Des de fa anys, els científics socials estudien les causes i les conseqüències de les desigualtats, però des de l’àmbit de la filosofia del dret es planteja una nova pregunta: Per què, a nivell moral, considerem inacceptable la desigualtat o certs nivells de desigualtat?

La pregunta de per què ens preocupa la desigualtat donava peu a la conferència que Andrew Williams i Paula Casal, tots dos professors de la Universitat Pompeu Fabra i investigadors d’ICREA, (Institució catalana de Recerca i Estudis Avançats) es plantejaven en la novena sessió del cicle “Combatre les desigualtats” que organitza la Fundació Catalunya Europa amb el suport de la Caixa i el Club de Roma.

Casal va explicar com s’ha tractat la justícia distributiva des de diferents corrents filosòfics, d’entre els quals destaquen els utilitaris, els suficientistes, els prioritaris o els igualitaristes. Així, mentre els utilitaris defensen el major benestar pel màxim de persones, els suficientistes aposten perquè la gent tingui “suficient”per viure , els prioritaristes plantegen que els recursos han d’anar a qui més ho necessitin i els igualitaris aposten per la igualtat social, la igualtat d’oportunitats i la igualtat de resultats.

Per Andrew Williams, “a vegades ens preocupa la desigualtat perquè la igualtat té beneficis”, però en aquest cas es tracta de raons instrumentals, que no tenen a veure amb la justícia distributiva. Per tant, des del punt de vista filosòfic cal buscar altres arguments més enllà de la relació beneficiosa que aporta una societat igualitària al conjunt de la societat. Williams n’apuntava una d’important: “Tothom ha d’obeir les lleis però no tothom té la mateixa influència en l’elaboració de les polítiques públiques”. En aquest sentit doncs, la desigualtat ens hauria de preocupar.