amb altres ciutats, i actuar amb temps i previsió, no quan ja tenim la crisi a sobre i ens trobem enmig d'una situació d'emergència".
"Les ciutats han de liderar els processos per combatre el canvi climàtic", va afirmar el professor de Ciutat del Cap, per qui la clau d'una bona gestió és la planificació, anticipar-nos a les situacions de crisi, buscar els senyals de perill i invertir millor en la reutilització de l'aigua. "El canvi climàtic és real, ho hem experimentat, i cal que ens adaptem més de pressa", va advertir mentre mostrava les dades d'un estudi segons el qual si l'escalfament global supera l'1,5°C, el 2050, 800 milions de persones a 570 ciutats del món tindran el risc d'inundacions.
“Les ciutats, juntament amb els ciutadans, i els partenariats entre els sectors públic i privat, poden convertir-se en agents del canvi. No podem esperar que tot ho facin els governs perquè aquests no tenen la capacitat d'actuar tan ràpid enfront del canvi climàtic", va concloure el professor sud-africà davant un auditori ple de la Fundació Antoni Tapies de Barcelona.