Després d’un any de feina, l’equip de professors del departament d’economia aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, format per Miguel Àngel García-López, Rosella Nicolini i José-Luis Roig Sabaté, guanyadors de l’Ajut a la Recerca Llegat Pasqual Maragall 2017, ha presentat els primers resultats de l’estudi sobre estructura urbana i segregació a Barcelona, a l’espera de la publicació definitiva de la recerca completa. Precisament la temàtica entronca perfectament amb un dels camps d’interès més importants de Pasqual Maragall, que va abordar el preu del sol a Barcelona en la seva tesi doctoral, amb un estudi empíric dels preus a partir de les tesis dels autors clàssics.

L’estudi d’aquests tres professors d’economia pren com a punt de partida els primers anys del segle XX i s’estén fins a l’actualitat. Barcelona, expliquen els autors, té la particularitat de ser de les poques ciutats europees que va començar a rebre onades migratòries ja des de finals del segle XIX, cosa que ens porta a considerar l’hipòtesi d’un problema potencial de segregació urbana des de principis del segle XX. Amb aquest estudi, els investigadors es proposen analitzar les diferències del preu del sol a Barcelona des del centre de la ciutat (considerant com a centre dos punts principals: la Plaça Catalunya i la Plaça del Cinc d’Oros) cap a la perifèria durant el segle XX i principis del segle XXI, un bon indicador per mesurar l’existència de segregació urbana dins de la ciutat. El resultat és que, d’acord amb les diferències del preu del sòl entre el centre i la perifèria, Barcelona no pateix un problema greu de segregació. A més, tal com es pot veure al gràfic a continuació, al llarg del segle s’ha produït una disminució progressiva de la diferència entre el preu del sol al centre i el preu del sol a la perifèria.

La disminució que es produeix entre 1902 fins 1960 s’atribueix, segons els autors, a una millora del transport públic a tota la ciutat. Però, quin ha estat el detonant per tal que el preu del sol hagi tendit a l’homogeneïtzació durant els últims anys? Pels investigadors, una de les hipòtesis és la “descentralització del centre”, és a dir, la descentralització administrativa de Barcelona, impulsada durant els anys que Pasqual Maragall va ser alcalde i que ha contribuït a disminuir els problemes de cohesió social i ha disminuït l’impacte del factor de la renda en l’elecció de la localització de la població.

Així doncs, segons els autors, la distribució de la població a la ciutat de Barcelona està relacionada més amb les seves preferències, que amb factors de renda. En aquest sentit, facilitar serveis a la ciutat de forma descentralitzada ajuda a evitar la segregació espacial, tot i que els autors de l’estudi adverteixen que la descentralització té costos de coordinació i, per tant, cal una bona planificació que permeti contrarestar aquesta dificultat.

Per això, els resultats obtinguts suggereixen que cal mantenir la implementació de formes d’actuació de polítiques territorials properes a la ciutadania, fins i tot arribant a nivell de barris. En aquest sentit, segons els investigadors, la idea de Pasqual Maragall d’introduir una xarxa de districtes amb competències específiques va ser un encert per disminuir els problemes de guetització. Per seguir aprofundint seria interessant, estendre aquest estudi en relació a la posició de Barcelona en el territori i amb referència a la seva àrea metropolitana.