“Ganadores y perdedores del sistema de integración europea” del professor de la UPF, Javier Arregui, és el treball guanyador del VI Premi Catalunya Europa segle XXI que entrega la Fundació Catalunya Europa amb el suport de la Fundació Banc Sabadell. Arregui va presentar l’estudi guanyador a la Universitat Pompeu Fabra a l’acte d’entrega del Premi, que també va comptar una taula de debat protagonitzada per Joan Majó, Antoni Castells i Javier Solana, membres del jurat del premi.
“Ganadores y perdedores” és un estudi innovador en el sentit que no es fixa en quins son els Estats que surten beneficiats del europeu sinó que posa el focus en la ciutadania i en els diversos grups socials (jubilats, aturats, treballadors autònoms, treballadors manuals, agricultors, estudiants, etc.). L’estudi demostra com varia la percepció que tenen els ciutadans de la Unió Europea depenent del grup social, però també segons la conjuntura econòmica.
El resultat, segons l’estudi d’Arregui, és que podem distingir dos models de ciutadans europeus, una elit política, econòmica i social representada pel 20% de la població, que es beneficia directament o indirecta del mercat únic (treballadors qualificats, estudiants, investigadors, etc.) i el 80% restant que tenen una posició indiferent o fins i tot negativa de la UE. Per revertir aquesta tendència, Arregui proposa avançar en qualitat democràtica, tant a nivell institucional com polític. El problema, diu Arregui, és molt mes profund del que sembla.
El tema va generar un posterior debat sobre un tema que, tot i no aparèixer a les primeres planes dels diaris, te un rerefons fonamental per afrontar alguns dels grans reptes d’Europa. Antoni Castells es preguntava si som capaços de crear llaços a Europa. Sense ells, diu Castells, difícilment serem capaços de crear una demos europea.
Per Joan Majó, cal saber distingir en quins àmbits ens convé aprofundir en la integració europea i en quins no. La construcció europea, segons Majó és gairebé un mecanismes de supervivència. “Hem cedit sobirania a la Unió perquè els Estats no la perdessin del tot”, argumentava. Majó defensava una Europa mes social que s’ocupi, per exemple la creació d’un salari mínim a nivell europeu o de la regulació dels treballadors a distància.
Javier Solana, en canvi, va posar el focus en les dades econòmiques, mes enllà de les percepcions individuals de la ciutadania. Per Solana, els països que han entrat a formar part de la Unió Europea han experimentat un creixement econòmic molt mes elevat que si se n’haguessin mantingut el marge. Un dels casos paradigmàtics és el de Polònia que amb pocs anys ha fet grans progressos econòmics i ha aconseguit reduir les desigualtats socials però, en canvi, la població te una percepció molt negativa de la Unió Europea. Tot i així, Solana defensa una visió optimista i considera que Europa té opcions d’avançar.
