"L'estrès de calor a finals de segle es dispararà d'una manera que no podem ni imaginar". Aquest va ser un dels advertiments del professor Koen De Ridder de l'Institut Flamenc d'Investigació Tecnològica (VITO) de Bèlgica en la seva conferència del dijous 15 de novembre dins el cicle "Fem front al canvi climàtic" de la plataforma Re-City organitzat per la Fundació Catalunya Europa amb la col·laboració de BBVA i el suport de l'Ajuntament de Barcelona, l'Àrea Metropolitana de Barcelona i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.
La conferència va ser moderada per Xavier Rodó, investigador d'ICREA, cap del programa de recerca en Clima i Salut d'ISGlobal, i assessor científic del cicle "Fem front al canvi climàtic" de ReCity.
L'expert en clima urbà i qualitat de l'aire, Koen De Ridder, ha desenvolupat a l'Institut VITO el model UrbClim, un dels pocs que ofereixen informació en detall en l'àmbit local sobre indicadors com clima, temperatura, contaminació, canvis meteorològics extrems o les anomenades illes de calor a les ciutats (Urban Heat Island, UHI) que comporten temperatures fins 10ºC més altes que el seu entorn rural amb efectes directes sobre la salut i el benestar de les ciutats. A diferència d’aquest model, la majoria dels existents només ofereixen dades macro en l'àmbit regional o global.
Concretament, es tracta d'un programa europeu que permet fer simulacions del clima en 100 ciutats europees i explicar els efectes microclimàtics com l'illa de calor urbana. Així, s'han fet simulacions amb un alt grau de certesa en ciutats com Barcelona, París, Londres, Berlín, Atenes o Brussel·les, seguint els escenaris del Panell Intergovernamental per al Canvi Climàtic (IPCC) de l'ONU fins a finals del segle XXI. A Barcelona i la seva àrea metropolitana aquesta recerca la realitza l'equip de Xavier Rodó a I'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), tenint en compte indicadors com la temperatura, les precipitacions, el nombre de dies calents, la contaminació de l'aire, l'energia i el transport, els focs forestals, les malalties relacionades amb la calor o els ecosistemes aquàtics, entre molts altres.
Segons aquests estudis les illes de calor urbanes poden provocar taxes de mortalitat més elevades, majors ingressos hospitalaris, més naixements prematurs, menys productivitat econòmica i laboral, danys en les infraestructures i un augment del consum energètic.
Koen De Ridder va advertir que els episodis de calor extrema es multiplicaran per deu a les ciutats europees a finals de segle. Actualment, les illes de calor a les ciutats ja estan originant diferències importants de temperatura en relació als seus entorns rurals. Per exemple, a París la temperatura a les illes de calor és 5 graus superior al seu entorn, i en el cas de Barcelona la diferència és d'entre 1,5 i 3 graus més alta. Les illes de calor es manifesten principalment a les nits i en les ciutats amb una densitat més gran. Per això, les ciutats tenen de mitjana el doble de dies de calor extrema que els seus entorns rurals.
A França, per exemple, els estudis de l'Institut VITO han xifrat en un 140% l'increment de la mortalitat durant la forta onada de calor del 2003 que hauria causat uns 70 mil morts a Europa com a conseqüència de l'extrema calor.
Una de les alternatives que proposa De Ridder són les infraestructures i zones verdes que ajuden a refrigerar les ciutats i evitar que es superin els llindars de calor a partir dels quals es posa en risc la salut i el benestar de les persones. Propostes que, més enllà del debat científic, requereixen un compromís polític perquè els governants les desenvolupin, van apuntar els dos experts, Koen De Ridder i Xavier Rodó.
