El passat dimarts dia 18 de desembre la delegació de la Fundació Catalunya Europa a l’Empordà i les comarques de Girona presentà el llibre Barrios y crisis: crisis económica, segregación urbana e innovación social en Cataluña, editat per Ismael Blanco i Oriol Nel·lo. Aquest llibre és resultat d’un estudi realitzat a partir del 2013 i durant més de cinc anys en el marc de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques i el Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb la participació de diferents investigadors en àmbits diversos, com les ciències polítiques, l’economia, la geografia o la sociologia, i coordinat pels mateixos editors conjuntament amb Quim Brugué i Eduard Jiménez.

L’objectiu principal de l’estudi ha estat detectar l’impacte territorial de la crisi econòmica que ha afectat greument la nostra societat i el seu reflex territorial i, al mateix temps, identificar respostes innovadores a aquesta realitat. Una crisi, que com destacà Ismael Blanco en la presentació, ha tingut una component socioespacial molt important, agreujant un problema ja endèmic en les nostres viles i ciutats, com és el de la segregació urbana. Aquest fet és un dels principals impactes territorials del procés de recessió econòmica, i calia poder analitzar el fenomen amb noves metodologies que expliquessin aquestes conseqüències socials. Però també calia cartografiar respostes innovadores que poguessin revertir la situació. Oriol Nel·lo, per la altra banda, exposà que l’anàlisi de les més de 5000 seccions censals de Catalunya demostren un aprofundiment de la segregació espacial a Catalunya, ja sigui pels grups amb més capacitat econòmica com pels que menys. Un procés que té, en la majoria dels casos, una component d’àrea urbana molt important com és el cas de Figueres i Girona. Per últim, Quim Brugué ressaltà el caràcter global d’aquest estudi, però que permet al mateix temps fer zoom a diferents àrees del territori, per poder concretar més i millor. Aquest és un altre component molt destacat, ja que en bona mesura mostra el capital social de cada barri, de cada ciutat, que seran els elements claus per poder crear una estratègia de resiliència contra la crisi conjuntament amb les polítiques públiques.

En totes dues presentacions es va fer un esment especial als casos analitzats per les comarques gironines, tractant Figueres i Girona de manera prioritària, així com processos territorials propis de la realitat socioeconòmica, com és el cas de l’impacte del turisme i el fenomen de les segones residències a la Costa Brava o l’Empordà. Pels dos casos, com s’ha exposat amb anterioritat, el procés d’àrea urbana explica en bona mesura la realitat. Si bé la segregació urbana inferior és cada cop més gran en barris com la Marca de l’Ham, centre històric o barris de ponent a Figueres, o Santa Eugenia a Girona i Salt, la segregació superior s’explica amb l’abandonament dels grups amb més capacitat econòmica a d’altres municipis de les dues àrees urbanes. Dos processos, dos patrons de comportament similar que necessiten accions concretes per reduir la dualitat de la ciutat i del territori, per avançar en una major cohesió social i més oportunitats pel conjunt de la societat.

En ambdues presentacions, després de les exposicions per part dels autors, s’iniciaren interessants debats amb els assistents que reflexa la necessitat i importància d’estudis com aquest. Ja que les nostres ciutats necessites entendre processos urbans que els afecten per poder establir respostes.